[title]
No hi ha res que faci més por que la por. De petits, la por ens és un sentiment inherent que fa que ens passem anys creuant el passadís corrents, dormint amb el llum encès o aguantant les ganes d’anar al lavabo per no haver de sortir del llit.
D’adolescents, se’ns fregeix el cervell i malgrat seguir igual d’acollonits, ens dediquem a veure pel·lícules de terror (sovint dolentíssimes, admetem-ho) perquè això és el que ens fa guais.
Halloween en canvi és el món al revés, l’absurd portat a l’extrem. Un dia en què la població embogeix i la fa de la mida d’un campanar: PAGA per tenir por. Que sí que sí, que ens deixem els calers en entrar als túnels del pànic o en anar al cinema a veure la pel·lícula més terrorífica de la cartellera. I el que és més fascinant: en fem partícips els nens. Com si els nostres records traumàtics d’infantesa no haguessin existit mai, celebrem la por amb ells en una gran festivitat masoquista sense precedents.
Com deia, no hi ha res que faci més por que la por. Dedicar-li una festa per divertir-nos mentre ens fan por és una bogeria, però ves que un somriure no sigui la millor arma per plantar cara els nostres dimonis i de sobte el Halloween es convergeixi en una idea bastant genial. Qui sap...
