Osona, museus i castells a la vora del Ter

Comencem el nostre viatge al nord de la comarca, tocant al Ripollès. En aquesta zona, coneguda com el Bisaura, ens hi espera des de finals del segle XIII un imponent castell, aturonat i envoltat de natura. És el Castell de Montesquiu, concebut inicialment com a residència dels senyors del terme de Besora. La fortificació ha passat per moltes mans i s’ha anat modificant, fins que el 1976 la propietària va passar a ser la Diputació de Barcelona. Avui el castell és visitable; els fantasmes de quatre personatges importants que hi han tingut relació ens donaran la benvinguda a través d’un audiovisual, i tot seguit podrem visitar les estances de l’edifici.

Abans o després d’endinsar-vos al castell, us recomanem, i molt, que feu una volta pel Parc que el rodeja. Podeu seguir per exemple l’itinerari senyalitzat que porta per nom L’obaga del castell. És senzill i d’una gran bellesa, i comença al costat mateix de la fortificació. La ruta és circular, i en més o menys 60 minuts ja tornareu a ser al punt d’inici.

Havent dinat ens desplaçarem a Les Masies de Voltregà, població que acull el Museu del Coure, situat en un edifici modernista de principis del segle XX i que forma part de les instal·lacions de La Farga Lacambra, una de les empreses del grup familiar La Farga. Al museu hi descobrirem els usos i les aplicacions que La Farga ha fet del coure al llarg de la història a nivell industrial, econòmic i ambiental. L’espai divulgatiu es va inaugurar l’any 2008, i va ser possible gràcies a la cooperació entre la Fundació La Farga i la Universitat de Vic. La Universitat va assumir la direcció del projecte museològic i museogràfic. Destaquem de la visita el pas de la passarel·la, que permet veure en directe el procés productiu de transformació del coure.

La segona jornada a Osona la volem iniciar coneixent un altre museu. En aquest cas hem d’anar fins a Manlleu, on una antiga filatura cotonera que data del 1842, Can Sanglas, s’ha reconvertit en el Museu del Ter. Obert el 2004, l’objectiu de l’equipament és posar en valor el patrimoni cultural vinculat a la història de la industrialització i el patrimoni natural del riu Ter. Són 1.500 m2 amb exposicions permanents i temporals que permeten acostar-se al singular procés d’industrialització d’aquest territori, i on també s’explica la biodiversitat dels rius mediterranis. No en va, Can Sanglas és també la seu del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), en l’actualitat incorporat com a institut de recerca a la Universitat de Vic.

I ja que ens queda a prop, i hem tingut al llarg dels dos dies el Ter al costat, no volem acabar l’escapada sense visitar un dels paratges més emblemàtics del recorregut del riu, allí on les aigües s’amanseixen i cobreixen, a vegades més, a vegades no tant, un poble del que en sobresurt el campanar. Ens referim al pantà de Sau. Al seu voltant hi podem fer excursions, o si ho preferim activitats aquàtiques a les seves aigües. Si el temps acompanya també ens hi podem remullar. O simplement podem passar l’estona badant, contemplant l’embassament i el massís de les Guillaries, assaborint aquests verds abans d’emprendre el camí de tornada.