Cine

La cartellera de Girona, les crítiques de les pel·lícules, recomanacions i curioses llistes cinèfiles!

10 pel·lícules que has de veure per anar de cinèfil
Cine

10 pel·lícules que has de veure per anar de cinèfil

Us proposem deu títols que us permetran quedar com uns veritables entesos en la matèria, sobretot perquè és més la gent que els coneix que no la que realment els ha vist

Ruta cinèfila per la Costa Brava
Cine

Ruta cinèfila per la Costa Brava

No només de ‘Joc de Trons’ i de cervesa viu la Costa Brava. 

Sèries que has de veure per ser un bon serièfil
Cine

Sèries que has de veure per ser un bon serièfil

Com que la cosa de les sèries ha vingut per quedar-se i porta uns quants anys essent tema de conversa, ja podem parlar de “clàssics” sense exagerar

10 pel·lícules que t'ajuden a deixar una relació
Cine

10 pel·lícules que t'ajuden a deixar una relació

també hi ha pel·lícules que aconsegueixen ser una veritable síntesi dels problemes sentimentals i els seus antídots

Girona, terra de rodatges
Cine

Girona, terra de rodatges

Girona és, des de fa anys, un imant per a les productores cinematogràfiques

Les estrenes de la setmana

Déjame salir
Cine

Déjame salir

Als 60, la inclusió d'un heroi negre al film de terror 'La nit dels morts' va suposar tota una declaració política. Un any abans, a 'Endevina qui ve a sopar', Sidney Poitier protagonitzava una pel·lícula entorn d'una dona blanca que presenta la seva parella negra als seus pares. Podríem dir que 'Déjame salir' parteix d'una barreja entre aquestes dues idees, entre el terror i la confrontació social i familiar. Chris arriba a la casa dels seus sogres a Alabama. Ells són blancs, i ell és negre. I el jardiner també és negre, i la minyona. De fet, tots els negres que Chris va trobant en aquest lloc aparentment amable resulten sospitosos. Entre la comèdia i el terror, 'Déjame salir' proposa un discurs directe sobre el racisme. Dona la volta als estereotips socials i del mateix gènere de terror, recordant, per exemple, l'estètica d'un èxit del cinema de por recent com és 'Insidious'.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Dancer
Cine

Dancer

Amb només vint anys, Sergei Polunin es va convertir en la primera figura del Royal Ballet londinenc. Una posició de gran pressió, de la qual aquest ballarí ucraïnès de talent extraordinari s'escapava a través de la festa i les drogues; actitud hedonista que el retratà com una mena de Pete Doherty de la dansa. A 'Dancer', Steven Cantor revisa aquests anys de manera retrospectiva, amb un Polunin més seré i allunyat del focus sensacionalista. Com correspon a tot bon 'millennial', la totalitat de la vida del protagonista està documentada en imatges, i és aquest material d'arxiu el que s'articula per formular la pregunta que turmentava a Polunin durant el seu meteòric ascens: què passa si no vols consagrar la teva vida a allò que millor se't dona?

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Personal Shopper
Cine

Personal Shopper

Aquesta darrera i magistral pel·lícula d’Olivier Assayas no és un 'thriller' de terror. No hi busqueu ensurts ni sobresalts, per molt que hi aparegui fins i tot un fantasma. Allò que emprèn la Maureen –la noia nord-americana que treballa com a assistenta d’una diva europea a París, i que actua com a improvisada mèdium per retrobar el seu germà bessó recentment mort– és més una recerca personal que una història de suspens. Hi ha ambients barrocs i laberíntics, com en el cinema de Dario Argento. Hi ha conflictes existencials com en els films d’Ingmar Bergman. Hi ha realitats impenetrables com en els drames metafísics de Michelangelo Antonioni. Per alguna cosa Assayas va ser crític abans que director, i coneix la història del cinema de cap a cap. Però els seus treballs anteriors –sobretot la prèvia 'Viatge a Sils Maria', també protagonitzada per la gran Kristen Stewart– ja han demostrat que el seu estil no és mai ni feixuc ni pedant, i 'Personal Shopper' ho corrobora amb un enlluernant exercici de cinema en estat pur que inclou escenes memorables: un angoixant viatge en tren que modernitza Hitchcock, un assassinat en el qual les protagonistes acaben sent les habitacions d’un hotel sinistre, una trobada amb el fantasma tan terrorífica com emotiva… Maureen busca també reflexos, imatges que li retornin el sentit de la seva vida devastada. I Assayas sap que per mostrar això no hi ha art com el cinema.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Boris sense Béatrice
Cine

Boris sense Béatrice

A la pantalla, surt Denis Lavant i sembla el cowboy de 'Mulholland drive', donant consignes, entre budistes i amenaçadores, a un 'yuppie' sense cor. Només per les seves aparicions valdria la pena veure 'Boris sense Béatrice', tot i que la pel·lícula no segueix caminant per territori lynchià. Després de forjar-se un nom en el circuit de festivals amb títols tan radicals com 'Bestiari' i 'Carcasses', sembla que el canadenc Denis Côté ha preferit rebaixar el llistó: si acomiadem Lavant i oblidem el cameo de Bruce LaBruce, ens quedarà la crònica de la redempció d’un empresari malànima, que aparca la seva arrogància adúltera per amor a la seva dona, que s’ha quedat catatònica de suportar-lo. Un telefilm de disseny, més convencional del que li agradaria admetre.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles

