Gironines que has de conèixer

Gironina, escriptora, artista multidisciplinar, llicenciada en Belles Arts, graduada en Teoria Literària i Literatura creeativa. Alícia Kopf ha guanyat el premi Documenta per la novel·la ‘Germà de gel’, on parteix dels exploradors àrtics i antàrtics per fer autoanàlisi. Un llibre absolutament fantàstic que continua rebent bones crítiques. No oblideu el seu nom. 

El seu darrer (i primer) espectacle 'Most of all, you’ve got to hide from the chikcs', estrenat a Fira Tàrrega, ha estat tot un èxit de públic i crítica arreu de l'Estat. Actualment està ficada en diversos projectes i preparant el seu proper muntatge. Si us agrada el teatre, no oblideu el seu nom. En sentirem (encara més) a parlar. Ah! i també és de les que lluita per salvar el Teatre Arnau del Paral·lel i donar-li una altra vida. 

És una de les actrius gironines més conegudes i reconegudes. Un tumor la va tornar a apartar de l'escena, però ha tornat amb més força que mai i carregada de projectes: L'hem pogut veure a 'La dona sense veu' a la Sala Flyhard i actualment està girant pel país amb 'La nit dels ganivets roents' de Ferran Joanmiquel. Això i trenta mil coses més, perquè la Cristina no para. 

Potser (i només potser) no és tant popular com la resta de dones de la llista,-en part perquè la seva feina sovint és més invisible-, però no hi podia faltar. Després de nou anys com a responsable de premsa del Teatre Lliure, exercint de pont entre artistes i periodistes, l'Aurich va decidir emprendre una nova aventura. I actualment no és, només, una de les especialistes en comunicació més importants, també dirigeix (des de fa dos anys!) Cosmica, una agència de comunicació i continguts digitals. Bravo! 

És una de les noves veus de la dramatúrgia catalana i, alhora, una de les més importants i conegudes. Tot i que també és directora i psicòloga. En poc més d'un any ha fet de tot i ha triomfat arreu: Va guanyar el Torneig de Dramatúrgia Catalana del Temporada Alta, el Butaca per 'Tortugues' i ha estrenat: 'Et Planto' i 'L'home sense veu'. A més, és creadora del projecte 'Escenaris Especials'. De Banyoles, al món! 

Es tracta d'una artista amb una gran projecció, polifacètica, capaç de cantar amb solvència hip-hop, jazz, soul i cançó d'autor en diversos idiomes: català, castellà, anglès, francès o portuguès. Guanyadora de la 1a Slam Musical de Girona el 2013, va ser tercera al Shure Montreux Jazz Voice Competition del Montreux Jazz Festival -en què ha estat programada- el mateix any i, un any després va obtenir el guardó al millor repertori lliure al Jazz Voices de Lituània. Des de llavors compagina altres projectes, com un de teatre musical titulat 'Relats de vida-Dones protagonistes', amb la preparació de 'Viatge interestel·lar', que ha interpretat a Bogotá o l'Habana, per exemple. Grande també és vocalista dels Gipsy Klezmer Allstars.

Olot no seria el mateix sense aquesta imparable gestora cultural. Després de dirigir durant una dècada el Teatre Principal d'Olot, va agafar les regnes del Festival Sismògraf que està convertint la capital de la Garrotxa en l'epicentre de la dansa. A més, el 2016 va rebre el 40è Premi FAD Sebastià Gasch, "pel seu constant, dinàmic, coherent i seriós treball en pro de la contemporaneïtat en les arts escèniques". Molt i molt merescut. 

El seu nom va prendre rellevància pública en intentar que circulés per Figueres un cotxe decorat amb motius feixistes i franquistes, a tall d'instal·lació artística ('Ideologies oscil·latòries'), una acció que va ser literalment censurada. Posteriorment va tornar a aixecar expectació amb una altra acció artística, 'Apàtrida per voluntat pròpia', en què aquesta vidrerenca (1985) va voler mostrar el seu refús a la nacionalitat com a construcció identitària imposada, documentant el seu intent -encara hi és- de renunciar a la seva nacionalitat, en aquest cas, espanyola. Güell és relativament poc coneguda fora del circuit de l'art, però la seva trajectòria és impressionant, tant pel que fa a exposicions individuals, com col·lectives, així com el nombre de conferències que ha pronunciat i el de beques i premis aconseguits.

Què podem dir de Sílvia Pérez Cruz?  És la veu més dolça del país, una de les artistes que més triomfa arreu del món i, actualment, acaba de treure nou disc: Domus. Que és, alhora, la banda sonora de la pel·lícula que interpreta: ’Cerca de tu casa’, per la qual va guanyar un Goya. No és, però, la primera banda sonora que fa. En només dos anys hem pogut escoltar-la a les obres de teatre ‘Terra Baixa’ (Lluís Homar) i Informe per a una acadèmia (Ivan Benet) i, evidentment, a la pel·lícula ‘Blancanieves’ per la que va guanyar el Goya.