Així com els sis personatges buscaven el seu autor, el rendista Vitangelo Moscarda buscarà la seva identitat després que un bon dia la seva estimada muller li assenyali que té el nas torçat cap a l'esquerra. Òndia! Ell pensava que el seu nas era normal, sense excentricitats però de cap de les maneres torçat. I després del nas, la seva dona li assenyalarà algunes altres peculiaritats del seu físic. Moscarda entrarà en un conflicte personal per esbrinar qui és en realitat si no és com ell es pensava que era i sobretot en relació a com el veuen els altres.
L'última novel·la del Luigi Pirandello referma la seva teoria de que cadascú és alhora un per a la mirada que tenim sobre nosaltres, cent mil per a la mirada d’aquells amb qui ens relacionem i, per tant, no som ningú. Un joc de miralls en què és impossible veure’s a menys que caigui la màscara social construïda des de la història personal, familiar i comunitària.
La seriositat del plantejament no treu, però, que la versió teatral de Ferran Utzet sigui lúdica, divertida i sorprenent. Utzet agafa la idea dels miralls i l’aplica a tots els elements dramàtics. Des dels mateixos intèrprets, que intercanviaran els papers en el segon acte, fins als espectadors que hauran de canviar de butaques en un joc molt 'cubanero'. Esclar que es preserva alguna cosa de les reflexions de Pirandello, però el director nodreix l’anècdota que desencadena l’obra amb elements de comèdia descarada, de clown i fins i tot de guinyol. Sincerament, que a la fi les reflexions del senyor Moscarda ens deixen força erms, però gaudim d’allò més amb la gran teatralitat de la funció, la fantàstica vis còmica de Laura Aubert i la capacitat de joc de Marc Rodríguez.
Autor: Luigi Pirandello. Direcció: Ferran Utzet. Amb: Laura Aubert i Marc Rodríguez.
