Art i Cultura

Les exposicions imprescindibles, el teatre que has de veure i la literatura que has de llegir

7 motius per anar al MOT 2017
Art

7 motius per anar al MOT 2017

Any rere any Girona i Olot queden unides per un fil literari, el festival MOT

Teatre a Girona
Teatre

Teatre a Girona

Els teatres de Girona no paren i cada mes renoven la cartellera amb grans i petites obres que fan les delícies dels teatrers locals

Les exposicions que has de veure
Art

Les exposicions que has de veure

A Girona tenim la sort de comptar amb un bon grapat de museus i galeries

Museus que obren gratis els diumenges
Art

Museus que obren gratis els diumenges

Una bona manera –i econòmica– d'acabar la setmana!

Gironines que has de conèixer
Art

Gironines que has de conèixer

Encara no les coneixes? Estan triomfant arreu del territori!

Festivals gironins

Festival Strenes 2017
Què fer

Festival Strenes 2017

El primer lloc on van els artistes amb un disc acabat de sortir del forn és al Festival Strenes. Els nous àlbums, projectes i gires dels músics catalans tenen una primera cita en aquest festival nascut l'any 2013 i que es desenvolupa en diferents espais de la ciutat. El festival s'ha convertit en una cita de referència per a les veus del panorama musical català. Ja siguin grups de llarga trajectòria o bé artistes emergents, l'Strenes obre les seves portes a tots aquells músics que s'hi vulguin estrenar. En l'edició del 2017 participaran, de moment, Els Amics de les Arts, Blaumut, Julieta Venegas, Miquel Abras, Maria Arnal i Marcel Bagès. La resta de la programació se sabrà a finals de gener. Estigueu atents! 

Festival In-Somni 2017
Música

Festival In-Somni 2017

Pop, rock, punk i músiques modernes comparteixen el cartell de l'In-Somni, el festival de música independent de Girona. La iniciativa acull actuacions de nous talents i veus conegudes amb el repte de descobrir al públic potents avantguardes sonores. Entre els artistes que trepitjaran ella 14ª edició del festival, seran: El Último vecino, The Toy Dolls, Holy Bouncer, El Drogas (excantant de Barricada), Gringo Star i Crim, l'esperança punk de casa. La resta de cartell se sabrà més endavant. 

Festival Castell de Peralada 2017
Què fer

Festival Castell de Peralada 2017

La cita clàssica de l'estiu tornarà a omplir el conjunt medieval i els seus jardins els mesos de juliol i agost. Història i prestigi identifiquen a Peralada, tant per les seves propostes artístiques com per l’excepcionalitat del marc on es desenvolupa. Per a l'edició d'enguany no es quedaran curts i ja tenim una confirmació: El 28 de juliol el festival presentarà 'La Bella i la Bèstia' del Malandain Ballet Biarritz, amb direcció artística de Thierry Malandain, i l’Orquesta Sinfónica de Euskadi. Música de Piotr Ilitx Txaikovski.  La resta de programació, ben aviat. Estigueu atents!

46è Festival de Cadaqués
Què fer

46è Festival de Cadaqués

La cantant Rosario i el mític Gregory Porter, un dels grans referents del Jazz Vocal de la dècada, són els dos primers noms del 46è Festival de Cadaqués.   El Festival Internacional de Música de Cadaqués, amb més de 45 anys d'existència, ha estat i és una simbiosi entre música i cultura. Un certamen que ha acollit centenars de figures musicals, nacionals i internacionals, de gran èxit. Amb els anys el festival ha anat obrint a diferents estils musicals fins a esdevenir un amalgama de tendències.   

