Escapada al Vallès Oriental: entre les aigües termals i el cel

Al Parc de la Serralada Litoral, i en la collada que separa el Maresme del Vallès Oriental, el restaurant Can Parpers pot ser ideal si aneu en grup o família, ja que té un extens jardí perquè la canalla corri i faci la seva particular sobretaula, o perquè els adults prenguin l’aperitiu, i també hi ha bestiar i servei de monitoratge. La cuina que presenten és de mercat i catalana, destacant la carn a la brasa.    

Cuina creativa al Parc Natural del Montnegre i Corredor, feta amb passió i amb un producte de primera qualitat. Les presentacions al plat també són treballades i acurades, des dels entrants fins les postres –per cert, excelses. A tot plegat afegir la bona carta de vins, o que a l’estiu s’hi fan concerts, és a dir, encara més motius, si cap, per conèixer La Font de Can Moreu.

El treball amb el producte de temporada i de proximitat, la manera mestra de cuinar-lo i presentar-lo, l’ambient acollidor dels seus menjadors, o les més de 300 referències al celler, fan de La Taverna d’en Grivé un dels grans noms de la restauració de Granollers i de la comarca. La carta és variada, però els mateixos responsables del local en destaquen els ous amb fetge gras i tòfona negra, els peus de porc cruixents amb espardenyes, o l’arròs amb conill. No us perdeu tampoc els plats protagonitzats per la mongeta del ganxet.

Pizzeria de Sant Celoni que cuida el producte i ofereix pastes i pizzes de qualitat a un preu no excessiu, i uns postres casolans que arrodoneixen l’àpat a la perfecció. La tria acurada de les matèries primeres i la cocció al forn de llenya donen com a resultat que poques pizzes arribin a suposar tota una experiència difícil d’oblidar com les del Ventidue.

Menjar casolà i tradicional en aquesta masia-restaurant als afores de Llinars, on podreu demanar, entre molts altres plats, canelons, paella, sopa de ceba, carn a la brasa o els postres tradicionals de les nostres latituds, com la crema catalana. No hi busqueu grans complicacions, però sí qualitat en el producte, i en aquest sentit la relació preu-qualitat-quantitat és la mar de bona. 

Un històric, per la seva ubicació, just davant de l’Ajuntament de Sant Celoni, i pels seus anys de trajectòria, en funcionament des de 1920. Evidentment des d’aleshores s’ha anat remodelant, i hi trobareu totes les comoditats d’un bon hotel de tres estrelles, amb els espais adaptats per a persones amb alguna discapacitat funcional, TV satèl·lit, connexió a internet, habitacions amb bany... Això sí, per als que els agradi el retro, el Suís manté algunes habitacions amb decoració clàssica.    

La seva ubicació és excel·lent, a prop d’una sortida d’autopista i a cinc minuts del Circuït de Barcelona-Catalunya, a un quart d’hora de l’espai comercial La Roca Village o a vint minuts de Barcelona. Totes les habitacions –101 en total– estan insonoritzades, i disposa de sales de reunions i d’un restaurant, Trànsit, especialitzat en cuina mediterrània. No hi manca tampoc piscina i solàrium.

A la població termal de Caldes de Montbui és convenient allotjar-se en un establiment que disposi de balneari i tractaments termals. El Vila de Caldes n’és un, i hi podreu gaudir dels beneficis de les aigües minero-medicinals, sempre sota control de l’equip mèdic. Pel que fa a les habitacions, aquestes estan reformades de fa pocs anys, són totes exteriors i elegants, mentre que si us entra la gana i voleu menjar sense sortir fora ho podeu fer al Burg & Gintònic, un nou concepte d’hamburgueseria i lounge.

Una masia en ple Parc Natural del Montseny aïllada de la xarxa d’enllumenat i sanejament i que funciona de manera autònoma mitjançant energies renovables. Així és Ca l’Agnès, que demana als seus hostes –n’hi caben 8 al mateix temps– que lògicament també respectin el medi ambient i la seva manera de fer mentre s’estiguin en aquesta acollidora república independent. Per acabar-ho de fer rodó, la nostra recomanació és que una vegada arribeu a la casa, deixeu reposar el cotxe i us endinseu als boscos que us envolten només a ritme de xiruca.

