Autor: Ettore Scola. Director: Oriol Broggi. Amb: Clara Segura, Pablo Derqui i Màrcia Cisteró.
Clara Segura es mou per l’escenari tot seguint les imatges de Sophia Loren a la pel·lícula fins a quasi fondre’s amb ella. Oriol Broggi mostra així, d’entrada, el referent de la funció i la seva voluntat de ser fidel a les referències i accions d’aquella. La 'Giornata' és la història de dos éssers ferits que busquen consol i companyia durant una estona per deslliurar-se ja sigui de l’opressió matrimonial o de la dictadura feixista que discrimina fins a l’extinció allò diferent. Antonietta, casada, amb sis fills i un marit que la menysté, i Gabriele, un locutor de ràdio, intel·lectual i homosexual, es troben amb el rerefons de la visita de Hitler a Roma.
L’aspecte polític és força més manifest al film d'Ettore Scola que en la versió teatral de Broggi, que remet a la relació íntima entre els dos personatges des de la inquietud del primer encontre fins a un acte d’amor que els allibera.
Clara Segura i Pablo Derqui tenen prou eines per afrontar el repte, però sembla que encara no han trobat aquell punt de veritat que nodreix l’autenticitat dels sentiments profunds. Però s’apropen molt. I per moments hi arriben sobradament. Diríem que els cal mesurar el flux de les paraules i sobretot el dels silencis eloqüents que s’expressen en mirades sostingudes, innecessàriament subratllades per la música.
Els manca, a l’inici, superar la contenció imposada per la seva condició d’estranys l’un de l’altre, per la voluntat d’interioritzar el desconcert d’ella, d’exorcitzar la por d’ell. Un cop assolides aquestes fites, és ben segur que desapareixerà la lentitud que, especialment a la primera part, malmet una bona posada en escena, ben enriquida per la resta d’elements escènics.
