Cine

La cartellera de Girona, les crítiques de les pel·lícules, recomanacions i curioses llistes cinèfiles!

Les millors pel·lícules del 2016
Cine

Les millors pel·lícules del 2016

Arriba el final de l'any i, oh sorpresa, tornen les típiques llistes del millor i del pitjor que ha passat en aquests 12 mesos

Les millors sèries del 2016
Cine

Les millors sèries del 2016

2016, l’any que ens ha tret David Bowie, Leonard Cohen, Prince i Hillary Clinton i que ens ha donat Donald Trump i renovat Mariano Rajoy. Però no ens suïcidem encara. En aquests 365 dies les cadenes ens han proporcionat un reguitzell de sèries inacabable i molt potent. L’estrès cultural s'ha disparat fins a cotes insanes. L’any de l’arribada de Netflix, HBO i Amazon a Espanya. L’any dels 'hypes' inaguantables. Que si ara 'Stranger things', que si 'Black mirror' que si 'Westworld'. 2016 ha estat l’any per renunciar a la vida social i escarxofar-se al sofà definitivament. I com que no us volem estressar més. Aquí teniu les 10 millors sèries del 2016, sense ordre de millor a pitjor. Sí, una altra llista amics, però aquesta amb bona merda de veritat. No volíeu caldo? Doncs dues tasses!

7 pel·lícules que has de veure per acceptar (o suportar) la victòria de Donald Trump
Cine

7 pel·lícules que has de veure per acceptar (o suportar) la victòria de Donald Trump

Us deixem amb aquesta llista de pel·lícules postapocalíptiques que, qui sap, potser ens ajuden a preparar-nos

Els actors i les actrius més sexis
Cine

Els actors i les actrius més sexis

Quin planter que tenim!

10 sèries que has de veure per ser un bon serièfil
Cine

10 sèries que has de veure per ser un bon serièfil

Com que la cosa de les sèries ha vingut per quedar-se i porta uns quants anys essent tema de conversa, ja podem parlar de “clàssics” sense exagerar

El millor de la cartellera

Paterson
Cine

Paterson

És possible que Jim Jarmusch mai no hagi estat tan a prop d’Ozu com en l’afectuosa admiració que sent per aquest conductor d’autobús (excel·lent Adam Driver) que ha entès que la poesia no s’entén més enllà de la bellesa d’una capsa de mistos. 'Paterson' és com el gerro de 'Primavera tardía'. És un personatge però també és un espai per perdre-s’hi i un temps per sentir. Durant una setmana, Jarmusch observa el seu heroi en una rutina que estableix la seva pròpia melodia, una xarxa de repeticions amb les seves petites variacions i dissonàncies, que atorguen sentit a un seguit de gestos i rituals, imatges que dialoguen amb paraules sobreimpressionades, converses quotidianes que són poemes en vers lliure. Paterson és, també, una pel·lícula que descriu el procés creatiu amb una transparència i autenticitat extraordinàries: la creació com un acte íntim, un flux d’idees que no necessiten ni un lector ni un espectador per expressar la plenitud del món, la felicitat de percebre tot allò que val la pena transcendir amb la mirada. No és que 'Paterson' reivindiqui que hi ha un poeta amagat en tots nosaltres. Jarmusch pot ser un nostàlgic però no és cap ingenu. Simplement, és una pel·lícula que ens fa creure en la vida. La vida, tan efímera com la poesia o com la flama que produeix un llumí, sempre pot tornar a començar.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
La mort de Lluís XIV
Cine

La mort de Lluís XIV

Des d'aquell 'Quixot' que s’escapava de la ruta que li havia marcat Cervantes, la filmografia d’Albert Serra destaca per les aproximacions heterodoxes a grans mites de la història i la literatura. A 'La mort de Lluís XIV', humanitza l’encarnació del poder absolut a través del seu moment més vulnerable, l’agonia final. Al llarg de dues hores assistim als últims dies del Rei Sol sense sortir de la seva cambra. Sobre la figura de Lluís XIV, Serra entrecreua dues tradicions artístiques que treballaven en paral·lel. A la pel·lícula, la pintura mèdica assalta l’àmbit propi dels retrats de cort. El cos sagrat del rei s’exposa d’una manera que es contemplava només per a les persones anònimes profanes: en tota la seva mortal putrefacció. Al seu voltant, Serra orquestra una simfonia plàstica de rostres que duen a terme el monitoratge de la salut del sobirà. Així plasma aquell moment en què la medicina moderna conviu encara amb les supersticions: l’escena més divertida del film la protagonitza el xarlatà provençal a qui dóna vida Vicenç Altaió, recitant un fragment del 'Tractat de l’amor heroic' d’Arnau de Vilanova. Amb 'La mort de Lluís XIV' el català també restitueix per al cinema el Jean-Pierre Léaud actor (que no el mite). El rostre envellit del protagonista d’'Els 400 cops' recull tota la inabastable fragilitat de qui, malgrat els luxes i les reverències, se sap a punt de morir.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Un monstre em ve a veure
Cine

