[title]
No tenim tanta traça amb l’Snaptchat, podem dir números de telèfon de memòria, vam entregar treballs manuscrits, recordem la sensació de despenjar un telèfon amb l’incognita de qui hi havia a l’altre costat. No teníem mòbil, quan es quedava es quedava, no s’enviava un whatssap per dir que arribaves tard. Les fotos es revelaven i es penjaven al suro de l’habitació, no a Instagram. Viatjar era desparèixer i trucar cada tres dies a casa dels teus pares per dir “tot bé”.
Aquests són els destins preferits dels nascuts entre el 1977 i el 1983, entre el final de la Generació X i els Milenials. Els últims seran els primers.
Cuba: al suro amb les fotos hi teniem el Che. Ens vam enamorar mirant Habana Blues. Cuba al nostre imaginari era Compay Segundo i un altre món es possible. Encara hi anem i no entrem a la Bodeguita del Medio, ens perdem pels carrers de l’Havana i acabem a Trinidad cercant les restes de la revolució.
Berlín: Berlín es sempre una bona idea, ho era abans de ser el paradís hipster, i ho segueix sent. Culte, màgica, ociosa i relaxada. La ciutat que no dorm, la ciutat sense complexes partida per la meitat.
Califòrnia: Ens encanta. Lliure, amable, respectuosa, atractiva, calurosa. Ens encanta recollir el llegat de BayWatch i Mamas and the Papas per recórrer els seus carrers, les seves platges i les seves festes. California Dreams.
India: Segueix sent el país on descansar, on trobar-se a un mateix, on fer fotos (amb càmara analògica) als colors de les teles i les espècies. El lloc on agafar consciència i on connectar amb l’univers.
París: París era una festa, ho és. Els “rayuelistas” recorrerem Paris buscant la Maga, farem un cafè al barri llatí, comprarem llibres de vell i pensarem que si passegem pel Sena potser apareix Horacio amb un clochard i ens diu “Andábamos sin buscarnos, pero sabiendo que andábamos para encontrarnos".
