Autor: Bernard Slade. Traducció i adaptació: Hector Claramunt. Direcció: Àngel Llàcer. Intèrprets: Mar Ulldemolins i David Verdaguer.
*30% de descompte per a les compres fins el 31/01
'Same time, next year' de Bernard Slade és més una suau crònica social dels Estats Units entre 1951 i 1975 que la història d'un adulteri que es consumeixi una sola vegada a l'any per negar la màxima popular que "el roce hace el cariño" . Àngel Llàcer i Hèctor Claramunt han volgut traslladar aquest important període de transformació col·lectiva –amb l'Informe Kinsey i la Guerra del Vietnam com a elements d'agitació– a un moment equivalent de la nostra pròpia història. 'Un cop l'any' acompanya un home i una dona en les seves esporàdiques trobades furtives entre la mort de Franco i l'entrada en el nou segle.
Una aposta intel·ligent –il·lustrada amb un esplèndid viatge audiovisual per les bandes sonores, notícies i imatges que componen la nostra memòria sentimental– que xoca amb un gran inconvenient: els personatges segueixen ancorats en la manera de pensar i actuar tal com els va crear l'autor. Éssers que recorren un camí vital que va del 'Show de Lucy' a la destitució de Nixon. I aquest no és el procés de transformació emprès per la societat espanyola entre 1975 i 2000. Què en queda? Una agradable comèdia romàntica molt ben defensada per Mar Ulldemolins i David Verdaguer. Tots dos posen simpatia i experiència –cadascun servint-se dels seus recursos coneguts– perquè el públic passi una estona entretinguda.
