0 M'encanta
Guarda-ho

Entrevista a Alicia Kopf

La jove escriptora gironina va guanyar el premi Documenta amb ‘Germà de gel’, una autoficció que té forma d’iceberg

©Maria Dias

Imaginem que som al gener del 1915, en l’Època Heroica, la de la cursa per la conquesta dels pols. Sota el comandament del valent capità Shackleton,el vaixell 'Endurance' fa entrar el seu buc en el mar de Weddell, rumb al litoral de l’Antàrtida, on es queda obturat entre dos icebergs. Vuit mesos després, encara estacats, la fusta es clivella i els 27 membres de la tripulació es veuen obligats a abandonar la nau en bots salvavides. Quan Alicia Kopf m’explica que un dia va somiar que a la piscina del seu barri hi havia blocs de gel surant, obrim una pàgina nova en el quadern de bitàcola. “Tot va començar d’una manera molt intuïtiva, amb certes imatges que es repetien al meu cap”, diu.

Al setembre del 2013, a la galeria Joan Prats de Barcelona, Alicia Kopf va inaugurar una exposició que es titulava 'Seal sounds under the floor', un trajecte obsessiu per la història dels grans exploradors de la neu. Ara, publica 'Germà de ge'l, la novel·la guanyadora de l’últim premi Documenta, que parteix del mateix material. “Em semblava interessant investigar de quina manera aquestes aventures podien ser un mirall dels temps de crisi, com podia apropiar-me d’allò èpic que puguin tenir”, segueix l’autora. En aquest sentit, el llibre està plantejat amb la forma d’una digressió. Alicia Kopf diu que els seus mestres són Sebald i Enrique Vila-Matas, “escriptors en què sempre s’avança per investigació”.

Hi surten les fotos de Francis Hurley. Hi apareix la picabaralla entre Peary i Cook per demostrar qui havia estat el primer a clavar bandera. I hi ha referències als anomenats 'westerns' aris d’Arnold Fanck, a les botigues de congelats i també als orígens d’aquelles boles de vidre amb neu de serradures, com la que Orson Welles deixava caure en les entranyes neogòtiques del Castell de Xanadu, al principi de 'Ciutadà Kane'. “Et podria dir que el jo narratiu està contínuament buscant pistes, a través de bases de dades i recopilacions d’informació”, iŀlustra Kopf, tocant os. Perquè la gràcia de 'Germà de gel' és que el record llunyà d’aquells herois polars acaba derivant en una magnífica autoficció.

Ballant Daft Punk
Anem a reblar el clau un xic. A mig llibre, Alicia Kopf abandona els mites històrics i ens explica que a la tendra edat de 16 anys va treballar en una discoteca. Primer la maquillaven amb un aspecte fred, robòtic, com un dels replicants de 'Blade runner', i després havia d’animar la pista ballant Daft Punk com si fos un personatge d’un videoclip de Michel Gondry. “La novel·la parla d’un aspecte de les relacions humanes, de la incomunicació, amb el gel com a metàfora”, revela. Ella no volia fer l’enèsima aportació als relats de conquesta dels regnes pingüins. Però va veure l’opció d’apropiar-se’ls. O potser d’acostar-s’hi ella.

Fa cosa de cinc anys que va caure a les seves mans una biografia del capità Shackleton, amb la crònica del fracàs de l’expedició de l’'Endurance'. És així com va començar la gran obsessió d’Alicia Kopf. “Quan vaig iniciar aquest viatge, no sabia cap a on em duria, en què acabaria resultant”, diu. Ja se sap que el pol nord és un punt relatiu, situat en un continent desplaçable, en constant deriva. I se sap que, en arribar-hi, les brúixoles es tornen boges i comencen a girar sense sentit. Potser es tractava d’això, de perdre qualsevol referència terrestre estable i acabar en una barca inflable. I doncs, que se salvi qui pugui.

Comentaris

0 comments