Cine

La cartellera de Girona, les crítiques de les pel·lícules, recomanacions i curioses llistes cinèfiles!

Les millors sèries del 2017
Notícies

Les millors sèries del 2017

Aquí, la nostra selecció del millor, sense ordre ni spoilers

10 pel·lícules que has de veure per anar de cinèfil
Cine

10 pel·lícules que has de veure per anar de cinèfil

Us proposem deu títols que us permetran quedar com uns veritables entesos en la matèria, sobretot perquè és més la gent que els coneix que no la que realment els ha vist

Ruta cinèfila per la Costa Brava
Cine

Ruta cinèfila per la Costa Brava

No només de ‘Joc de Trons’ i de cervesa viu la Costa Brava. 

Les sèries del 2018
Notícies

Les sèries del 2018

Si no heu fet els deures del 2017, més val que us afanyeu perquè el 2018 arriba carregat de bona merda

5 raons per veure The Marvelous Mrs. Maisel
Notícies

5 raons per veure The Marvelous Mrs. Maisel

Us donem les claus per saber d'on surt la senyora Maisel i per què ha triomfat als Globus d'Or.

Les estrenes de la setmana

Piratas del Caribe: La venganza de Salazar
Cine

Piratas del Caribe: La venganza de Salazar

Han pasat 14 anys des que el primer 'Piratas del Caribe' va aterrar a la cartellera estiuenca amb tota la força d’una aposta guanyadora. Aventures marítimes amb un regust clàssic, escenes d’una espectacularitat tan aparatosa com vibrant i una caracterització de Johnny Depp per no oblidar. El seu Jack Sparrow es va convertir en una icona pop de manera immediata, i sens dubte ha estat aquest personatge l’encarregat d’articular i esprémer una saga que ja semblava no donar més de si. Després de quatre lliuraments cada vegada més deslluïts, els directors noruecs responsables de Kon Tiki es posen al capdavant d’aquest mastodòntic projecte per recuperar l’esperit que bategava en la pel·lícula original: el de gimcana de parc d’atraccions capaç de conduir-nos per un non-stop d’emocions a ritme frenètic a través d’una imaginació desbocada. 'Piratas del Caribe: La venganza de Salazar' aconsegueix esmenar alguns dels problemes que arrossegaven els anteriors capítols: l’escàs dinamisme es transforma en una major fluïdesa narrativa, les escenes d’acció rutinàries es tenyeixen de fantasia i inventiva visual i es renoven els personatges per aportar-los una dimensió emocional decisiva, perquè aquest lliurament acabi per resultar entranyable per als fans. A més, conté un malvat a l’altura de les circumstàncies, interpretat per Javier Bardem. Tot l’univers de 'Piratas del Caribe' es concentra en aquesta pel·lícula totalment autoconscient i referencial que sembla tancar el cercle de la franquíci

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Me casé con un boludo
Cine

Me casé con un boludo

Fabián Brando és l'estrella de cinema més famosa. La Florencia, una actriu completament desconeguda. Tots dos coincideixen en el rodatge d'una pel·lícula i inicien un romanç que ràpidament acaba en casament. Al poc temps de casats, ella s'adona que es va enamorar del personatge.

Paula
Cine

Paula

Una de les virtuts de 'Paula' és rescatar la figura d’una artista esclafada pel patriarcat de principis de segle XX, arraconada a les notes a peu de pàgina de l’expressionisme naïf malgrat ser la primera pintora de la història amb un museu exclusivament dedicat a la seva obra. Carla Juri encarna a Paula Modersohn-Becker amb una energia estiuenca, de temperament volàtil i impulsiu, amb una vivacitat que contagia una pel·lícula que, narrativament, respecta fil per randa el cànon dels biopics clàssics. Sorprèn, com és habitual, que el seu acabat formal, acurat i convencional, contrasti amb l’esperit lliure i espontani del seu objecte d’estudi, però almenys s’esforça a demostrar que de vegades els cercles artístics han estat tan castradors com els polítics.

