Bars de tota la vida

La plaça del Núria. Ai, si el poeta Marquina aixequés el cap! Un espai amb sobrenom gràcies al bar situat al centre: un cubiculum de vidre amb una bona terrassa per on passen treballadors i estudiants al llarg del dia, i alguns noctàmbuls de bon matí. Que acabeu de baixar de l’AVE o del regional exprés? Perfecte! Que espereu la Teisa o la Sarfa? Genial! Aquí teniu un bon lloc per fer temps a quatre passes de l’estació i a tocar del centre. Per cert, si voleu fer un toc en família i no haver-vos d’aixecar de taula, també és una bona opció: podreu tenir la mainada entretinguda als tobogans i jocs de molla del parc infantil enganxat a la terrassa!

Si pregunteu a un saltenc on anar a esmorzar, dinar o fer unes canyes, és molt probable que us recomani Can Serrallonga. Un bar restaurant que, en poc temps, s’ha convertit en un dels més emblemàtics i concorreguts de Salt. Any 2008. Feia més d’un any que el mític Bar la Bodega havia baixat la persiana i veient que no hi havia cap altra bar a Salt on poder fer unes torrades amb botifarra i una canya a un preu raonable, en Pep Rafart decideix crear Can Serrallonga. Una taverna clàssica (i catalanista) com les d’abans: plats senzills, el menjar de sempre i unes canyes de llagrimeta. Amb una diferència: Can Serrallonga no para: col·labora en mil i una activitats de la ciutat, organitza concerts, xerrades…de tot! Si hi aneu, no marxeu sense tastar el bistell de cavall. És, juntament amb els cargols i la carn a la brasa, un dels plats més demanats. I amb raó!

Quan parlem de braves en aquesta ciutat, el primer que ve al cap són les més conegudes d'una cadena amb logo reial i barbut. Però us suggerim un descobriment: les braves d'en Paco, que dóna nom al seu bar, de la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís. Estan impressionants. En el punt just de cocció, cruixents, amb una salsa d'allò més saborosa que, atenció, deixa satisfets als amants del picant i als que prefereixen una cosa més moderada. No em direu que això no té mèrit.

Alguns el recorden per les nits que hi han passat jugant al ‘duro’. Altres, per ser un dels locals mítics de la moguda gironina que ha anat aguantant el pas dels anys reubicant-se dins l’oferta de la ciutat. I és que, com en un autèntic museu de decoració rústica, les parets d’aquest local en ple centre turístic custodien històries secretes (i d’altres per explicar) acumulades al llarg dels anys. Poc en queda de la fonda Can Garganta ni de la barberia que havia acollit als orígens. Ara, les rajoles pintades amb missatge, el mobiliari de fusta fosca i el vi de la casa servit en gerres de ceràmica esdevenen algunes de les marques d’autenticitat d’aquest bar de tapes tradicionals, on també us podreu entaular –a dins o a fora, a la terrassa– i degustar plats de cuina catalana a la carta.

És d’aquells llocs que s’hi ha d’anar expressament si no vius a Germans Sàbat de Girona perquè el bar La Capi no es troba en cap dels carrers principals del barri, amb trànsit de cotxes, sinó amagat en un petit carrer enmig de pisos. Ens hi vam sentir atrets per un entrepà de mida considerable, batejat amb el nom de la "suela” (la sola): uns 55 x 15 centímetres de xapata, sucada amb tomata i normalment servida amb abundància de llom o bacó a la planxa, formatge i ous de guatlla, com a cirereta del pastís. Val la pena anar-hi només per veure aquest espectacle visual i el millor és ser una bona colla si no goses haver de demanar paper de plata per emportar-te’l quan te’n adonis que no te’l pots acabar. Pots tenir esmorzar per una setmana sencera. A part d’això, el bar és conegut al barri com a lloc de referència per fer sopars de grup a base de carn a la brasa, feta a la llar de foc del menjador.

Cassoles fumejant, balances dels anys 70 i tracte familiar. A pocs quilòmetres de Girona, a l’Hostal Nou de Llorà (Cal Ganso), fareu un viatge nostàlgic cap a l’ambient de bar-restaurant de tota la vida. Podeu fer una parada per fer la cervesa, el vermut al migdia i el cafè havent dinat, asseguts a l’interior o a la terrassa de fora. Per cert, no us oblideu de demanar una ratafia amb gel, és casolana i deliciosa!

És un dels bars més freqüentats pel Temporada Alta i un dels més mítics de Salt. Bon cafè, bon menjar i un tracte proper són les claus de l’èxit de Can Ricard. No hi trobareu gintònics que semblen amanides ni pastissos massa elaborats, però sí qualitat i el caliu dels bars de tota la vida. I, evidentment, uns clients molt fidels!

Tole és com l’hi diuen a l’amo d’aquest bar, en Bartolomé, un sevillà que fa una cinquantena d’anys que viu a Girona i que presumeix d’oferir una gran varietat de tapes casolanes a la seva clientela. Mireu d’anar-hi el dia que tingui a punt el peix adobat per fregir, una de les tapes estrella, o els seitons amb vinagre. També fa mongetes seques amb bacó, mandonguilles amb tomata o patates picants. No us oblideu tampoc de la truita de patates o de carbassó que sempre sol tenir en estoc. Al matí la cosa va d’entrepans de tot tipus d’embotit. Ah! Tingueu-ho en compte! El Tole és dels pocs bars que serveixen un aperitiu gratis amb la consumició.

La Cati i la Lídia  tenen la solució a aquells dies que necessiteu menjar d’una revolada perquè la feina us hi obliga. Aquestes bessones rialleres preparen plats del dia i combinats amb cara i ulls per un preu ben assequible. Qui pot dir que no a uns espaguetis amb xampinyons, sépia al forn i beguda per menys de 8 euros? Si en teniu ocasió, tasteu la truita de patates. No pot ser més esponjosa! Sovint l’oferten amb una canya i trossets de pa amb tomata. Per esmorzar, el típic mini (tingueu present que els dijous és de truita) i cafè, infusions naturals o vi. Gairebé que no surt a compte quedar-se a casa!  

La ubicació d’El Sol és de parada de recorregut turístic: sota les arcades de la plaça del Vi, amb vistes privilegiades al balcó de l’Ajuntament, davant per davant de la històrica llibreria Les Voltes i amb accés de pas a la Rambla. Però tant visitants com gironins hi trobareu un local tradicional sense pretensions on prendre el cafè, el suc, el refresc, la cervesa o picar alguna cosa. El millor de tot, la terrassa sobre les llambordes, des d’on podreu seguir amb vistes privilegiades els principals esdeveniments que tenen lloc a la plaça al llarg de l’any, o tan sols deixar passar l’estona abstraient-vos de l’agitació diària de la ciutat.