[title]
Us pensàveu que, perquè s'acabés l'estiu, ens havíem oblidat d'una de les cançons que han generat més reproduccions i comentaris dels últims anys? Doncs no! El fenomen Despacito ha traspassat totes les fronteres possibles: hi ha col•laborat Justin Bieber, s'han fet versions amb arranjaments clàssics i, fins i tot, una sardana! Això, almenys a mi, em fa estimar-la i odiar-la a parts similars. I vosaltres on us trobeu?
A favor:
Heu de reconèixer-ho: la critiqueu amb els companys de feina o amb els amics, però no podeu evitar ballar-la a les festes del poble a les 3 de la matinada amb dos cubates de més o pugeu el volum quan aneu en cotxe a la platja i sona a la ràdio. És una cançó amb una estructura musical perfecta, amb acords encomanadissos (el que s'anomenen acords Pachebel invertits) i, segons un productor de renom, té trampa: el canvi de ritme a Des-pa-ci-to fa que el cervell reaccioni com si fos la primera vegada que escoltem la cançó. Una cançó perfectament preparada per no deixar de ballar-la!
En contra:
'Vente pa ca', 'Súbeme la radio', 'La bicicleta', 'La gozadera'... Potser ara no us sonen els títols, però les heu escoltat molt. I, de tan semblants que són, es fa difícil fins i tot distingir-les entre elles. La proliferació de cançons pràcticament iguals amb missatge més que dubtós fan que temes com 'Despacito' s'assemblin a una hamburguesa fast-food: la menges amb ganes, però després se't repeteix. Volem que les generacions futures ens recordin per pseudocançons com aquesta? Com diria aquell, pareu el món que m'hi baixo.
Conclusió: Si no pots amb l'enemic, uneix-te a ell i fes-ne versions amb tant sentit com aquesta.