Time Out diu
3 de 5 estrelles

El millor de la cartellera

Call me by your name
Cine

Call me by your name

Hi ha pel·lícules que són un tros de vida, que se’t fiquen a dins i et fan arrels. Aquest és el cas de 'Call me by your name'. Luca Guadagnino aconsegueix atrapar el temps a cada imatge i condensar-lo, i fa de cada instant un miratge de l’eternitat. Som en un estiu llunyà, fa més de 35 anys, en un casalot amb grans finestrals i llits antics, perdut entre camps d’herba que el sol ha tornat groga i arbres fruiters. A l’hora de la migdiada, les mosques escuren les restes d’una taula a mig desparar i les bicicletes entren i surten del jardí. Aquí és on l’Elio –meravellós Timothée Chalamet, nominat a l'Oscar– passa les vacances, llegint novel·les, sempre en banyador, amb els peus en remull al rec. Té 17 anys i el seu cos encara és el d’un adolescent, tot melic i costelles, creuat per una línia imaginària que fa la corba perfecta de les estàtues praxitelianes. Ell és el centre d’un film que ens parla de la bellesa del desig. Aquest estiu serà, per a l’Elio, l’estiu de l’amor, des del moment en què comenci a sentir-se fascinat per un jove americà, alguns anys més gran que ell, que va a estar-se uns dies amb la seva família. A diferència de referents del relat homoeròtic com 'Brokeback mountain' i 'Carol', aquí no existeix la part del rebuig social. A la càmera no li interessa el conflicte. Tan sols recrear-se en les mirades infinites de dos personatges que es troben en secret, quan tothom dorm, i s’abracen i estimen fins que el sol els ve a trobar amb les primeres llums de color de

Time Out diu
5 de 5 estrelles
Tres anuncios en las afueras
Cine

Tres anuncios en las afueras

Dues preguntes i una brutal constatació (“violada mentre moria”) ens interpel·len des de tres tanques publicitàries a l’entrada d’un poble de l’Amèrica profunda. Tres cartells de color granat es retallen sobre el verd de la natura, com grans taques de sang inundant la consciència d’una comunitat en extinció. El britànic Martin McDonagh articula el seu thriller rural al voltant d’aquests signes d’alarma, com si, per si mateixos, fossin suficients per posar en moviment els cossos d’una ficció que dona voltes i voltes sobre el seu desig de venjança. No hi hem de buscar una visió d’Amèrica, més aviat una coenització dels universos bombolla on els personatges d’'Amagats a Bruges' i 'Set psicòpates', les anteriors pel·lícules del McDonagh dramaturg, es tancaven en esperes i digressions que parlaven, en el fons, del que pensaven i sentien com a criatures de ficció. McDonagh, però, ha fet un pas endavant, perquè ara els protagonistes –i ens costa escollir- ne algun: des de la mare coratge, eixuta en el seu odi i empàtica en la seva pena, que encarna una magnífica Frances McDormand, fins al xèrif benèvol interpretat per un entranyable Woody Harrelson, passant pel policia racista que Sam Rockwell salva de la caricatura– són éssers humans. Atrapada en el seu guió de ferro, 'Tres anuncios en las afueras' proposa una reflexió sobre quins són els efectes de la violència en la nostra manera de veure el món sense extreure’n conclusions tranquil·litzadores.   

Time Out diu
4 de 5 estrelles
120 pulsaciones por minuto
Cine

120 pulsaciones por minuto

Com 'Estiu 1993', el tercer llargmetratge de Robin Campillo es remunta a principis dels 90 per rememorar els temps de la sida. Però en aquest cas la malaltia és al centre de tota la pel·lícula. '120 pulsaciones por minuto' recorda la militància d’Act Up París, una de les organitzacions que més va lluitar per posar llum sobre el VIH i per l’existència de polítiques sanitàries adients. Com ja passava a 'La classe', el film de Laurent Cantet del qual Campillo és guionista, '120 pulsaciones por minuto' reconstrueix les trobades i les accions dels membres de l’organització amb una vivesa gairebé documental, en un retrat de l’activisme com una àgora oberta, heterogènia i divergent. Fins al punt que, en una història de protagonisme col·lectiu, els dos personatges amb més pes, Thibauld (un dels capdavanters del grup) i Sean (personificació dels estralls de la malaltia), mantenen postures ideològiques i personals confrontades. La militància pública dels protagonistes s’entrellaça amb la forma que tenen d’encarar les relacions i el VIH en les seves vides privades, en una manera d’entendre la quotidianitat des de l’activisme que manté plena vigència. Campillo fa memòria viva d’aquells dies en un film que batega al ritme de l’emoció i la revolta.

