“Com el Vallès no hi ha res”. El cert és que el Vallès, tant l’Occidental com l’Oriental, ha canviat força des que el poeta Joan Oliver (Pere Quart) va escriure aquest vers, la industrialització i la immigració van fer créixer extraordinàriament les seves ciutats i les vies de comunicació es van multiplicar. Però la plana vallesana, i molt especialment les múltiples serres que la rodegen (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, Collserola, el Montseny, el Montnegre...), mantenen llocs intactes i entranyables, espais que val la pena de visitar, i una amplíssima oferta d’oci. Com veureu, us proposem una escapada especialment activa!
La primera d'aquestes activitats té a veure amb el món del cavall i amb la serra que separa el Barcelonès del Vallès Occidental, Collserola. Una de les ciutats que viu més de cara a aquesta zona muntanyosa és Sant Cugat, i cap allà que anem. Diverses empreses organitzen des d'aquí excursions a cavall entre els arbres de la serra. És preferible reservar, i així ho fem amb l'Hípica Sant Cugat - La Pelleria, que porta ja tres dècades d'experiència en això dels cavalls. Esperem que ens en triïn un de ben manso, i comencem la ruta per descobrir alguns dels indrets de Collserola. Hem demanat un circuit d'una hora de durada, per allò que no tenim gaire experiència equina i a més volem fer d'altres coses aquesta tarda, però es poden escollir itineraris més llargs.
Quan hem deixat els cavalls a l'hípica, ens desplacem a Cerdanyola del Vallès. I és que en aquest municipi hi trobem un immens poblat iber, Ca n'Oliver, amb 6.000 metres quadrats de restes recuperades! A més a més la seva privilegiada posició a la serra de Collserola fa que tinguem una fantàstica vista de la plana del Vallés. Junt al poblat, el seu museu exposa mig miler d'objectes trobats al jaciment i ens ajudarà a entendre com van viure els ibers laietans per aquestes terres. Si encara ho volem comprendre tot millor, cada segon diumenge de mes es fa una visita guiada a Ca n'Oliver, gratuïta amb l'entrada.
Està considerat el parc d'aquestes característiques més gran de l'Estat. 6 hectàrees ocupa Natupark, amb 118 jocs i 8 circuits entre els arbres de pi blanc i pi pinyer dins el recinte anomenat Bosc Tancat, a Cerdanyola del Vallès. Doncs ja que hi som, ens hi deixem caure! Bé, millor que caure, no caiguem, perquè algunes activitats tenen lloc a 14 metres d'altura... No cal patir, la seguretat és total, i per als més petits hi ha ponts penjats i cordes que tot just es troben a un metre i mig del terra. Tirolines, lianes, troncs oscil·lants o troncs en xarxa són només algunes de les proves que haureu de superar.
I sigui quina sigui la dificultat escollida, de ben segur que en baixar dels arbres tindrem ganes de fer una bona capbussada a les piscines que hi ha al costat mateix de Natupark. Bosc Tancat té quatre piscines, de diferents formes i profunditats, amb espai de sobres per prendre el sol, o si ho preferim l'ombra sota els pins.
Si al matí hem tingut aventura d'alçada, no vegis com comencem la tarda! I és que ens n'anirem en direcció al poble d'Ullastrell, prop de Terrassa, on hi ha un heliport des del qual ens podrem enlairar amb helicòpter cap allí on haguem triat. L'empresa que munta aquests vols turístics és Barcelona Helicòpters, i, si bé té una sèrie de propostes preestablertes (com ara anar cap a Montserrat o cap a Barcelona), hi ha l'opció de fer-nos un viatge a mida. Evidentment, quant més llarg sigui el desplaçament més ho notarà la nostra butxaca, i ja avisem que els vols en helicòpter no serien precisament l'opció d'oci més econòmica... Però si us ho podeu permetre (o us ho regalen), viureu una enorme experiència.
Per acabar la jornada, fem cap a Terrassa, cocapital del Vallès Occidental. Hi anem perquè no ens volem perdre el conjunt de la Seu d'Ègara, una autèntica joia tot ell. Després d'anys de treballs, les tres esglésies presenten un meravellós aspecte i ofereixen al públic tota una lliçó d'història arquitectònica, ja que hi ha elements del romànic, majoritàriament, però també de l'època visigoda (dels pocs del nostre país), del Renaixement, del Barroc, i fins i tot de les darreries de l'Imperi Romà a casa nostra, sense oblidar els dos retaules gòtics. No és estrany que hi hagi qui s'estigui començant a moure per tal que el conjunt monumental sigui declarat Patrimoni de la Humanitat. Es pot sol·licitar visita guiada per no perdre's detall.
Traslladats a la veïna comarca del Vallès Oriental, passarem tot el matí prop de Sant Feliu de Codines. De primer, al màgic entorn de Sant Miquel del Fai. Vorejant els cingles de Bertí, farem cap a les diverses coves i veurem els espectaculars salts d'aigua, que de ben segur baixaran generosos aquest agost amb les neus tardanes que vam tenir i les pluges de primavera i principis d'estiu. El monestir sorprèn amb la seva capella construïda a la mateixa balma de la muntanya, i també paga molt la pena la panoràmica oberta que es va tenint al davant, durant el - no gaire llarg però ple d'atractius - trajecte.
Anem tot seguit cap al Cim d'Àligues. Aquesta visita la fem en segon lloc perquè l'espai no obre fins les 12 del migdia, i les sessions d'observació de vol, que no ens podem perdre, s'inicien a les 13h. Abans, ens faran una visita guiada als aviaris, on veurem de ben a prop voltors, falcons, àligues, òlibes, ducs, mussols..., i ens explicaran les seves característiques i particularitats. Com dèiem, però, és la sessió de vol la que causa el gaudi dels assistents. Asseguts en un amfiteatre, observem l'elegant i majestuós vol de les diverses rapinyaires, que sempre acaben tornant a casa.
Ens agrada, quan existeix aquesta possibilitat, visitar cases en les que han nascut, viscut, o mort, personatges il·lustres. No gaire lluny d'on ens trobàvem al matí tenim una molt bona casa-museu, la d'Enric Prat de la Riba. Es troba a Castellterçol, i, més enllà que coneguem més o menys la biografia del personatge, és molt recomanable d'entrar-hi pel mobiliari antic que s'hi conserva i l'ambient que s'hi troba. Prat de la Riba, polític i primer president de la Mancomunitat de Catalunya, va néixer i morir entre aquestes parets.
I bé, després d'haver muntat a cavall, haver creuat boscos saltant d'arbre en arbre, caminat per museus i esglésies, i fins i tot haver pujat a un helicòpter, potser ha arribat l'hora de relaxar-nos plenament. Ja que tenim a prop Caldes de Montbui i La Garriga, triarem algun dels packs que ofereixen els seus establiments termals per passar el que ens queda de tarda entre aigües i sortir-ne com nous, a punt per a la tornada.
Amb tren: Sant Cugat compta amb diverses estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat, amb alta freqüència des de Barcelona (93 205 15 15 / www.fgc.net).
Amb autobús: La línia A4 uneix la capital catalana amb Sant Cugat (www.sarfa.com).
Amb cotxe: L'autopista AP-7, la C58, la C16 i la carretera de la Rabassada ens porten a la ciutat de l'inici del nostre itinerari.
