La por, la infància i la guerra són sempre presents en l’imaginari del torrencial Wajdi Mouawad. 'Un obús al cor' és la versió teatral de la novel·la 'Visage retrouvé' (2002). Un monòleg que comença amb una trucada en la qual li comuniquen al jove Wahab que la seva mare està a punt de morir. Un dia de tempesta de neu i vent. En el trajecte cap a l’hospital i davant del cadàver, Wahab reviu dolorosos fragments de la seva vida. Com aquell dia en què la mare va canviar de cara. Almenys ell ho veia així. O aquell dia en què va veure la mort, una dona de negre de llargs cabells i braços i cames de fusta damunt d’un autobús en flames.
Amb el to de llegenda i la fantasmagoria característica dels seus textos, però sense l’èpica de la tetralogia, el monòleg està travessat per la guerra civil que va patir el Líban fins al punt que Wahab la considera la seva germana bessona. Un text íntim que apel·la a les relacions entre pares i fills a les que ningú es aliè. Un text amb les clarividents metàfores per designar l’indesignable, per fer visibles els sentiments, servit per un imponent Ernest Villegas que amb el seu sentir clava l’espectador al seient.
