Fa més de deu anys Àlex Rigola va imaginar un pròleg sense paraules per al 'Hamlet' de Shakespeare: 'European House'. Ara Projecte Ingenu, dirigit per Marc Chornet, ha creat un epíleg –també sense paraules– per a 'La tempesta'. El projecte es diu 'Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta'. Títol menys críptic per a un espectacle marcat per l'evocació d'un temps enyorat, cada vegada més cruel en la seva llunyania i absències.
Encara que reconeixen la influència de Goebbels, Marthaler, Lauwers i Santos en un muntatge tot moviment (coreografia) i música (cant), l'espectador acaba embolicat en l'atmosfera d'una onírica solitud habitada per un ancià (Víctor Rodrigo) i els seus espectres. I aquí s'insinua aquest pertorbador creador de rèpliques de records que és 'Solaris' de Stanislaw Lem. Fenòmens que no neixen aquí d'un planeta conscient sinó –i és una fabulació– de les restes de la màgia de Pròsper. Suficient per portar Miranda i un Ariel multiplicat en diversos cossos. Encara que qui sap, potser l'esperit de l'aire ha tornat a acceptar les seves cadenes per sotmetre el seu amo a la pena de la nostàlgia.
Direcció i adaptació: Marc Chornet Artells. Amb: Toni Guillemat, Cristina López, Neus Pàmies, Víctor Josep Rodrigo, Martí Salvat, Rosa Serra, Xavier Torra.
