Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
  1. Arya Stark
    Arya Stark
  2. Call de Girona
    © Maria DiasCall de Girona
  3. Joc de Trons Girona
    © Maria DiasJoc de Trons Girona
  4. Monestir St Pere de Galligans
    © Maria DiasMonestir St Pere de Galligans

'Joc de trons' a Girona

L’estrena de la sisena temporada de ‘Joc de trons’ dispara les especulacions sobre què hi passarà (i què ha passat a Girona). Us en donem unes quantes pistes

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Publicitat

La sisena temporada de 'Joc de trons' s’estrenarà el 24 d’abril, simultàniament a Espanya i als Estats Units. L’expectació a casa nostra és màxima: al grau d’histèria –i cert malestar– per la convergència de la sisena entrega del llibre i la sèrie, s’hi ajunta el fet que Girona sigui l’escenari d’una bona part del rodatge de la producció. El secretisme d’HBO sobre qualsevol detall és un mur del gel que riu-te del de la Guàrdia de la Nit.

Però de les tres setmanes que l’estiu passat van ocupar el Barri Vell –col·lapsar, segons els detractors–, una cosa és segura: “Girona és Port Reial. I la quantitat de localitzacions que tindrà Espanya –un mínim de tres a Girona i a la resta del territori (algun castell del nord, Guadalajara i Peníscola)– és descomunal. Moltes més de les que hagi tingut mai cap altre país en la sèrie, si exceptuem Irlanda”. Parla l’AlejoCuervo, l’editor espanyol dels llibres de 'Cançó de gel i foc'. El més gran coneixedor de l’obra de George R.R. Martin per aquí i que, per si fos poc, va fer d’extra en el rodatge gironí.

Per què HBO va triar Girona? “Allà, l’equip va explicar que Eslovàquia se’ls havia quedat petita. Ja havien exhaurit totes les localitzacions per al Port Reial, i en una sèrie així, si repeteixes sovint, s’empobreix la producció. I el patrimoni medieval de Girona és impressionant”. En Pep Prieto, periodista gironí especialitzat en sèries i cinema, coincideix amb Cuervo: “La riquesa narrativa de la sèrie demana espais singulars. Però cal afegir-hi la bona projecció exterior que s’ha fet de la ciutat”. Es va fer mans i mànigues per portar la sèrie: “El fenomen serièfil fa que un rodatge així sigui percebut com un luxe i un fenomen generador de riquesa, no pas com una anècdota, com era abans”, diu Prieto.

Com és fer d’extra a 'Joc de trons'? Cuervo parla d’una experiència “divertida, curiosa”, però sobretot dura. “T’aixequen a les cinc del matí, i acabes quan el sol es pon. Et tires un fotimer d’hores descansant a terra, i cobres quatre duros. Els qui ho tenien més fotut eren els xavals que feien de soldat amb vint quilos d’armadura sota el sol”. Però pel fan paga la pena: “L’ambientasso generat és brutal. És la típica cosa que es fa per gust”.

Cuervo és l’home a qui cal preguntar per les claus de l’èxit descomunal de 'Joc de trons' a Espanya, fins i tot superior a l’impacte a la resta d’Europa. No ha sorgit com un bolet: “Abans que arribés la sèrie, els llibres havien venut uns 300.000 exemplars, eren best-sellers, i la resposta que hi havia a Espanya era superior a la d’altres mercats”. I per altra banda, l’estrena, el 2011, va coincidir amb la clatellada més crua d’una crisi que es va acarnissar més amb Espanya. “La metàfora principal de la saga és: ‘l’hivern s’acosta’. I té molts ressons: ecològics, la fi de l’abundància, l’arribada d’un hivern molt més llarg del que estem acostumats. I la metàfora va funcionar especialment a Espanya i a Grècia, és clar”.

Hi ha un tercer motiu: el factor zombi. Som un país zombi! Segons Cuervo, Grècia i Espanya tenen en comú que són els països europeus on més funciona la temàtica zombi. “Hi ha un fotimer d’autors espanyols que han començat la seva carrera escrivint de zombis. Això no passa en cap altre mercat europeu”. I el fet que l’adaptació televisiva en els darrers episodis privilegiï els moments zombis, també ha afavorit l’èxit. Tot i que Cuervo no està massa satisfet amb “la deriva zombi” de la sèrie: “En els llibres és un fet molt més subtil i suau. Els Caminants Blancs de la sèrie al llibre són Els Altres, no se’n sap quasi res, i no apareixen com a hordes estilapocalipsi zombi. Com diu R.R. Martin, la màgia en la novel·la de fantasia és com les anxoves a la pizza. Si no n’hi poses, no té gràcia, però si et passes, maten la resta dels sabors”.

L’editor fa notar que és “una mitja veritat que la sèrie hagi atrapat el llibre”: “Els llibres quart i cinquè són simultanis. Si volguessin, podrien basar la sisena temporada en el quart llibre, del qual no s’ha explicat res en la sèrie”. Però no tem cap decepció: “La gent embogirà. Qualsevol cosa que jo hagi calculat sobre la sèrie, els productors l’han portat sempre un pas més enllà. Seguiran les sorpreses”.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat