Què fer

Veure de molt a la vora l'enorme panxa blanca d'un avió, el soroll eixordador que fa en enlairar­se, l'astorament en veure que una massa de ferro d'aquell calibre és capaç d'aixecar­se amb una aparent facilitat és un espectacle fascinant per a qualsevol marrec que ho pugui observar a pocs metres de distància. A l'aeroport de Girona­Costa Brava, malgrat la reducció de vols de Ryanair, s'enlaira i aterra un nombre gens menyspreable d'avions, amb una certa regularitat. Fa anys els marrecs havíem d'esperar fins a 2 hores entre avió i avió, i les famílies instal·laven les seves taules de pícnic a la banda nord de la pista de l'aeròdrom. Això ha canviat, la freqüència d'arribada i sortida de vols no deixa tants temps morts, la gent no hi acostuma a anar a fer berenades, però sí que ha augmentat el nombre de famílies que s'acosten al paratge per sentir­se retrunyir fins i tot la melsa quan els avions passen per damunt dels seus caps, i per observar les cares de fascinació dels nens mentre dura una experiència gairebé iniciàtica.

El Pelut de la Pilastra, El fill de la muntanya, la nimfa Mifegínia o El fill del tro són els noms dels personatges principals de la llegenda més popular del poble, que habiten a les Deveses de Salt, un paratge agronatural a través del qual hi transcorre part del curs del Ter abans de comparèixer a la ciutat. Els personatges, a més, donen nom a les rutes que proposen els responsables del parc, algunes adaptades íntegrament per a cadira de rodes, d'altres parcialment, pensades per a descobrir la riquesa i diversitat naturals de l'espai. Són 310 hectàrees on hi operen diverses associacions de defensa de la natura que organitzen activitats, amb circuits d'orientació senzills aptes per a tots els públics, rutes per córrer seguint les Vies Verdes o el Camí de Sant Jaume, però aquest espai també acull d'altres activitats com rutes amb carro, en bicicleta, a cavall o amb poni, jornades d'anellament d'ocells i piragüisme (caiac).

És únic en el seu gènere a l'estat Espanyol i un dels pocs existents a Europa. El Museu del Cinema de Girona acostuma a ser pels més menuts una mena de descoberta màgica, fins i tot si ja l'han visitat en alguna ocasió, perquè la sorpresa és contínua a cada sala. A més, el Museu del Cinema ofereix alternatives fantàstiques als matins o tardes desmenjades de tele i sofà, activitats per a grups familiars, com ara un taller que permet descobrir el llenguatge i l'expressivitat del cinema mut a través de personatges com Chaplin, Buster Keaton o Harold Lloyd. Però si el que voleu és que la vostra mainada celebri un aniversari de cine, també ho podeu fer aprofitant la proposta que inclou aquest mateix taller, la preparació d'una escena de cinema mut, i fins i tot berenar i visita guiada pels adults acompanyants. És o no és una oferta d'Òscar?

A l'entrada (o la sortida) sud de Girona hi ha un lloc que segur que la majoria el desconeixeu. I mira que està a la vora de dos grans superfícies la mar de freqüentades com són el Decathlon i el Media Markt. Es tracta d'un dels espais lúdics més ben equipats i situats de la ciutat. Un parc urbà sense pol·lució. Miracle! Podríem dir que l'espai es divideix en cinc parts: una de jocs infantils, una altra d'aparells per a infants a partir de 5 o 6 anys i fins als 10 o 11, una pista poliesportiva equipada amb cistelles de bàsquet i porteries, una zona diàfana al voltant de la pista per practicar altra mena de jocs o esports (fresbee, per exemple) i una zona amb bancs i parterres apta per seure a l'ombra dels arbres i abandonar­se a la lectura. A dues passes, a l'altra banda del carrer, el Bosc de la Pabordia, un bosc antic, dels pocs que hi ha al país, designat terapèutic i saludable.

Als gironins ens grada explicar històries de manera que un recorregut pel Passeig Arqueològic, o Passeig de la Reina Joana, pot ser apassionant. Mai en un espai tan breu pel que fa a longitud s'hi havien congriat tantes llegendes, entre la realitat i la ficció, com la del fantasma de la jueva Torana, la de la Majordoma, els forats a la muralla de la Guerra del Francès, la muntanya de Montjuïc des d'on ens bombardejaven els francesos, i els seus orígens, la Torre Gironella, el Jardí de la Francesa i, com a cirereta del pastís, la bruixa de pedra de la Catedral. Terror, amor, aventures, càstigs divins... hi teniu tots els ingredients possibles. Un a mica d'informació prèvia, una altra mica de traça explicant rondalles, uns entrepans, unes mantes i podeu passar un matí o una tarda sencers explicant contes apassionants cada 25 metres. El mobiliari urbà i les extensions de gespa hi ajuden molt.

Parlar dels afores d'una ciutat com Girona és parlar d'un trajecte de 10 minuts o un quart d'hora caminant des del centre. El Parc de les Ribes del Ter és magnífic per conèixer la biodiversitat existent a quatre passes de casa, per tant, molt adequat per a joves naturalistes o per imbuir als nens un profund respecte pel nostre entorn natural. El parc ressegueix el traçat del riu des de Fontajau fins davant les Deveses del Pont Major. Pel mig, després de rebre les aigües del güell, en la confluència amb l'Onyar, la meravellosa Illa del Ter. Com l'illa del tresor, però nostrada i sense pirates. Pel camí, uns quants observatoris ornitològics per veure en acció ­en estacions fredes­ aligots, gavians, moixons, esplugbous, gamarussos, pavines, pit­rojos, respinells, cueretes, bernats pescaires, tords, pinsans, xivitones i ­en estacions càlides­ rossinyols, polles d'aigua, tudons, blauets o orenetes. Entre els peixos, la bagra i la carpa, i entre els mamífers, visons i conills, a més de diversos rèptils. Imprescindibles les locions antimosquits i, si voleu gaudir de l'espectacle en primera fila, uns bons prismàtics.