[title]
Hi ha pocs homenatges artístics al mes de setembre: no hi ha inspiració que resisteixi l’atabalament de l’inici de curs i la tria d’extraescolars, amb l’excepció dels Earth, Wind &Fire, que ja devien tenir els nanos grans. És el mes laboriós per excel·lència; l’inici natural d’un nou cicle vital mai substituït del tot per l’impostor gener. L’equivalent urbanita de la sega o la verema és el retorn a la “rat trap” o la construcció d’una de nova: com si el retorn a la rutina laboral no fos prou patiment, ens apuntem al gimnàs o a classes diverses. Els més agosarats fins i tot començaran una dieta.
També és el mes que més i millor s’adiu al caràcter gris i primigeni de Girona, del qual la ciutat pretén desfer-se’n des de fa uns anys a costa d’una cursa contrarellotge per allotjar quanta més activitat millor. Penseu-hi un moment. Què passa el setembre a Girona? Res. Vet-ho aquí. RES. Literalment. No és una crítica: personalment, ho agraeixo. Venim d’un juliol que ens proposava una agenda que ni Los Angeles en època de premis de cine: espectacles al carrer, música en viu, visites guiades i cinefòrums. Llavors arribà l’agost, l’èxode cap a la costa i un notable relax en la programació d’activitats, però és que no calia: els carrers eren un carnaval de turistes. Com a mínim enguany ens hem estalviat (en dos sentits: costava 195.000 euros) el festival de mapping.
Penseu-hi: totes les coses divertides que els gironins fan durant el setembre les fan fora de Girona. El setembre a les comarques gironines comença amb una de les festes majors més boniques, desconegudes i particulars de les nostres contrades: la de Sant Llop de Miànigues, un dels set nuclis que conformen el municipi de Porqueres que el primer diumenge de setembre llença cada any la casa per la finestra amb música, activitats i teca de la bona. A continuació les festes del Tura d’Olot ens proposen un parell de caps de setmana intensos. Si busquem coses menys mainstream podem fer un volt per Santa Coloma de Farners o Cadaqués, que també celebren festes locals. A finals de mes es celebra la festa major dels indies de tot Catalunya, la Mercè i el seu BAM.
Bé, ja ens estan arribant tweets de lectors indignats per reivindicar que, al setembre, els barris gironins de Sant Daniel i Santa Eugènia celebren les seves festes majors, i el Festival de Cinema de Girona intenta, any rere any, esdevenir un aparador atraient per a nou talents de l’audiovisual. Però, a grans trets, això és tot el que passa a la ciutat. És més: mentre arreu s’intenta estirar al màxim la il·lusió de la joie de vivre que a l’estiu ens fa créixer un pam i fer-nos creure que podem lligar en una discoteca, a la nostra edat, sense caure en el més miserable ridícul, Girona, que ha viscut la temporada més calorosa des que hi ha registres, tanca les piscines municipals l’onze de setembre. Si bé això és molt gironí i no podem fer més que considerar-ho molt coherent, potser aquí caldria revisar la tradició en funció de la inapel·lable existència del canvi climàtic. Allargar-ho fins finals de mes estaria millor. És més que probable que encara quedin per endavant dies de calorada.
A Girona, al setembre, hi torna el seny, les bones maneres i les coses s’hi fan com s’han fet tota la vida: la ciutat tenia fama a les Espanyes com exportadora de capellans, amb això està tot dit. Si durant el juliol hem arribat a l’extrem de seure a terra a la plaça del Pallol tot xarrupant una llauna de cervesa fresca que havíem dut de casa, ara és l’hora de tornar a vestir de gris i marró i gaudir de la calma espaitemporal d’aquests dies en què no passa res i no podem fer més que treballar, ser laboriosos, organitzar de nou la rutina, apuntar-nos als cursos dels centres cívics de la ciutat o del Servei d’Esports o comparar les tarifes dels gimnasos que pagarem i que només trepitjarem quan a casa s’espatlli la caldera i no hi hagi aigua calenta a la dutxa. A la ciutat immortal, el novè mes de l’any només serveix perquè cal passar-lo per arribar a l’octubre, que és quan comença Temporada Alta i, per sobre de tot, quan s’emprèn l’embranzida de les Fires.
