Les prostitutes més mítiques de la història del cinema

És aquella salvatjada, obra del mestre Buñuel, en què Catherine Deneuve decidia combatre l'avorriment que produïa la monòtona vida de mestressa de casa anant a fer hores a un bordell. Deneuve, molt mosqueta morta, es prestava a tota classe de parafílies: fer-se la morta dins d'un taüt, deixar-se ruixar amb excrements animals i sotmetre's a la llengua afilada d'un home amb dentadura de metall. En fi, cadascú és lliure de triar com ocupa el temps lliure.

Shirley McLaine, vestida de verd ampolla i amb una perruca negra que devia acumular pols per tot arreu, feia cantonades a Les Haylles, atenent els mossos de càrrega del mercat, els policies que feien la ronda de matinada i algun mariner trempat que aprofitava el seu dia a port per ensenyar a les cortesanes que portava la cara de Brigitte Bardot tatuada al pit. El gosset blanc amb el llacet dalt del cap la feia inconfusible.

L'any 76, Jodie Foster rodava a les ordres d'Alan Parker aquella bogeria que es deia 'Bugsy Malone, el nieto de Al Capone', sobre uns nens que jugaven a ser mafiosos i es vestien de Chicago, any 20, com si estiguessin en plena rua de Carnaval. El mateix any, el 76, va interpretar la prostituta adolescent de 'Taxi driver', amb els inconfusibles 'shorts' roses, la samarreta de flors i la pamela.

Aquesta es diu Anna Magnani. Va amb talons alts, els cabells com un escombrall i aquella fúria neorealista que tenia al cos des que la van cosir a trets en ple carrer a la 'Roma, ciutat oberta' de Rossellini. Pier Paolo Pasolini la va convertir en una prostituta de la perifèria italiana que exercia en un descampat on no hi havia més que runes, brossa i fanals. Recordeu-la, muntada en una moto amb la faldilla tibant.

¿Una meuca que plora mentre veu 'La passió de Joana d'Arc' del mestre Dreyer en un cine de reposicions? Aquesta estranya ocurrència només podia ser idea de Jean-Luc Godard. Després del tret inaugural de la Nouvella Vague, 'Al final de l'escapada', va començar a festejar amb Anna Karina –la que després seria la seva dona, i la Marianne de 'Pierrot le fou'– i junts van fer aquesta pel·lícula.

La de Brian Palma tenia el cos de Nancy Allen, i duia llenceria negra, mitges transparents i lligacama, i els llavis molt repassats de vermell. No s'ho passava pas gaire bé. Estava amenaçada per una mena de Jack l'Esbudellador, un Carl Boehm a 'Peeping Tom', un Barry Foster a 'Frenesí', que anava amunt i avall amb una navalla sempre afilada, disposat a obrir el coll a alguna pobra noia que estigués fent el carrer.

Liz Taylor podia amb tots, amb aquells ulls de color violeta, capaços d'hipnotitzar tot mascle al primer parpelleig, i la piga que es va fer repintar a la galta esquerra des que a 'El padre de la novia' Spencer Tracy la va acompanyar, casta i pura, a l'altar. Però, per alguna raó, sempre semblava tenir problemes al llit –mireu, si no, 'La gata sobre la teulada de zinc calenta'–. Excepte en aquesta. Per la foto ja podreu deduir que en aquesta pel·lícula va fer pujar força les temperatures.

Sasha Grey no és la prostituta més afectuosa del món. Els seus no són els braços en què et deixaries caure buscant dosis d'amor a tant l'hora. Els seus no són els llavis que et portarien a la perdició. Steven Soderbergh la converteix en una mena de nina inflable que és com si no tingué sang a les venes. Disposada, això sí, a col·locar-se en totes les posicions necessàries, obeint com un robot les peticions dels seus clients.

Cobrava 50 dòlars cada cop que anava al tocador. No cal dir que era un eufemisme per dir que es perfumava, pintava i engalanava per rebre qualsevol pecaminós amb les butxaques farcides que volgués gaudir per una estona del seu atractiu d'animalet salvatge. Holly Golightly és aquell  personatge que Truman Capote portava cada matí a menjar-se un brioix davant dels aparadors de Tiffany's, el mateix que Audrey Hepburn va immortalitzar en el film de Blake Edwards.

Els pitjors antres de la ciutat del joc, motels emmoquetats i enterrats en una nebulosa de fum, barres de bar amb uns quants etílics demanant la penúltima copa i, esclar, carrers de mala mort on les senyores s'aixequen la faldilla si veuen pesquins. Nicolas Cage és el Dant que recorre aquest infern, després que Hollywood li hagi pagat l'últim finiquito. I Elisabeth Shue l'ànima càndida que l'acull, i el cuida, compartint amb ell el pa que guanya fent el carrer.