El millor de la cartellera

La ciudad de las estrellas - La La Land
Cine

La ciudad de las estrellas - La La Land

Los Angeles és la ciutat que tot ho venera i alhora no valora res. És allà on el cinema va veure néixer els primers musicals, en aquells platós on Gene Kelly il·luminava el rostre ara desaparegut de Debbie Reynolds com si el banyés la llum de la lluna a 'Cantant sota la pluja'. Vull dir, aquell paradís de màfies i ball, en què Cyd Charisse estenia una cama com una atalaia, amb mitges verdes, mentre un gàngster li atansava un braçalet de diamants. Aquell lloc on els somnis feien soroll de claqué. I és a Los Angeles on passa aquesta pel·lícula. 'La la land' també és un musical. Té la factura dels clàssics del gènere dels anys 50, les coreografies de Stanley Donen i els colors de Vincente Minnelli, i alhora ens obre les portes a una recambra carregada per les passions. Ella és una aspirant a actriu, i escriu obres de teatre, tot i que treballa servint cafès just davant d’un dels decorats de Casablanca. Ell és un pianista de jazz que subsisteix interpretant nadales en un club nocturn, somicant pel record de Chick Web i Thelonious Monk. És una història d’amor i nostàlgia, un relat que va marcant el pas de les estacions, de l’hivern a la tardor, i l’eclosió d’una tradició estètica, portada a unes quotes d’espectacle que fan venir mal d’altura. El pla-seqüència en espiral dins la piscina, en una festa on cada vestit és com una flor. L’escena del planetari, en què els protagonistes s’uneixen en una dansa suspesa en l’aire, flotant entre els estels. Les cares de Ryan Gosling i Emma

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Your Name
Cine

Your Name

Un atractiu encreuament entre el cinema d’Alain Resnais i el de Michel Gondry, entre d’altres, en forma d’exuberant peça d’animació. El signa Makoto Shinkai, que ja ha confeccionat exercicis similars com ara 'Viaje a Agartha', i narra la història d’un noi i una noia, d’allò que somien i allò que desitgen, tot entreteixit en un relat que juga amb el punt de vista i el temps amb extrema habilitat. El resultat és evocador i melancòlic, encara que de vegades tot sembli quedar-se en una superfície lluent, sense aprofundir en les qüestions que aborda. Com a epopeia adolescent es mostra insuperable, tant en el traç com en el concepte. Com a experiment amb els gèneres, en canvi, li manca la subtilesa necessària per ser l’exercici metafísic que voldria.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Incerta glòria
Cine

Incerta glòria

Encabir els centenars de pàgines de la novel·la de Joan Sales en una pel·lícula no era gens fàcil. Potser per això, l’adaptació d’'Incerta glòria' se centra especialment en els personatges d’en Lluís i d’en Soleràs, en l’amor callat d’aquest últim per la Trini, la dona d’en Lluís, i, sobretot, en la Carlana, una figura central que des del principi se’ns presenta com una supervivent. Interpretada per Núria Prims, la Carlana habita l’univers dels mites. És una 'femme fatale'. És una dona aranya, com diu en Soleràs, i com ens ensenya Villaronga mitjançant el pla detall d’un aràcnid teixint la seva tela. I, sobretot, és com una bruixa, que encisa en Lluís, que apareix ajaguda a la vora d’una filosa i que té el cos vell. De la mà de la Carlana, Villaronga troba la seva essència. Com ja succeïa a 'Pa negre', 'Incerta glòria' pot semblar, a primera vista –o en els seus primers minuts, si més no–, el retrat clàssic d’una de les ferides més profundes de la història del segle XX. 'Incerta glòria' s’endinsa en la rereguarda de la Guerra Civil, per tal de desplegar, finalment, un relat de desitjos i de desamors. És aquí, en el terreny del melodrama, que Villaronga es troba a si mateix i que 'Incerta glòria' es desferma. Imatges com la d’en Lluís caient sobre el llit per masturbar-se o la de la Carlana mirant la casa del seu pare en flames configuren un imaginari de bogeria i de passió, i confirmen que Villaronga no acaba de rendir-se en favor de les formes més plàcides i inofensives de

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
El otro lado de la esperanza
Cine

