Teatre Lliure: Montjuïc

Dos mesos i mig després de l’estrena, ja sense la xafogor del Teatre Grec, la controvèrsia de L’òpera de tres rals de Marta Pazos arriba al Lliure més lleugera. Tot i el rodatge, l'èpica de la caiguda de Mackie el Navalla continua sense tallar prou. En l’obra que enceta el cinquantenari del teatre, el gris s’imposa: domina l’escenografia i els vestuaris, impregna també els coloms, leitmotiv visual que accentua la monotonia. La vedet Marta Bernal rep el públic amb desimboltura cabaretera, però la promesa de trencar la quarta paret s’esvaeix quan l’espectacle es tanca sobre ell mateix. A la Fabià Puigserver, la proximitat reforça el magnetisme plàstic de la proposta. Pazos porta Brecht i Weill cap a un univers entre l’expressionisme alemany i el formalisme escènic de Robert Wilson, amb maquillatges arlequinescos i cossos de dibuix animat. Les coreografies de Mabel Olea, basades en la deformació i els moviments d’autòmat, completen un llenguatge corporal exigent que el conjunt no sempre resol amb precisió. No és gens fàcil trobar una manera pròpia d’habitar una farsa que no fa riure i fuig del realisme No és gens fàcil trobar una manera pròpia d’habitar una farsa que no fa riure i fuig del realisme. Se'n surt Eduard Farelo, dibuixat com un ventríloc grotesc, també Nao Albet, que converteix Mackie en un Joker replet de tics que deshumanitzen el retrat. Júlia Truyol hi posa més presència terrenal, mentre que destaquem en el repartiment Clara Mingueza i Míriam Moukhles: totes...

Sis hores de teatre, sí. Sis hores d'homes parlant sobre els drets, les llibertats, l'homosexualitat i la compassió, exactament. Aquest és el repte de 'L'herència': voler entrar en aquest món aixecat per Matthew López i no tenir la intenció de marxar-ne. Sis hores en què ens endinsarem en les vides de l'Eric Glass, en Toby Darling, en Walter Poole, l'Adam MacDowell, en Henry Wilcox, viatjarem als anys 80, a Nova York, enmig de la brutal epidèmia de sida, i tornarem al nostre temps, al final del segon mandat de Barack Obama i al primer de Donald Trump, en un viatge d'anada i tornada que ens farà saltar alguna llàgrima. Perquè potser no en sabem res, de tot allò, o potser ho hem oblidat. Aquest és el repte de 'L'herència': voler entrar en aquest món aixecat per Matthew López i no tenir la intenció de marxar-ne López proposa un camí de dues velocitats: l'un per als que coneguin 'Howards End', la novel·la que va escriure l'anglès E. M. Forstser a primers del segle XX; l'altre, per als que no ho fan fet. Els que almenys hagin vist la pel·lícula de James Ivory, faran ràpidament les analogies pertinents, reconeixeran escenes, personatges, fins i tot sabran què ve després: veuran Margaret Schlegel en Eric Glass, sentiran Ruth Wilcox en Walter Poole, somriuran en sentir que el cirerer té unes dents de porc incrustades, fruiran amb els paraigües perduts... I gaudiran de les desviacions, dels jocs, de les troballes. Els que no, tindran al davant un món nou, potser prou interessant....