Terrasses boniques per esmorzar a Girona

Segons la tradició, en aquesta casa senyorial amagada al barri Vell de Girona hi va viure Sant Narcís, patró de la ciutat, Bisbe, Màrtir i Sant, entre els anys 304 i 307 d.C. Condicionada com a hotel des del 2008, ofereix una zona de terrassa anomenada Pou dels Capricis, on trobareu un racó amb encant per relaxar-vos, fugir del bullici i dels sorolls urbans, tant de dia com de nit. Després d’una passejada pel casc antic, atureu-vos i preneu un cafè, un refresc o tasteu els seus còctels, des dels clàssics gintònics passant per altres combinats genuïns, com “La bruixa de la Catedral” o “La Cocollona”. Tot un món de sabors on les llegendes esdevenen realitat.

Martina Sweet Cakes és una petita botiga de colors pastels que sembla treta de Pinterest. El local, situat al bell mig del Barri Vell de Girona, ofereix un ampli ventall de cupcakes, pastissos, bundt cakes, pies, galetes, macarons i cronuts. Dos imprescindibles per llepar-se'n els dits: el cheesecake estil Nova York i els macarons de violeta i fruits vermells. Ah! I no cal que us mengeu el cupcake pel camí: podeu seure a la meravellosa terrassa o al balcó i esmorzar o berenar allà mateix.

En aquesta terrassa al damunt de l’estany, la immensitat del paisatge us aclapararà de tal manera mentre feu el toc, que voldreu empadronar-vos a Banyoles! Amb taules a tocar de l’aigua, parelles d’ànecs que et vénen a saludar i qui sap si també la Ramona (va, busqueu ‘Carpa Ramona’ a la viquipèdia!), veure caure la tarda o fer una copa de nit és extraordinari. Ah, i no us oblideu ni el banyador ni la tovallola, que durant la temporada de bany podeu fer una capbussada entre glop i glop!

Aquest és un dels oasi urbans de Girona. A la tarda, després de la sortida de l'escola, i els caps de setmana, s'omple de famílies, amb mainada, patins, monopatins, mascotes i molt d'atrafegament. Però al matí, migdia i primera hora de la tarda... Relax. A Girona fa fred quatre dies comptats. La resta de dies són aptes per gaudir del te, el cafè, l'esmorzar a la terrassa del bar del parc, o a dins el local, amb una connexió wifi prou ràpida. Espai lluminós, a dins i a fora, i amb ombra a l'estiu per no torrar-se i quedar com escamarlans. Ideal per treballar, estudiar o gaudir de la lectura. També s'hi està bé sota les pèrgoles que envolten l'estany artificial, o gaudint de la lectura estassats a la gespa.

Només obrir la porta d’aquest local empedrat us envairan mil aromes, com en aquelles parades amb sacs especiats dels socs marroquins. Una petita i encantadora teteria on degustar diferents varietats de tes: des del clàssic te verd amb menta al te amb poma i kiwi, passant pel Sir Stuart (una barreja de te verd amb negre, cardamom, fonoll, gingebre i pètals de rosa). Però si sou de poca teïna, també hi trobareu infusions, cafès i xocolates, amb pastes com ensaïmades, melindros o coca per acompanyar. I si el que busqueu són unes bones vistes, quedeu-vos a la terrassa que dóna a la plaça de la Sinagoga, on trobareu el contrapunt fotogràfic a la típica perspectiva del pont de Besalú.

Santiago Rusiñol va sentenciar que Sant Feliu de Guíxols, una ciutat puixant per la indústria surera a finals del segle XIX però mortalment avorrida, era "una gàbia d'or plena de mussols". Deixant de banda si la dita és encertada o no, el cas és que la frase forma part del parlar quotidià de la ciutat i aquest fantàstic xiringuito d'estiu se l'ha fet seva. Aquí hi podeu fer des d'un bon esmorzar fins a una copa de matinada. També fan plats lleugers, amanides i tapes. 

Al mig de l’artèria que travessa Banyoles –i a només cinc minuts de l’estany– hi trobareu un espai encantador: el Pati de Ca La Flora. Aquesta antiga vaqueria, que data del 1914, s’ha reconvertit ara en el bar-cafeteria d’un ‘bed & breakfast’ ple de detalls. Les plantes ufanoses a l’exterior, la decoració tradicional amb mobles de fusta i les bigues al sostre a l’interior, fan d’aquest lloc un oasi per a qualsevol que hi vulgui esmorzar, fer la cervesa o picar alguna cosa. De tant en tant, hi trobareu organitzades activitats diverses, com tasts de vins, cerveses o gintònics, xerrades o presentacions. Estigueu ben atents!

Aquest local creat per Christian Meier -ciclista professional- i la seva dona, s’ha convertit en la meca de molts dels ciclistes establerts a terres gironines. El secret? Un bon cafè i mil i una temptacions dolces. Bé, i l'estètica hipster que últimament és infalible. A més d’esmorzar o prendre alguna cosa a la terrassa (no patiu, les calories, al damunt de la bicicleta, es cremen soles), hi podreu veure etapes del Tour de France o intercanviar idiomes. Un autèntic v(b)ici.