El otro lado de la esperanza

Com a 'Le Havre', el protagonista d''El otro lado de la esperanza' emergeix d'enmig de la foscor d'un port europeu. Al segon títol que dedica als refugiats, Aki Kaurismäki entrellaça la trajectòria de Khaled, un sirià que aterra clandestinament a Hèlsinki, amb la de Wikström, un autòcton que està refent la seva vida, en una estructura basada en els intercanvis (de diners, de favors...) que recorda com cap altre títol del finlandès 'L'argent' de Robert Bresson. L'humor absurd típic del cineasta s'alterna amb la plasmació detallada de les tribulacions personals i burocràtiques del refugiat. Home de poques paraules, Kaurismäki deixa aquí que Khaled s'esplaï quan explica la seva experiència. I no li cal arribar a la sublimitat de 'Le Havre' per servir-nos una altra pel·lícula que, des de la sobrietat, desborda calidesa humana en el seu compromís cinematogràfic amb la realitat més urgent.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
La bella durmiente
Cine

La bella durmiente

El cineasta veterà Ado Arrietta converteix La bella dorment en una faula de petit format, on les fades exerceixen d’arqueòlogues de la Unesco, els nobles ballen la conga i els prínceps fan fotos amb el telèfon mòbil als infeliços que han quedat convertits en estàtues. Significa això que ens trobem davant d’una lectura iconoclasta del conte? No necessàriament, ja que tots els detalls que s’escapoleixen del cànon responen a la personal sensibilitat d’Arrietta, que els introdueix de manera que ens resultin tan naturals com la màgia que envolta una història explicada amb la complicitat d’amics com Mathieu Amalric i Ingrid Caven, i tocada per la fotografia irreal i atmosfèrica que aconsegueix Thomas Favel.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Més pel·lícules

Les millors pel·lícules de...

10 pel·lícules catalanes que has de veure abans de morir
Cine

10 pel·lícules catalanes que has de veure abans de morir

Les escenes de sexe més 'top' del cinema
Cine

Les escenes de sexe més 'top' del cinema

19 escenes de sexe que preferiries no haver vist mai
Cine

19 escenes de sexe que preferiries no haver vist mai

Deu pel·lícules que no hauries de veure durant una ruptura
Cine

Deu pel·lícules que no hauries de veure durant una ruptura

Les prostitutes més mítiques del cinema
Cine

Les prostitutes més mítiques del cinema

Dominació, submissió, plaer, dolor, art... El BDSM en la cultura
Cine

Dominació, submissió, plaer, dolor, art... El BDSM en la cultura

Univers serièfil

10 sèries que has de veure per ser un bon serièfil
Cine

10 sèries que has de veure per ser un bon serièfil

Com que la cosa de les sèries ha vingut per quedar-se i porta uns quants anys essent tema de conversa, ja podem parlar de “clàssics” sense exagerar

Les sèries que més esperem
Cine

Les sèries que més esperem

No patiu, és de fiar. El vostre temps estarà ben invertit.

Les millors sèries del 2016
Cine

Les millors sèries del 2016

2016, l’any que ens ha tret David Bowie, Leonard Cohen, Prince i Hillary Clinton i que ens ha donat Donald Trump i renovat Mariano Rajoy

Per què hem de veure 'The young pope'?
Cine

Per què hem de veure 'The young pope'?

Us fa mandra veure una sèrie ambientada al Vaticà?Mossegueu-vos la llengua abans de parlar

Els cinemes de Girona

Cinema Truffaut
Sales de cinema

Cinema Truffaut

El refugi dels (més) cinèfils. Si el vostre déu és Orson Welles i encara somieu que us perdeu pels carrers de París amb Jean Seberg, aquest és el vostre cine. El Cinema Truffaut,-o antiga Sala B de mític Cinema Modern-, el van crear l’any 1992 el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, i és l’única sala de la ciutat que només projecta pel·lícules en versió original. A més, també s’organitzen presentacions de llibres i pel·lícules i s’hi projecten els cicles de pel·lícules de la Filmoteca de Catalunya. 

Cines Oscar
Cine

Cines Oscar

Els Cines Oscar programa, des de fa anys, les darreres estrenes de la temporada en cinema comercial i familiar. També estrena en català i els dijous té en cartellera pel.lícules en versió original. A més a més amb la targeta fidelity anar al cine només et costarà 4,90 euros. I si sou dels que aneu al cine i a sopar, podeu quedar abans per sopar a la pizzeria del mateix recinte.

Cines Albeniz Centre
Cine

Cines Albeniz Centre

Els mítics Albeniz, situats al centre de la ciutat, programen les darreres estrenes de la temporada en cinema comercial i familiar. Compta amb dues ubicacions: els Albèniz Plaça i els Albèniz Centre, i 13 sales on tothom hi troba el que busca. A banda de la comoditat de les butaques, les sales projecten en HD i 3D. A més a més de dilluns a dijous pots anar al cinema per 5 euros amb la “Tarifa Plana”. 

Cines Odeon
Cine

Cines Odeon

És el cinema preferit dels que aprofiten el cap de setmana per fer quatre compres a l’Espai Gironés, sopar i veure una pel·lícula. Aquest muticinema de 10 sales programa les darreres novetats de la cartellera en cinema comercial familiar. A més, disposa d’accès per persones amb mobilitat reduïda així com multitut d’ofertes i preus que s’adapten a tots els usuaris. També tenen servei de venta anticipada pels més cinèfils i les entrades es poden adquirir còmodament per Internet.