On fer l'aperitiu a Girona?

Canya vs. Spritz. Vermut a la catalana vs. aperitiu italià. Tant si sou d’una cosa com de l’altra, ho trobareu a Il Piccolo Caffé, un petit bar situat davant per davant de les cases de l’Onyar, prop de la plaça de la Independència. Una alternativa per fer el toc a qualsevol hora del dia, però especialment per endinsar-se en el costum dels ‘aperitivi italiani’. No us hi faltarà ni el Martini ni la copa amb Aperol, cava, soda, taronja i gel, i d’acompanyament unes olives, patates i alguna incorporació catalana com el fuet. També hi trobareu altres possibilitats per picar, entrepans i coques gratinades, bona música i ambient obert.  Un petit gran lloc!

Agafeu l’escuradents i punxeu un autèntic vermut d’antany: olives XXL, anxoves i seitons, tapes de truita de patates, d’embotits... Arreplegueu una paperina de xips amb salsa Espinaler, el got amb vermut ‘corrent’ o la canyeta a preus populars i deixeu-vos absorbir per aquest autèntic centre social de barri (vell). I és que al Vermutet gairebé tothom se saluda pel nom (falta poc per dir-se “el noi de can”, “la noia de cal”...) i no és estrany ajuntar les taules de fusta i els tamborets arran de terra per fer la colla encara més gran. Un racó amb caràcter en què prou sovint es munten saraus d’ambient casolà, d’aquells que -d’aquí a uns quants anys-, donaran per autèntiques batalletes de comunitat.

Tole és com l’hi diuen a l’amo d’aquest bar, en Bartolomé, un sevillà que fa una cinquantena d’anys que viu a Girona i que presumeix d’oferir una gran varietat de tapes casolanes a la seva clientela. Mireu d’anar-hi el dia que tingui a punt el peix adobat per fregir, una de les tapes estrella, o els seitons amb vinagre. També fa mongetes seques amb bacó, mandonguilles amb tomata o patates picants. No us oblideu tampoc de la truita de patates o de carbassó que sempre sol tenir en estoc. Al matí la cosa va d’entrepans de tot tipus d’embotit. Ah! Tingueu-ho en compte! El Tole és dels pocs bars que serveixen un aperitiu gratis amb la consumició.

Prepareu la vista i el gust, perquè tot el que trobareu a Can Pericus, un ‘gastrobar’ situat a la Vila Olímpica de Banyoles, us entrarà pels ulls i us conquistarà per l’estómac. Per començar, el disseny del local, decorat amb estil i detallisme minuciós. Seguiu amb la vitrina dels pastissos, on us envairà un mar de textures, sabors, colors i mides (que no, que no us hi podreu resistir!). Un cop asseguts, exploreu la carta i ja veureu quines propostes! Podreu escollir l’esmorzar, el vermut, la cervesa, els vins, les tapes o plats més consistents, tot de gran qualitat (a l’estil de la seva xarcuteria, ubicada al costat). Si voleu recomanacions: tasteu la Meatza, una hamburguesa de forquilla i ganivet; les patates fregides com les de la iaia o, si hi aneu amb molta gana, el Frankfurt de mig metre. Autèntiques ‘delicatessen’!

Un nou espai per veure i viure el mar. Així és l’Ultramar, un bar de l’Escala dirigit i ideat per Gerard Argemí, l’antiga alma mater del mític Mas Sorrer de Gualta, que ho té tot per triomfar: Música en viu (principalment jazz i música afroamericana), sessions de DJ, bona teca (tapes d’autor, aperitius de tota la vida i cuina creativa amb productes KM0) i, sobretot, bon mam: còctels i smoothies. Sense oblidar, esclar, la zona chill-out i la terrassa panoràmica: una de les millors de la ciutat.

Sou dels que només pugeu fins a Port de la Selva per anar a la platja? Doncs aquí teniu un (altre) motiu per anar-hi: Can Pepitu és un bar emblemàtic del poble que, després de passar anys tancat, han tornar a obrir. I com han tornat! Vermuts, tapes boníssimes, promocions com una canya i una tapa a 1 euro o cuinats i guisats amb les receptes de l’àvia. A més, esclar, de gintònic i combinats a preus "d'antes", exposicions i música en directe. Nosaltres ho tenim clar: Sigui estiu o sigui hivern, ja tenin una (altra) excusa per pujar a Port de la Selva. Si hi aneu a l'estiu, per cert, no dubteu en seure a la fantàstica terrassa.

Si poguéssim buscar al diccionari la definició de ‘vermuteria amb encant’ estem convençuts que al costat hi sortiria la foto del Pati de l’Estrella. Una antiga vermuteria dels anys 50 reconstruïda amb molt bon gust. Els propietaris han convertit l’espai en un pati bohemi i acollidor amb una carta repleta de vermuts, cerveses, tapes i combinats. Necessiteu més motius per anar-hi? Triomfareu a instagram i, a més, podreu penjar la foto des d’allà perquè tenen wifi.

Al bell mig de Rupià,-un petit poble que cal (re)descobrir-, trobem El Bar de Rupià. Una 'taverna centre social' amb una terrassa de la qual no voldreu marxar i una gran varietat de vermuts (en tenen fins a 12!), plats i aperitius. A més, organitzen sessions de cinema gastronòmic i concerts que amenitzaran uns sopars per llepar-se'n els dits. Si hi aneu no us podeu perdre l'hamburguesa o qualsevol dels entrepans. La carn, per cert, no pot ser més km0: és de la carnisseria del poble!

Des que les tapes s’han elevat a exquisideses gastronòmiques, costa de trobar bars on les facin com les de sempre, amb bon producte i bona cuina, sense gaires filigranes i a preus assequibles per a tothom. El bar Oslo, molt a prop de la zona de bars nocturns de la plaça del Sol de Figueres, és un d’aquests reductes. D’aquells llocs que només els més gourmands saben que existeixen i que els passants habituals es pensen que és una cafeteria més. L’assortiment de tapes de la cuina més casolana són de vermut de categoria. Per pocs diners, menjareu uns excel·lents cargols amb botifarra, truites de tot tipus, croquetes, etc. Al migdia fan menú a un preu molt mòdic i també hi podeu esmorzar entrepans de tot tipus. Una pena que no facin sopars perquè seria un bon lloc on anar a fer coixí abans d’una nit llarga als bars de la plaça.

El bar per excel·lència dels ganxons a l’hora de fer l’aperitiu està excavat en una roca i és, de fet, una cova. No patiu però si teniu claustrofòbia, doncs la terrassa és àmplia i acollidora, arrecerada amb plàstics i estufes a l’hivern –al novembre tanquen, això sí- i protegida del sol a l’estiu. La clientela, una alegre barreja de locals i forans amb un clar predomini dels primers, és atesa per cambrers de professionalitat contrastada i humor a prova de preguntes com ara si les braves piquen. Per cert, les braves del Corsari és quelcom que tot ganxó enyora en cas d’emigrar. Jo de vosaltres no me les perdria, com tampoc els entrepans americans i, com no, els calamars a la romana. Per contra, el cafè és millorable. Però els hi perdonem.