Guia per sobreviure a l'Unitorrada

La mare tenia raó: Sempre s’ha de portar una bosseta de fruits secs a la bossa. Però siguem sincers: no es lliga gaire traient, enmig de la festa, un tupper de l’Ikea amb nous, avellanes i ametlles. Per això, per intentar evitar la ressaca, haurem de recórrer altres mètodes. Us assegurem, però, que tots estan comprovats empíricament: Primer manament: No barrejar. Sabem que els cubates estan a 5 euros però si comenceu amb gintònic, acabeu amb gintònic. Segon manament: Evitar les begudes dolces: el mojito està boníssim, però la ressaca serà memorable. Un altre: intercalar aigua i cubata. Fareu vida al lavabo, però l’endemà sereu persones. Voleu assegurar el tret? Abans d’anar a dormir, infleu-vos d’aigua. I, per si de cas, un ibuprofè. Això sí, el millor mètode de tots, el més revolucionari i el que sempre funciona per no semblar tret d’un capítol de 'The Walking Dead' és no beure. 

El que passa a l'Unitorrada queda a l'Unitorrada excepte si surts a totes i cada una de les fotos de la festa. Per tant: Rebutja les fotos i no acceptis cap selfie si no tens un advocat al costat. Ho sabem, és missió (gairebé ) impossible però encara que et pensis que estàs guapíssim o guapíssima sortiràs amb els ulls vermells, amb la camisa o vestit ple de taques de suor i mirant vés a saber on. I, evidentment, aquella foto anirà directe a l'Instagram. O encara pitjor: al Facebook. 

És un tòpic però a tots ens ha passat. Quants de vosaltres no ha enviat un (maleït) whatsapp que no volia enviar o ha trucat a la persona equivocada? O encara pitjor: un missatge de veu on teniu una veu sospitosament alcohòlica. Tenim la solució: canvieu la contrasenya de desbloquejar el mòbil o opteu per una combinació difícil de recordar. O millor encara: canvieu la configuració perquè només el pogueu desbloquejar amb  l'empremta dactilar. D’acord, potser després us quedeu sense fer fotos o acabeu imitant Ulisses a la recerca del codi PUK, però haureu evitat una catàstrofe. 

Sabem que no ens fareu cas. Que beureu com si no hi hagués demà, us fareu fotos i us etiquetareu sense parar. Per tant, l’endemà. després d’inflar-vos de calories, vitamina C i ibuprofens, oblideu tot el que ha passat. Ningú us ha vist caient enmig de la pista ni ballant com en Carlton d’El Príncep de Bel Air. I, ni molt menys, recorden la vostra entrada triomfal cantant Raphael. Ni una paraula. No ha passat res d’això.