Direcció: Oriol Tarrasón. Autor: Tennessee Williams. Amb: Jorge Albuerne, Annabel Castan, Pepo Blasco i Mireia Illamola.
Oriol Tarrasón va aconseguir dos bons i celebrats espectacles treballant sobre obres d’Ibsen ('Stockman') i Txékhov ('Vània') i potser per això ens sorprèn i no entenem què volia fer, i que no li funciona, amb un dels grans clàssics de Tennessee Williams. La versió de Tarrasón retalla l’original conservant el relat però esmunyint el desenvolupament dels personatges i la motivació del seus actes.
Ha escollit per al paper de Stanley un no actor perquè doni la imatge de força i corpulència encara que es mengi la meitat de les frases i que, inexplicablement, parli en castellà quan els altres ho fan en català. La pulsió sexual banyada amb suor de l’original no hi és. Massa caps sense lligar en aquesta proposta que evidencia (llevat de Pep Blasco) un problema massa comú en el nostre teatre: falta aprenentatge sobre la veu per a què el text arribi sencer i amb intenció.