Un monstre em ve a veure

Un monstre ens ve a veure. A mi, a tu, a tots. Un monstre que en realitat en són tres. El primer de tots, J.A. Bayona, un director capaç de fer espectacle amb els sentiments sense caure mai en el sentimentalisme. El segon, Sigourney Weaver, una actriu que omple la pantalla i imposa la seva presència tendra i dominant a la vegada. El tercer, un home-arbre de dimensions gegantines, narrador d’històries alliçonadores. Aquest és el monstre que visita en Connor, el nen que s’ha d’enfrontar al dolor i la mort sense altres elements que la seva poderosa imaginació. Imaginació és el que té Bayona a l’hora de posar en imatges un llibre de Patrick Ness. Imaginació per fer un monstre entranyable i protector, imaginació per explicar les històries amb una animació preciosa. Un film magnífic per a grans i petits.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Animales nocturnos
Cine

Animales nocturnos

Igual que passava a 'Un hombre soltero', 'Animales nocturnos' sembla l’acte d’expiació d’un dissenyador de moda que s’avergonyeix de ser-ho i a qui li cal demostrar que està lluny de la cínica superficialitat que se li suposa. En el joc metalingüístic que ofereix la pel·lícula, la pertorbadora violència d’un thriller de venjança il·lumina el despertar existencial d’una artista conceptual que no suporta la buidor emocional del seu entorn. Si dos i dos fan quatre, la protagonista és el mirall en què es reflecteix un Tom Ford incapaç de fer les faltes d’ortografia que traurien ferro a tan pomposa empresa; que provarien, en fi, que és alguna cosa més que un cineasta que no es vol tacar de sang la camisa blanca. Hauria d’aprendre de Michael Shannon, l’únic que sembla disposat a fer- se un set en aquest lament més educat que visceral.

Time Out diu
  • 2 de 5 estrelles
Vaiana
Cine

Vaiana

Típic producte Disney? D’entrada, això sembla. Tenim un personatge femení fort, com a 'Pocahontas', que en aquest cas és una noia polinèsia de 16 anys que batalla per salvar la seva illa. Tenim gags entranyables, paisatges idíl·lics i uns animals xerraires que t’arriben al cor: entre ells, un cranc ermità que es deleix per les llaminadures i un pollastre amb poques llums que amenaça d’acaparar tot el protagonisme de l’acció. Però aquest relat, obra dels directors d’'Aladdin' i 'La sireneta', també transpira aires de progrés. Per començar, ens trobem en el si d’una comunitat cohesionada sota la creença en els grans mites dels viatges per mar i les llegendes creacionistes. Un dia, les plantes de l’illa es comencen a assecar, i la noia en qüestió se’n va a la recerca del semidéu Maui, l’únic que pot posar-hi remei. Fixeu-vos que en aquesta equació no hi ha ni príncep ni marit potencial a la vista. El futur de la protagonista depèn únicament de la seva capacitat de lideratge, i tot i que el conte de fades té una estructura d’allò més tradicional, és evident que a Disney han fet un gran pas.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Més pel·lícules

Les millors pel·lícules de...

10 pel·lícules catalanes que has de veure abans de morir
Cine

10 pel·lícules catalanes que has de veure abans de morir

Les escenes de sexe més 'top' del cinema
Cine

Les escenes de sexe més 'top' del cinema

19 escenes de sexe que preferiries no haver vist mai
Cine

19 escenes de sexe que preferiries no haver vist mai

Deu pel·lícules que no hauries de veure durant una ruptura
Cine

Deu pel·lícules que no hauries de veure durant una ruptura

Els cinemes de Girona

Cinema Truffaut
Sales de cinema

Cinema Truffaut

El refugi dels (més) cinèfils. Si el vostre déu és Orson Welles i encara somieu que us perdeu pels carrers de París amb Jean Seberg, aquest és el vostre cine. El Cinema Truffaut,-o antiga Sala B de mític Cinema Modern-, el van crear l’any 1992 el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, i és l’única sala de la ciutat que només projecta pel·lícules en versió original. A més, també s’organitzen presentacions de llibres i pel·lícules i s’hi projecten els cicles de pel·lícules de la Filmoteca de Catalunya. 

Cines Oscar
Cine

Cines Oscar

Els Cines Oscar programa, des de fa anys, les darreres estrenes de la temporada en cinema comercial i familiar. També estrena en català i els dijous té en cartellera pel.lícules en versió original. A més a més amb la targeta fidelity anar al cine només et costarà 4,90 euros. I si sou dels que aneu al cine i a sopar, podeu quedar abans per sopar a la pizzeria del mateix recinte.

Cines Albeniz Centre
Cine

Cines Albeniz Centre

Els mítics Albeniz, situats al centre de la ciutat, programen les darreres estrenes de la temporada en cinema comercial i familiar. Compta amb dues ubicacions: els Albèniz Plaça i els Albèniz Centre, i 13 sales on tothom hi troba el que busca. A banda de la comoditat de les butaques, les sales projecten en HD i 3D. A més a més de dilluns a dijous pots anar al cinema per 5 euros amb la “Tarifa Plana”. 

Cines Odeon
Cine

Cines Odeon

És el cinema preferit dels que aprofiten el cap de setmana per fer quatre compres a l’Espai Gironés, sopar i veure una pel·lícula. Aquest muticinema de 10 sales programa les darreres novetats de la cartellera en cinema comercial familiar. A més, disposa d’accès per persones amb mobilitat reduïda així com multitut d’ofertes i preus que s’adapten a tots els usuaris. També tenen servei de venta anticipada pels més cinèfils i les entrades es poden adquirir còmodament per Internet.