Masia d’inicis del segle XVIII avui reconvertida en un allotjament rural envoltat de cultius i amb disponibilitat de cinc habitacions dobles amb bany, i que es lloguen independentment. Hi trobareu una piscina, i també un restaurant no només per als que s’allotgen. Si us heu de casar d’aquí a uns mesos, sapigueu que a Can Mateuet estan especialitzats en acollir bodes a l’aire lliure, en els seus espais exteriors.

L'antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert s'ha convertit en la darrera dècada en el centre de la vida cultural i associativa de la capital del Vallès Oriental. L'edifici compta amb diferents espais, com la biblioteca municipal, inaugurada el 2005, el Centre Tecnològic i Universitari, l'Espai d'Arts, que ofereix serveis i recursos a la comunitat artística per tal d'afavorir la creació contemporània, o el cub, un equipament per a l'assaig i la producció musical. Un punt i a part mereix La Troca, un espai singular que acull una desena d'entitats vinculades a la cultura d'arrel popular i tradicional.

Pocs casos més podrem trobar d'un antic centre de producció i embotellament de vi i cava que s'hagi convertit en un teatre i auditori amb una programació estable de teatre infantil, dansa i teatre professional. L'edifici és ben bonic per dins i per fora, i conserva intactes les caves subterrànies. On hi havia una antiga tina, avui hi ha la cabina de so i llum. Tot plegat, doncs, un valor afegit a l'hora d'assistir a un espectacle, i un bon exemple de com reconvertir antigues edificacions destinades inicialment a altres usos.

A la planta baixa hi ha l'oficina de turisme de Caldes de Montbui, imprescindible d'acudir-hi si voleu saber tot allò que podeu visitar en aquest municipi. Però aprofiteu per entrar a veure tot allò que té Thermalia, perquè no només hi trobareu la història del termalisme a Caldes, sinó també una important selecció d'obres de l'escultor Manolo Hugué, que visqué a la vila molts anys, i peces del seu amic Pablo Picasso. A la sala d'exposicions temporals també hi trobareu sempre mostres de gran interès.

El seu fons cobreix camps diversos: l'arqueologia, l'art, les arts decoratives, la numismàtica i l'etnografia. Les Ciències Naturals també s'estudien a partir d'una extensió en funcionament des de 1987. Així doncs, el museu és pluridisciplinar, i quan travesseu la seva porta trobareu aquesta varietat tant en les exposicions permanents com en les temporals. Tot plegat, però, us permetrà conèixer més a fons el passat i el present de la capital vallesana i dels seus voltants. I pels amants de l'art contemporani, teniu una bona mostra a la tercera planta de l'edifici.

Inaugurat ara fa una dècada, l'edifici porta la signatura de l'arquitecte granollerí Josep M. Botey, i consta de dues sales: la gran amb capacitat per a 700 espectadors i la petita per a 221. És remarcable la quantitat d'espectacles que s'hi programen al llarg de l'any, ja siguin de música, de teatre o de dansa, però si el que voleu és conèixer a fons els amagatalls de l'edifici, res millor que demanar una visita guiada (es fan per a grups amb un mínim de 15 persones), durant la qual passareu pels escenaris, els vestidors o el pati de butaques.

Aneu fins a Castellterçol per a conèixer la casa on va viure i va morir un dels polítics catalans cabdals del segle XX, Enric Prat de la Riba. Va ser l'impulsor i el primer president de la Mancomunitat, i independentment que estigueu més a prop o més lluny del seu pensament polític, la visita paga la pena perquè conserva la decoració i l'ambient d'una casa de poble de principis del segle passat. Ens agrada especialment el dormitori, amb els mobles vuitcentistes, i l'ambient del despatx, que en aquest cas va ser traslladat des de Barcelona.