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Coco
Cine

Coco

Cada pel·lícula de Disney/Pixar sembla estar cridada a convertir-se en un gran esdeveniment tant cinematogràfic com social. Coco s’ambienta en la festivitat del Dia dels Morts i la fascinació macabra que genera per recollir tot el color, el sabor del folklore i les tradicions mexicanes. I ho fa de manera respectuosa, aconseguint que el pintoresquisme local no sigui sinó un vehicle per parlar de temes universals com el sentiment de pèrdua, la necessitat de perseguir els somnis lluitant per allò en què es creu i la família. Potser aquest últim punt és el més controvertit dins d’una pel·lícula que s’encarrega fins a la sacietat de subratllar els valors tradicionals per sobre de la llibertat individual d’un nen que només intenta reivindicar la seva identitat a través de la música.

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Los archivos del Pentágono
Cine

Los archivos del Pentágono

Amb el pròleg de 'Los archivos del Pentágono', Steven Spielberg sembla haver concentrat tot el cinema d’Oliver Stone: comença a la Guerra del Vietnam i culmina amb polítics estatunidencs reconeixent 'off the record' que la campanya és un desastre... per, tot just després, embafar el públic amb paraules triomfals. La mentida hauria continuat indefinidament si algú no hagués pres el risc de filtrar a la premsa els documents classificats sobre l’assumpte. En aquest sentit, el més obvi hauria sigut explicar el cas dels Papers del Pentàgon des de la perspectiva del 'New York Times', el diari que va publicar la primera exclusiva sobre el tema, però la pel·lícula se centra en com va afectar el cas al 'Washington Post', potser perquè tenia al capdavant dues figures significatives: la propietària Kay Graham i l’editor Ben Bradlee (Meryl Streep i Tom Hanks, punta de l’iceberg d’un sòlid repartiment), amics dels polítics implicats en el cas, i desenganyat paradigma de la relació entre el poder i la informació. L’evolució dramàtica de Graham, que escena a escena va superant els nervis per enfrontar-se als homes que la rodegen i la qüestionen, permet a Spielberg sumar-se a l’empoderament feminista. I amb la figura de Bradlee, essencial en l’afer Watergate i que va ser encarnat per Jason Robards a 'Tots els homes del president', el director d''E.T.' fa una picada d’ullet a les inquietuds polítiques d’aquell Nou Hollywood que, al principi de la seva carrera, semblava quedar-li tan lluny.

Time Out diu
4 de 5 estrelles
Més pel·lícules

Les millors pel·lícules de...

10 pel·lícules catalanes que has de veure abans de morir
Cine

10 pel·lícules catalanes que has de veure abans de morir

Les escenes de sexe més 'top' del cinema
Cine

Les escenes de sexe més 'top' del cinema

19 escenes de sexe que preferiries no haver vist mai
Cine

19 escenes de sexe que preferiries no haver vist mai

Deu pel·lícules que no hauries de veure durant una ruptura
Cine

Deu pel·lícules que no hauries de veure durant una ruptura

Les prostitutes més mítiques del cinema
Cine

Les prostitutes més mítiques del cinema

Dominació, submissió, plaer, dolor, art... El BDSM en la cultura
Cine

Dominació, submissió, plaer, dolor, art... El BDSM en la cultura

Univers serièfil

10 sèries que has de veure per ser un bon serièfil
Cine

10 sèries que has de veure per ser un bon serièfil

Com que la cosa de les sèries ha vingut per quedar-se i porta uns quants anys essent tema de conversa, ja podem parlar de “clàssics” sense exagerar

Us agrada The Handmaid's Tale?
Notícies

Us agrada The Handmaid's Tale?

