[title]
El 99% de les dones de la meva vida diuen que els agraden més els homes que porten barba. És més, sovint ens trobem avaluant els homes del nostre voltant (pur entreteniment, som així) i algú deixa anar: “si portés barba seria guapo”.
La fascinació pel pèl facial ha crescut exponencialment els darrers anys i el que abans era una senyal de formalisme i seriositat, s’ha convertit en una seductora forma de fer-se l’interessant. O em negareu que és inexplicablement atractiu el gest despreocupat de rumiar tot rascant-se la barbeta peluda?
Per un home peladet i polidet no ha de ser fàcil aguantar estoicament aquesta onada de fanatisme pels barbuts que s’ha convertit en autèntica pressió social d’homes i dones perquè les seves parelles es deixin barba. Tot i que desenganyem-nos, sovint acaben sucumbint quan descobreixen que aquesta barba s’ha convertit en un atribut quasi sexual per les seves parelles presents o futures.
De fet, n’hi ha que s’entusiasmen tant amb la idea que se’ls en va de les mans i les seves barbes creixen sense fi. Aprofito per dir: homes del món, no confongueu el morbo d’una barba de pocs dies fregant amb un punt salvatge les galtes de l’altre amb la desagradable sensació d’una mata de pèl flonja envaint la nostra cara i fosses nassals a l’hora de fer dos petons de cortesia.
Tot és bo si és en la seva justa mesura. Moltes gràcies.
