1 M'encanta
Guarda-ho

Bars mítics de Girona

Fem una ruta nostàlgica pels bars, cafeteries i locals de nit que han marcat un abans i un després a la nostra ciutat

© Carles Palacio
Mariano Hernández, de Los Padules

El 31 de març de 2016 Los Padules va tancar. Es van acabar les braves fora de sèrie, les patates d’Olot i les converses fins a altes hores de la matinada. La fi d’una era. El bar de la Pepi i en Mariano ha passat a formar part de la curta però exclusiva llista dels locals més emblemàtics de la ciutat. Aquells bars, pubs o cafeteries que ens han vist néixer, créixer i agafar-nos les primeres turques. Els recordem. Si veieu que ens n'hem deixat algun no dubteu en dir-ho als comentaris! 

Una altra nit al carrer dels Torrats

Una altra nit al carrer dels Torrats

Finals dels anys setanta. Girona era un autèntic desert de color gris però el Barri Vell bullia de vida i de rebels amb (o sense) causa. Primera parada: La Trumfa d’en Mingo. Un parell de birres i cap amunt, que al carrer Nou del Teatre hi falta gent! Començàvem amb unes braves i un parell de canyes més a Los Padules i després a cremar la nit al Potser, al Xic, al Salsitxa, -que havien regentat la Mariona, en Lluís i també en Pua-, o una mica més amunt, al Freaks, just davant del Modern. No va ser fins ben entrada la dècada dels vuitanta que Ninyín, Thió, Quintana i companyia van començar a freqüentar aquest carrer. Al 1990, quan molts d’aquests bars ja començaven a tancar, els hi va arribar (encara més) la fama: Sopa de Cabra el va immortalitzar com ‘el carrer dels Torrats’. Ièee... el temps em va lligar corrent…"

 

L'Enderroc

L'Enderroc

El bar d’en Max Varés, situat al portal de Sant Cristòfol, era l’altre parada obligatòria de la nit gironina. El local,-antic estudi del seu pare-, es va convertir en un dels punts de trobada més habitual dels sectors més bohemis i ‘progres’ de la Girona de la transició. Un bar molt acollidor, amb llar de foc i terrassa, on hi sonava dels Beatles als Rolling Stones passant per AC/DC. L’autèntica festa, però, arribava després: quan marxava tothom i en Max, acompanyat d’uns quants amics, es posava a cantar i tocar la guitarra. Va durar poc temps (del 78 al 86) però mai l’oblidarem. De fet, hi tornaríem ara mateix.

 

L'Arc

L'Arc

Ho sabem: encara està obert, però ja no és el mateix perquè ja no hi és en Lluís de l’Arc. Ara, gràcies a la seva immillorable ubicació, s’ha convertit en un dels bars amb més turistes per metre quadrat, però anys enrere, durant els seixanta, setanta i vuitanta, pràcticament només el trepitjaven els artistes, estudiants i intel·lectuals gironins. Inconformistes de mena, vaja. I potser algun guiri mig perdut perquè, com deia el mateix Lluís “tenim una catedral al pati”. La gent d’ordre, per cert, es va escandalitzar quan, en comptes d’obrir una botiga d’estampes i ciris com li deia tothom, en Lluís va optar per un cafè. I d’aire parisenc! I, per acabar, una anècdota personal: el meu pare es pren cafè sol, curt i pràcticament sense sucre perquè un dia en Lluís de l’Arc li va dir que el cafè havia de ser així i que si volia un cafè llarg ja podia anar a un altre lloc.

 

Advertising
Granja Mora

Granja Mora

No té res a veure amb l’Arc, l’Enderroc i els bars del carrer dels Torrats, però qui no recorda els xuixos i els suïssos de la Granja Mora? Va obrir les portes l’any 1939, tot i que al principi es tractava d’un colmado que venia llet i iogurts. Un any després, i per culpa d’una brutal inundació, va renéixer com a xocolateria i a poc a poc ja va anar esdevenint la granja que tots coneixem. Aquella que ens oferia productes de casa fets com a casa i tenia la història de Girona penjada a les parets. La Granja Mora va tancar les portes l’any 2002 amb una banda sonora una mica peculiar: Més d’un centenar de persones es van reunir davant la xocolateria i es van posar a cridar ‘No tanqueu!’ i ‘Torneu a pujar la persiana’. Els més nostàlgics, però, estem de sort: la Maria Carme i en Raimon, fills dels fundadors, han penjat pràcticament totes les receptes de la mare al web de la Granja Mora. Arròs amb llet, flam d’ou i fins i tot la xocolata Mora. Bon profit!

 

Can Julián, el Rhin Bar, el Saratoga...

Can Julián, el Rhin Bar, el Saratoga...

Els musclos tigres de Can Julián, els calamars a la romana del Rhin Bar, Isaac el Cec o el Saratoga, que amb el temps es va convertir en el bar de la gent d’ordre de Girona.

Comentaris

3 comments
Lluis L
Lluis L

En Lluís de L'arc va obrir el bar a la pl. de la Catedral perquè tenia molt clar que tindria feina amb el turisme aixi ho demostra un cartell que als anys 50 va penjar a la porta on es podia veure la bandera Alemana la Anglesa i la Francesa al costat de frases com  SPANISCHER GETRANKE - ENGISH TEA -PETIT DEJUNER entre altres.

Glòria B
Glòria B

Gràcies per recordar a en Lluís de l'Arc, evidentement que l'Arc no és el mateix que era i els gironins tampoc ho som. Tot a fet un canvi abismal, nosaltres  rebem als clients habituals que viuen al voltant i apostem per donar un cafè de bona qualitat igual que feia el nostre pare, aquesta eïna ens l'ha transmés i molt bé.Tant si ets de Girona com d'arreu la intenció es oferir un bon producte.Una cosa que voldría afegir és que la tradició o els clàssics no están renyits amb la inovació, per els que fa molt temps que estem en l'ofici veiem que hi ha una tendència a creure que les ofertes actual son millors que les de sempre i des de la nostra experiència, aquesta percepció és marketing mental consumista. Ni tots els de sempre ho continúen fent bé ni tots els nous establiments ho fan tan bé.

Jaume A
Jaume A

L'Enderroc forma una part molt important de la meva vida allà vaig conèixer la persona i les personas més importants de la meva vida Max Vares el meu germà del alma mirall de la meva vida jo vaig néixer el dia que vaig conèixer en Max sóc com sóc gràcies a ell don gracias aquesta vida per poguer haber conegut el meu germà el meu amic el meu company gràcies Enderroc sense tu no ves estat posible