Més festivals

Les obres de teatre que vénen

Conillet
Teatre

Conillet

Autora: Marta Galán Sala. Adaptació i direcció: Marc Martínez. Amb: Clara Segura.   Pur 'speed' vital i emocional en una funció que catapulta a l’espai reflexions d’una dona i mare treballadora  sotmesa eas estàndards de la societat contemporània. Clara Segura, descomunal, fa seu el caos i l'exageració d’aquesta 'superwoman' que explica el que li passa, com ho viu i com pensa.   El text de Marta Galán respon a l’ànsia de qui no pot més, però que circula per la vida a tota velocitat i sense fre. És un crit, una successió de crits modulats en una partitura àtona interpretada amb contundència, ironia i sarcasme. Aboca a l’escenari el fracàs personal i el de la societat, que demana una recàrrega. I ho fa des de la sinceritat, des del convenciment d’aquell que ha posat tot de la seva part per sortir-se'n. Alejandro Andujar ho ha sintetitzat amb la reveladora imatge de la boca d’un abocador. Clara Segura, única, enorme. Magnífica direcció de Marc Martínez.

You say tomato
Teatre

You say tomato

Direcció: Joan Mª Segura. Autor: Joan Yago. Amb: Anna Moliner i Joan Negrié.  Joan Yago puja també a l’onada de la crisi matrimonial de matriu bergmaniana que s’expandeix per la cartellera de Barcelona. 'You say tomato' és la variant “còmics de la llengua” del desencant. Un cop superada una arrencada dispersa, i liquidada la feble subtrama que serveix de detonant per despertar la hidra del fracàs, el drama adquireix densitat, recolzat en dos personatges creïbles –una mica a l’estil Cassavetes sense toc 'verité'–, cara a cara davant d’un cul-de-sac. Dos rols perquè Joan Negrié i Anna Moliner es llueixin com a tragicòmics. Ella confirma la seva versatilitat i el seu equilibri entre la lleugeresa de la comèdia i la profunditat del drama; i ell està a l’altura, d’una manera que fins ara potser no havia tingut l’oportunitat de mostrar. En aquest sentit, Joan Maria Segura Bernadas ha aconseguit amb la seva direcció descobrir un actor amb capacitat per a transmetre emocions sinceres.  

Shaking Shakespeare
Teatre

Shaking Shakespeare

Concepció: Josep Fadó, Sheila Garcia i Moisès Maicas. Direcció i arranjaments musicals: Sheila Garcia. Direcció escènica: Moisès Maicas. Dramatúrgia: Anna Solé. Amb: Bernat Cot, Josep Fadó, Paul Parera, The Hanfris (Juan Bertrand, Jordi Forcadell, Gener Salicrú, Adrià Sivilla), The Sing Song Sisters (Núria Cuyàs, Laura Pau, Lluna Pindado).   En el teatre contemporani, no hi ha dubte que tots els camins duen a Shakespeare. I el que ha fet a 'Shaking Shakespeare' Moisès Maicas amb l'ajuda musical de Sheila Garcia n'és la prova més flagrant. La qüestió és que si es fa bé, com ells, te n'adones que el 'Macbeth' de Verdi i 'West side story' estan molt més a prop del que podries haver pensat mai. Perquè aquí no només sona òpera, sinó que tenim musicals, cançó popular i el que vulguem. Sentirem el 'Brush up your Shakespeare' del film 'Kiss me Kate' i 'I'll be your baby tonight', i 'Otello' i 'Romeu i Julieta'. I molt més, sempre amb el Bard com a punt de connexió.Tot està molt ben lligat, gràcies a Bernat Cot, que fa de Shakespeare i que enllaça els temes com un gran mestre cerimònies. En escena, comparteixen cançons el tenor Josep Fadó i dos grups, les noies de Sing Song Sisters i els nois de The Hanfris. Al piano, Paul Perera. Guanyen elles, per potència vocal i un saber estar que no s'aprèn de la nit al dia. A tots els mata una mica la dicció anglesa. Però no tot pot ser pefecte, oi?  

A mi no me escribió Tennessee Williams
Teatre

A mi no me escribió Tennessee Williams

Després d’estrenar-se a la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, 'A mí no me escribió Tennessee Williams' arriba a Barcelona de la mà dels Terrats en Cultura. Un espectacle multidisiciplinari amb dramaturgia de Marc Rosich que barreja cabaret, teatre i dansa amb l'actor Roberto G. Alonso, que encarna la fluidesa de gènere a la perfecció.

