El nou text de Pau Miró -que també el dirigeix- és un prisma: depèn de com es col·loqui la mirada de l'espectador pot ser un drama generacional d'un pare i un fill devastats per la mort de la mare; una denúncia de la pressió de l'èxit i la fragilitat del prestigi; una crítica dels ideals traïts. És tot això i per sobre de tot una elaborada reflexió sobre l'autoficció que podria ser un relat de Stephen King si inclogués elements de terror. A 'Una història real' -el joc comença en el títol- Miró embasta situacions que arrosseguen l'espectador a una actitud inductiva i per tant un pèl distanciada dels seus components emocionals.
L'efecte col·lateral és un adequat i infreqüent to contingut fins i tot en les escenes de major voltatge emocional. Intensitat reprimida que encaixa en el personatge del pare que interpreta amb molta elegància emocional Julio Manrique, molt ben (cor)respost per Nil Cardoner com el fill problemàtic. En el mateix excel·lent to Mireia Aixalà (la treballadora social) i Laura Conejero (l'editora). Al seu càrrec un personatge que sembla tenir una línia dramàtica pròpia que acabarà per rubricar l'última pirueta pirandel·liana de l'obra.
Autor i director: Pau Miró. Amb: Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner.
