Moianès, de les coves als miradors

Hi ha qui, quan arriba a un lloc, cerca de seguida un punt alt per tal de situar-se. És el que farem nosaltres: només trepitjar la comarca pujarem al Mirador de la Creu. Té aquest nom perquè al cim hi ha una creu de ferro que data de l’any 1900. Per arribar-hi passarem per caminets entre jardins envoltats de plantes autòctones. Les vistes són espectaculars: observem gran part del Moianès i també el Montseny, Montserrat, la Mola, el Montcau... Al costat mateix hi tenim el Jardí Botànic de Can Riera, amb unes 180 espècies entre plantes medicinals, arbres fruiters, arbustos i verdures de conreu. El jardí va néixer l’any 1999 amb una vocació divulgativa i didàctica.

Marxem tot seguit a un dels indrets més fantàstics i visitats de la comarca, les Coves del Toll. Les exploracions han demostrat que ja hi habitaven persones i animals salvatges des de la Prehistòria. Obertes al públic, sempre amb visites guiades, podrem observar més d’un quilòmetre de belles i singulars galeries. El guia ens explicarà, entre altres coses, com es varen descobrir en època moderna, quines troballes s’hi han fet, quines excavacions encara s’hi estan duent a terme, i com, en altres temps, per aquí hi corria el mar. La visita quedarà completa entrant al Museu Arqueològic i Panteològic de Moià, situat a la casa on va néixer Rafael Casanova; aquí s’hi mostren moltes de les restes trobades a les coves.

La segona jornada la dedicarem a descobrir a fons l'Estany, un dels municipis més interessants de la comarca per diversos aspectes. Aquí s'hi troba una obra d’enginyeria espectacular que data del segle XVIII i que encara ara fa la mateixa funció: treure l’aigua del pla de la població (heus aquí d'on prové el nom de l'Estany). Probablement quan hi havia aigua a la superfície el paisatge era més bell, però aquestes provocaven malalties, i a més a més els monjos del monestir agustinià que hi ha al lloc necessitaven terres per conrear. La solució va ser construir una mina de pedra seca que fa prop de mig quilòmetre de llargada, i a la qual avui podem accedir. El millor és que us dirigiu al Centre de Visitants i us informeu dels itineraris guiats que s'hi duen a terme. Està situat en una part de les antigues dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany, una joia del romànic i del que en destaquen per damunt de tot els capitells del seu claustre, 72 en total amb escenes bíbliques esculpides, i iconografies de temàtica vegetal i heràldica. El monestir va ser fundat el 1080, i hi veureu també una notable imatge gòtica de la marededéu esculpida en un sol bloc d'alabastre.

Acabarem l’escapada al Moianès tal com l’hem començat: pujant a un mirador. El de Sant Cugat de Gavadons es troba al terme de Collsuspina, i des d’ell podem contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus Orientals. El nom del mirador ve donat per l’església que hi trobem, de la que es tenen referències de fa més de mil anys, si bé la construcció actual correspon al segle XII i ha anat patint considerables modificacions. Tot i així, és ben fotogènica, especialment pel seu voluminós campanar d’espadanya i pel paisatge de fons. Un indret bell i tranquil on finalitzar els nostres passos abans de tornar a la rutina.