La taverna dels bufons
Teatre

La taverna dels bufons

Autor: Martí Torras Mayneris i Denise Duncan (a partir de totes les obres de Shakespeare). Amb: Joan Pera, Carles Canut, Dafnis Balduz i Els Berros de la Cort.   'La taverna dels bufons' no és una obra de Shakespeare, sinó un recosit de frases i fragments de les seves obres al voltant de la relació d’ultratomba entre els qui van ser dos dels gran actors còmics de la seva companyia, William Kemp i Robert Armin. Un text firmat pel també director, Martí Torras Mayneris, i Denise Duncan per commemorar els 400 anys de la mort del poeta i al servei de dos gran actors catalans ja veterans com Joan Pera i Carles Canut.   Un pretext per a què ambdós actors deixin anar la seva part mes clownesca mentre col·loquen aquí i allà una frase de 'Romeu i Julieta', de 'Juli Cèsar' o d''Otel·lo'. L’obra vol ser un homenatge als actors còmics que en el món del teatre no tenen, o sembla que no tenen, la mateixa consideració que els dramàtics. Els autors ens presenten Kemp i Armin reclosos en una mena de purgatori on esperen la redempció i amb ella l’accés al Paradís. I aquesta els vindrà d’un examen de la mà ni mes ni menys que de Shakespeare.   Lamentablement per el pretès homenatge, els protagonistes escolliran fragments de les tragèdies que, a més, interpretaran amb tota la seriositat del món. D’aquesta manera, lluny de defensar el valor dels bufons reafirmen la idea que sense drama no hi paradís.   L’obra té moments graciosos que Pera explota amb la seva inequívoca manera de fer seguit

Més teatre

Exposicions recomanades

Exposició '10 anys d'Escenaris Especials'
Què fer

Exposició '10 anys d'Escenaris Especials'

Deu anys donen per molt, i si parlem de teatre, encara donen per molt més. Rialles, llàgrimes, tensió, adrenalina, aplaudiments, satisfacció, emocions a flor de pell... Tot vist a través del prisma d’una càmera i de les empremtes personals als objectes utilitzats. Tot vist des d’una perspectiva especial. L’exposició del desè aniversari d’Escenaris Especials, una de les activitats centrals que conformen la celebració de l’efemèride, farà un recorregut sensorial a través del temps per mostrar totes les cares d’aquest projecte que utilitza el teatre com a eina d’intervenció psicològica. A més, la projecció del documental 'Poca vergonya' (31 de març), la IV Jornada de Teatre i Psicologia (11 de novembre) o la Gran Gala 10 anys d'Escenaris Especials (25 de juny) seran alguns dels actes paral·lels que complementaran l'exposició.  

Exposició: "Miquel Blay (1866-1936). El camí de l'èxit
Art

Exposició: "Miquel Blay (1866-1936). El camí de l'èxit

Amb motiu de la commemoració del 150 aniversari del naixement de l'escultor Miquel Blay (Olot, 1866 - Madrid 1936), el Museu de la Garrotxa d'Olot i el Museu d'Art de Girona han organitzat dues exposicions temporals dedicades a estudiar diferents aspectes de la seva producció artística. L'exposició del md'A aprofundeix en l'etapa que comença l'any 1888, quan l'escultor va rebre una beca de la Diputació de Girona per estudiar a París i a Roma, fins el 1906, quan es va instal·lar a Madrid després d'haver demostrat abastament la qualitat de la seva producció i ocupar un lloc de privilegi en l'art del nostre país. 

Exposició 'Traspasseu-ho', d'Isidre Manils
Art

Exposició 'Traspasseu-ho', d'Isidre Manils

El Centre Cultural la Mercè presenta l'última exposició del pintor sabadellenc Isidre Manils. La mostra 'Traspasseu-ho', comissariada per Natàlia Chocarro en el context del programa Itiner'Art de la Fundació Vila Casas i coproduïda amb l’Escola Municipal d’Art, projecta una gran pantalla visual que recorre el món de les imatges i la seva inherent artificiositat per extreure’n la seva sensualitat, dins d'un univers intencionadament resplendent que inclou una selecció de dibuixos i una pel·lícula inèdita. Paral·lelament, el dia 4 d’abril a les 20h al cinema Trufaut de Girona celebraran la conferència 'Cinema i estètica: qüestions de posada en escena', a càrrec del professor d’art i estètica a l’UdG, Àngel Quintana, en diàleg amb l’artista. Es completarà l’activitat amb la projecció de 'Primavera Tardía', de Yasujiro Ozu (1949).