Us va flipar 'The Handmaid’s Tale'? 

5 motius per veure GLOW
Notícies

5 motius per veure GLOW

No hi ha dubte que “GLOW”, la sèrie de Netflix sobre lluita lliure femenina, s’ha convertit en un dels fenòmens televisius d’aquest estiu. Ara bé, paga realment la pena? És tan feminista com es diu? Rius amb ella o d’ella? D’entrada direm que és efectivament una gran comèdia, però si l’argument curt no us serveix us proposem cinc motius més extensos per no perdre-se-la.   1. Per combativa Aquesta no és la típica sèrie que ven feminisme per acabar explicant la història de sempre. Al contrari, és tant una reflexió sobre les dificultats de les dones per trobar bons papers a cinema i televisió com una crítica a la seva cosificació a la indústria de l’entreteniment. En l’evolució emocional i professional de la protagonista hi ha una àcida metàfora sobre aquesta lluita, però sense incórrer mai en la complaença (el personatge principal és un desastre absolut, i són aquests matisos els que la fan tan creïble) ni convertint els diàlegs en mítings. Si “GLOW” funciona tan bé és perquè et fa participar d’un discurs molt combatiu contra les desigualtats de gènere però mai et força a empassar-te’l: emana de la mateixa història i els seus gags .   2. Pels 80 Estem molt acostumats a veure els 80 reproduïts en cinema i televisió: és el fenomen nostàlgic de moda. Aquí, afortunadament, no es cau en allò tan fàcil de dir-te que van ser collonuts i que qualsevol temps passat va ser millor. sí, la banda sonora et fa somriure i està plena de detalls escènics que t’evoquen aquella dècada, però

Per què hem de veure 'The young pope'?
Cine

Per què hem de veure 'The young pope'?

Us fa mandra veure una sèrie ambientada al Vaticà? Mossegueu-vos la llengua abans de parlar

Els cinemes de Girona

Cinema Truffaut
Sales de cinema

Cinema Truffaut

El refugi dels (més) cinèfils. Si el vostre déu és Orson Welles i encara somieu que us perdeu pels carrers de París amb Jean Seberg, aquest és el vostre cine. El Cinema Truffaut,-o antiga Sala B de mític Cinema Modern-, el van crear l’any 1992 el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, i és l’única sala de la ciutat que només projecta pel·lícules en versió original. A més, també s’organitzen presentacions de llibres i pel·lícules i s’hi projecten els cicles de pel·lícules de la Filmoteca de Catalunya. 

Cines Oscar
Cine

Cines Oscar

Els Cines Oscar programa, des de fa anys, les darreres estrenes de la temporada en cinema comercial i familiar. També estrena en català i els dijous té en cartellera pel.lícules en versió original. A més a més amb la targeta fidelity anar al cine només et costarà 4,90 euros. I si sou dels que aneu al cine i a sopar, podeu quedar abans per sopar a la pizzeria del mateix recinte.

Cines Albeniz Centre
Cine

Cines Albeniz Centre

Els mítics Albeniz, situats al centre de la ciutat, programen les darreres estrenes de la temporada en cinema comercial i familiar. Compta amb dues ubicacions: els Albèniz Plaça i els Albèniz Centre, i 13 sales on tothom hi troba el que busca. A banda de la comoditat de les butaques, les sales projecten en HD i 3D. A més a més de dilluns a dijous pots anar al cinema per 5 euros amb la “Tarifa Plana”. 

Cines Odeon
Cine

Cines Odeon

És el cinema preferit dels que aprofiten el cap de setmana per fer quatre compres a l’Espai Gironés, sopar i veure una pel·lícula. Aquest muticinema de 10 sales programa les darreres novetats de la cartellera en cinema comercial familiar. A més, disposa d’accès per persones amb mobilitat reduïda així com multitut d’ofertes i preus que s’adapten a tots els usuaris. També tenen servei de venta anticipada pels més cinèfils i les entrades es poden adquirir còmodament per Internet.