Els patis més singulars de la Costa Brava

Seria un pati perfecte per rodar-hi una pel·lícula o per fer-hi fotos que hagin de quedar bé per força. Emmarcat per un gran arc de pedra i unes escales principals que venen de banda i banda de l’estança, el pati de l’Hotel El Far és el lloc que qualsevol escolliria per fer-hi celebracions importants. L’hotel es va construir sobre una antiga hostatgeria del S.XVIII i dalt d’un penya-segat. Us convidem a treure el cap per les finestres que hi ha al fons del pati i al·lucinar amb les vistes de postal de la Costa Brava. Patis a banda, no cal dir-vos que el restaurant de l’hotel és el mític Restaurant El Far (al costat del far de Sant Sebastià) que és una meca per qualsevol que busqui una experiència gastronòmica empordanesa per la posteritat.  

Les Escoles Velles són el centre cultural de referència a Begur que, com el seu nom indica, havien estat antigament una escola. No tenen un sinó dos patis; el primer, més auster, a l’accés principal i un segon pati molt més extens i personal a la part posterior de l’edifici. Cobert de sorra, amb arbrat resseguint el perímetre i parets de pedra massissa, està recobert d’uns arcs singulars omplerts amb rajoles de mosaic que el fan un espai únic i amb rotllo. El pati de les Escoles Velles és l’escenari principal del Festival de Música de Begur, visiteu-lo alguna de les nits de concerts i veureu com s’omple d’una llum especial.

És pràcticament un bar clandestí. Quan hi arribis pensaràs que t’has equivocat, perquè la porta sembla d’una casa particular. Atreveix-te a entrar però i et sorprendràs amb un local irrepetible situat dins d’una casa indiana i amb un pati ample i enjardinat. Allà sempre hi trobaràs gent perduda entre tard i d’hora conversant amb la seva carismàtica propietària cubana, que ha sabut traslladar un trocet de Cuba entre aquelles quatre parets (originalment decorades, per cert). Els còctels i combinats són absolutament espectaculars, fets amb fruita fresca i el mestratge de qui sap què és un bon daiquiri. Si deixes que la nit avanci, veuràs com tothom s’arrenca a ballar salsa i la vetllada es converteix en tot un espectacle improvisat.

El pati interior d’El Salí és per caure de cul. Conserva l’estil mediterrani de Calella de Palafrugell mesclat amb un aire natural que li donen els arbres i les plantes enfiladisses que cobreixen tot l’espai que per cert, està delicadament il·luminat. El pati és el mestre de cerimònies que estructura la resta de petits espais que porten el bon gust per bandera. És un restaurant amb història, que extreu el seu nom de l’antiga tradició de salar peix que es feia precisament en aquest establiment. Una cultura que es plasma a tot el restaurant, que ha convertir els pots i les eines que s’utilitzaven per salar en una decoració amb segell propi. La cuina és de proximitat i compta tant amb plats clàssics de casa nostra com les pizzes fins a propostes de fusió amb aires asiàtics.

No hi ha pati més senyorial al Baix Empordà que el del Palau Solterra de Torroella de Montgrí.  El trobem només d’entrar a l’edifici, amb un pou d’allò més fotografiable i unes imponents escales de pedra que ens porten cap a les estances superiors del castell, antigament habitat pels comtes de  Torroella de Montgrí. El palau data del Segle XV i el seu estil és una mescla poc comuna a casa nostra de gòtic i renaixentista que li ha valgut la catalogació de monument històric artístic. Actualment, el Palausolterra pertany a la Fundació Vilacasas i acull el seu fons de fotografia contemporània amb una exposició permanent amb més de 200 peces d’artistes d’arreu del món i diverses mostres temporals.

Situat al casc antic de Calonge, aquest és l’autèntic pati d’armes d’un castell medieval del S.XI. Un espai envoltat de torres i muralles que respira història i que Calonge ha sabut aprofitar per incloure’l al dia a dia de la població i organitzar-hi tot tipus d’esdeveniments, com desfilades de moda, el mercat medieval, el pessebre vivent o el Festival Interludi, que cada estiu es nodreix de la increïble acústica de l’espai per portar-hi a terme el seus concerts.

A la part del darrere del monestir de Sant Feliu de Guíxols s’hi amaga una joia digna de ser visitada (i tastada): El Restaurant El Ginjoler. En un espai d’una bellesa aclaparant i on s’hi combina el disseny amb el respecte per l’estructura original, el menjador del restaurant està situat a l’antic refectori de la comunitat monàstica. Es tracta d’un espai ple d’arcs i capitells on s’hi respira una sensació de pau i recolliment. La cuina també està emplaçada al lloc on originalment hi cuinaven els monjos, que van habitar l’espai fins a mitjans del Segle XIX. El menjar que s’hi serveix però poc té a veure amb l’austeritat de la gastronomia monàstica, ja que El Ginjoler, capitanejat per la xef Carme Picas, predica una cuina moderna i de creació que s’ha de tastar almenys un cop a la vida. Si hi aneu a l’estiu, no us perdeu l’experiència de sopar a l’espai privilegiat de l’Hort del Rector, on hi tenen una terrassa il·luminada amb un gust exquisit.

El restaurant Rostei té 25 anys, però la glicina que llueix al seu pati en té 200! Precisament aquest arbre centenari és el qui fa únic el pati d’aquest restaurant. Les seves branques i fulles fan de sostre natural d’aquest espai acollidor que forma part d’una antiga casa del segle XIX ubicada al cor de Begur. Si el pati és espectacular, la cuina no es queda enrere. Especialitzats en peix, marisc i arrossos, al restaurant Rostei hi trobareu una mescla de tradició i innovació que han fet la seva cuina famosa arreu de l’Empordà. El servei exquisit fa competència directa a la cuina, i arrodoneix un àpat fantàstic en què no hi ha marge pel fracàs. Recomanació: si sou entusiastes dels vins i caves, proveu els seus productes d’autor elaborats a les caves Rostei.

Situat en una antiga estació de ferrocarril, el pati de la Font Picant és el rei d’un restaurant que sempre et farà quedar bé. L’elegància es respira (literalment) al pati vestit de detalls florals i plantes aromàtiques. Obre tot el dia, així que tant podeu anar-hi a fer un esmorzar de forquilla i veure llevar-se el dia com a gaudir d’una posta de sol de pel·lícula amb una copa de cava. Si sou més noctàmbuls, de nit el pati es carrega d’encant amb tot un desplegament d’espelmes i llums entre els arbres que li donen una màgia especial. Ah, i us ho podeu agafar amb calma sopant, fent els cafès, la copa i fins i tot el puret si voleu, perquè no tanquen fins passades les dues. Darrer apunt: si sou aficionats al ciclisme esteu obligats a quedar-vos amb el nom d’aquest restaurant, perquè el trobareu just al costat de la via verda que passa per Santa Cristina d'Aro. 

El pati interior és sens dubte el plat fort d’aquest petit restaurant begurenc amb una personalitat més que marcada. És un espai de pedra acompanyat d’arcs, escales, baranes i petits racons decorats amb bon gust i un toc vintage que sempre entra bé. El menjar és lleuger, no hi entén de fronteres i té un estil informal i divertit. La filosofia és picar així que us recomanem agafar uns quants plats per compartir. Tenen una barra on escollir-hi les millors tapes i una àmplia carta de begudes perquè pugueu sentir-vos els reis del món escarxofats al pati.