Antoni Bernad. Catalans. Retrats
Art

Antoni Bernad. Catalans. Retrats

L'Espai Santa Caterina acollirà, fins a finals de març, una col·lecció de fotografies que mostren el treball d'un dels referents pel que fa al retrat fotogràfic: Antoni Bernad. La mostra, organitzada per la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Fundació Privada Vila Casas, és un dels treballs més rellevants de Bernad i presenta un conjunt de 200 fotos fetes entre els anys 70 i 80 del segle passat. Entre les obres, per cert, hi podrem veure retrats de personatges com Albert Porta, Antoni Tàpies, Artur Mas, Joan Miró i Pasqual Maragall. S'ha de veure.

Els principals museus

Museu d'Història dels Jueus
Què fer

Museu d'Història dels Jueus

Girona, com tots sabem, va ser una de les comunitats jueves més importants d’Occident i, conserva, encara ara, un dels calls jueus més importants d’Europa. El Museu d’Història dels Jueus, ubicat al centre de Bonastruc ça Porta, s’encarrega de difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya. El Museu compta amb onze sales que conformen un recorregut que relata aspectes de la vida quotidiana, la cultura i la història de les comunitats jueves a Catalunya i a Girona en època medieval.  L’edifici, per cert, es troba en l’espai del call que havia ocupat la sinagoga i les seves dependències al segle XV.

Museu Dalí
Art

Museu Dalí

El Museu Dalí no necessita presentació. Inaugurat l’any 1974 i construit sobre les restes de l’antic Teatre Municipal de Figueres, és considerat l’última gran obra de Salvador Dalí. De fet, va ser concebut i dissenyat per l’artista amb l’objectiu d’oferir al visitant una autèntica experiència i endinsar-lo en el seu particular i genial univers. Dins, la col·lecció permet copsar la trajectòria artística de Dalí, des de les primeres experiències artístiques més centrades en l’impressionisme i el cubisme, el surrealisme, la mística nuclear i la passió per la ciència, fins arribar a les últimes obres que va pintar. A més, també hi trobem obres d’Antoni Pitxot, El Grego i Duchamp entre d’altres. Dues curiositats: Dalí va ser batejat a l’església del davant i, com sabem, està enterrat en el mateix teatre.

Museu Memorial de l'Exili
Què fer

Museu Memorial de l'Exili

Si us apassiona la història, aquest és el vostre museu. El Museu Memorial de l’Exili (MUME), inaugurat l’any 2007, és un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica. Un centre d’interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya. Situat a La Jonquera, el mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanent i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògica.  De fet, un dels objectius del museu és promoure l’estudi de l’exili com a constant històrica. Fita que s’aconsegueix, en part, gràcies a la Càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili, que, des del 2012, actua com a espai permanent d'estudi, reflexió, investigació i difusió de temes relacionats amb Walter Benjamin, la memòria i l’exili.

Museu del Cinema
Què fer

Museu del Cinema

El paradís dels cinèfils. El Museu del Cinema ens convida a conèixer els ginys que van deixar bocabadats els nostres rebesavis i, alhora, a fer un tour per la història del setè art: del teatre d’ombres a la llanterna màgica, de la fotografia al cinematògraf dels germans Lumière, de Mèliés a la televisió, passant per Griffith i l’incomparable Charles Chaplin. Inaugurat l’any 1998 a l’antiga Casa de les Aigües, el Museu del Cinema disposa d’un ampli ventall de cursos, activitats i exposicions: projeccions de pel·lícules, cursos especialitzats, tallers infantils… I, evidentment, sempre podem perdre’ns per la col·lecció Tomàs Mallol.