Direcció i dramatúrgia: Laia Alsina Ferrer. Repartiment: Marc Joy, Cristina Arenas, Andrea Portella, Martí Salvat i Josep Sobrevals.
Dos actrius i tres actors amb una obsessió quasi malaltissa per actuar seguint les normes en una successió d’escenes inconnexes que fins i to intenten autoparodiar-se. Per més que ells i elles reivindiquin un i altre cop que a l’escenari estan com peixos a l’aigua i que si mouen com volen, el cert és que son esclaus impenitents del text i de la direcció, ànimes innocents obligades a repetir accions, gestualitat i escenes en un carrussel embogit.
La seva entrega i compromís és tan admirable com estèril el resultat de tanta reiteració (perquè ho diu el text), al qual hi cabria afegir una desagradable, absurda i innecessària escena de violència masclista. L’espectacle diu que parla de l’amor, però el cert és que al llarg de l'hora i mitja de funció l’únic amor que es manifesta és la incondicionalitat dels intèrprets per seguir el camí marcat per la directora i dramaturga.
