Dramatúrgia i direcció: Paul Berrondo. Amb: Borja Espinosa i Joel Minguet.
Un títol que evoca paradisos imaginats, ni tan sols perduts, i que a la fi no és més que el nom d’un còctel amb el qual s’emborratxa un dels dos protagonistes d’aquesta història d’amor imaginada per l’actor Paul Berrondo en la seva segona experiència com a dramaturg i director.
Una historia d’amor entre dos éssers solitaris, desclassats, que malviuen a la perifèria de la societat i que no tenen grans il·lusions ni perspectives de futur. Dues ànimes que es troben en un carrer d’una gran ciutat, al costat d’un bar on ofeguen amb birres el temps i l’esdevenir i que potser tenen alguna cosa en comú. Un d’ells viu en una furgoneta i el seu delit són els combats de boxa. L’altre no té on anar després que el fessin fora de casa. Potser el paradís imaginat és més a prop del que pensaven. Potser en una volta en moto pel País Basc.
El text de 'Waikiki Honolulu' és sobretot un retrat a l’aiguafort, dur i tendre alhora, de la marginació social d’aquells per als qui ni els anys de bonança que diuen que vàrem tenir, ni la reactivació econòmica que s’anuncia, han servit de res. Són perdedors com els de l’enyorat Bernard-Marie Koltès i el text de Berrondo apunta cap a aquesta poètica, però deixa veure les limitacions del debutant forçat per la idea primigènia cap a un sentimentalisme epidèrmic.
L’obra s’ha escrit en bona part sobre l’escenari conjuntament amb els dos actors en un treball que resulta més atractiu pel que fa al text que per una posada en escena que no resol amb eficàcia els compromisos que es deriven de les paraules.Tot i l’entrega i bona feina de Borja Espinosa i Joel Minguet, la història no agafa volada i a la fi no ens queda res més que un notable joc interpretatiu.
