0 M'encanta
Guarda-ho

Dominació, submissió, plaer, dolor, art... El BDSM en la cultura

El BDSM ha estat representat moltes vegades en literatura, cinema, art i música, i molt millor que a 'Cinquanta ombres d'en Grey'. Voleu experiències fortes?

BDSM

A la Xina, els censors no van deixar passar ni una mica de pitram, ni una sola fuetada a l'estrena de l'adaptació de 'Cinquanta ombres d'en Grey'. Totes les escenes de l'Habitació Vermella van estar amputades salvatgement, sense importar els salts de so i de banda sonora. I nosaltres ens preguntem: n'hi havia per tant? Ens hem queixat 'ad nauseam' dels valors estrictament puritans de la pel·lícula, més apta per a menors del que un artefacte d'aquestes dimensions hauria de ser. A la Xina poden dir missa, que a nosaltres ens segueix semblant mongil. Per això hem fet aquesta llista. No ens tallem un pèl!

Les dominatrix de Helmut Newton

Helmut Newton va ser el gran fotògraf de les pràctiques de dominació femenina. El cuir, els talons d'agulla i les faldilles curtes sempre van fer-li peça. Aquí teniu una de les seves amazones, fent força amb el bíceps, enfundada en uns guants de pell i una corda entrellaçada des del coll fins a l'última costella.

 

'Nymphomaniac', de Lars von Trier

Aquí teniu Charlotte Gainsbourg lligada amb corretges i una soga entre les mans, sotmesa a les fuetades de la fusta de Jamie Bell, el nen que va fer de Billy Elliot. Es va estrenar a les nostres sales amb més d'una hora de metratge censurat, perquè es considerava que podia ferir sensibilitats. Imagineu si era bèstia!

'Justine', del marquès de Sade

Fa 200 anys de la mort de Sade, l'autor de '120 dies de Sodoma', aquella obra mestra de la literatura eròtica que Pier Paolo Pasolini va portar a la gran pantalla. Els de Proa van reeditar un dels seus llibres, Justine, per celebrar l'efemèride. És més educatiu llegir això que la trilogia de E.L. Woods

Advertising

El tall rodó del mestre Araki

Sabeu què és el 'shivari'? Una evolució artística del bondage, d'origen japonès, que consisteix a fer unes suspensions acrobàtiques amb resultats molt estètics. Riu-te dels trapezistes del Cirque du Soleil! El mestre Araki ha passat a la història com el gran fotògraf d'aquesta pràctica. Nosaltres us proposem una imatge de després del descens.

'In your room', de Depeche Mode

La Cambra Vermella on Christian Grey guarda l'instrumental de tortura és com un bolet del poblat dels Barrufets, si la comparem amb la famosa habitació de Depeche Mode. Aquí sí que hi havia, de debò, un esclau, al servei de la seva mestressa, disposat a tot.

'La venus de les pells', de Sacher-Masoch

Si de Sade ve el sadisme, de Masoch el masoquisme. Figura pública del segle XIX, literat de nivell, conegut pel seu gust per les pràctiques de submissió. Una de les seves obres més cèlebres és 'La venus de les pells', un text que Roman Polanski va portar al cinema. A la pel·lícula, Mathieu Amalric es deixa lligar amb una corretja i fa de gosset.

Advertising

El imperio de los sentidos', de Nagisa Oshima

Som al Japó feudal, a la casa de dos nobles que no fan més que fornicar. I com! S'han inventat una litúrgia al·lucinant, que inclou l'hàbit d'escanyar-se, mutilació genital i, fins i tot, parafília gastronòmica: hi ha una escena en què l'home agafa un ou bullit i l'introdueix dins de la dona per un forat que no ens atrevim a anomenar.

Aquest sàtir de Robert Mapplethorpe

Els dos bulldogs que encapçalen aquest article són obra seva, així com aquest ésser mitològic que ens ensenya el melindro mentre practica amb un fuet quilomètric esperant alguna víctima que estigui disposada a oferir-li l'esquena. És més que probable que li deixi la pell feta un mapa.

'Secretary', de Steven Sheinberg

A Barcelona hi ha una comunitat amant del BDSM bastant més gran del que us penseu. Els seus membres es reuneixen en masmorres habilitades per a les seves perversions, plenes de gàbies i cadenats. Hem parlat amb alguns d'ells i tots coincideixen: aquesta és al pel·lícula que millor ha definit la seva manera d'entendre el sexe.

Advertising

Els sacrificis de Guy Bourdin

Si algun republicà tranuitat té ganes de sortir a demanar que fotin fora el rei Felip i companyia, aquesta bandera tricolor l'hi posarà a diana. Tot i que aquesta fotografia no va ser creada amb finalitats polítiques. Més subtil que Mapplethorpe i Newton, però igual de ferotge en el fons, Guy Bourdin ens ofereix un univers parafílic d'allò més cromàtic.

Comentaris

0 comments