[title]
Hi ha teatre més enllà de Temporada Alta. Sabem que, sovint, sembla impossible. Però n'hi ha. I ens hem proposat demostrar-ho. En aquest reportatge trobareu tots els espectacles dels teatres de Girona que no ens volem perdre per res del món:
La calavera de Connemara: Voleu passar una bona estona i al·lucinar (literalment) amb els actors? No ho dubteu ni un moment, aneu al Teatre de Salt a veure 'La calavera de Connemara'. No ho teniu clar? Us donem quatre raons: Primera: perquè el text és de Martin McDonagh, un dramaturg que a Londres ha tingut quatre obres en cartell dins d'una temporada. Segona: Perquè dirigeix una de les peces clau del teatre català i un dels millors directors d'actors que tenim en aquest país: Iván Morales. Tercera: Perquè els actors estan brillants, en estat de gràcia. Quarta: Perquè va ser un autèntic èxit a Barcelona.
Nadia: Això és droga dura. Un d'aquells espectacles que et deixa amb un nus a la gola i unes ganes boges d'aplaudir durant hores la seva protagonista. Nadia és teatre documental. Intel·ligent, necessari. És la història, narrada en primera persona, de l'afgana Nadia Ghulam que, durant deu anys, es va fer passar pel seu germà, víctima de la guerra civil, fins que el 2006 va poder fugir a Barcelona. S'ha de veure. Al Teatre de Salt.
Rhumia: Us agrada el circ contemporani i voleu passar-s’ho molt i molt bé? Us agraden els pallassos i voleu riure pels descossits? El circ és el gènere teatral que menys us atrau però necessiteu estar una hora i mitja sense pensar en res? Rhumia és la resposta a tot. Encara dubteu? Només us direm que va guanyar, i amb raó, el Premi BBVA 2016 al millor espectacle de circ. I que és la segona part de Rhum, un dels millors espectacles de circ dels darrers anys. No vau veure Rhum? No patiu. Riureu igual! Al Teatre de Salt.
Les noies de Mossbank Road: Pregunteu a qualsevol dels vostres amics teatrerus de Barcelona i us diran el mateix: S'ha de veure. Perquè elles (Cristina Genebat, Clara Segura i Marta Marco) estan fantàstiques, perquè contagien un bon rotllo al·lucinant, perquè és un muntatge solvent. Un d'aquells espectacles on tothom, independentment dels seus gustos teatrals, coincideix: paga la pena. Al Teatre de Salt.
Els dies que vindran: Per fer-vos entrar ganes de veure 'Els dies que vindran' només cal dir un nom, el de la gironina Cristina Cervià. És la directora d'aquest muntatge de La Sueca que proposa una mirada contemporània i reivindicativa de les dones de Txèkhov i, alhora, una reflexió d'un dels grans temes de l'obra del mestre rus: l'esperança. A la Sala La Planeta.
La Tempesta: Sou dels que, tot i entendre la genialitat i universalitat de Shakespeare, necessiteu que el text passi pel sedàs del teatre contemporani? Que la forma inclogui imatges boniques i súper potents, música en directe i, fins i tot, l'ús de l'audiovisual? No ho dubteu i aneu a la preestrena de La Tempesta que faran els de Projecte Ingenu (una de les millors companyies del moment) a la Planeta. Si vau veure el seu 'Hamlet' o el 'Romeu i Julieta', sabreu per què. Si no, només us direm que s'ho val. I molt.
Aüc (El so de les esquerdes): Això també és droga dura. I això també s'ha de veure. Les Impuxibles i Carla Rovira, responsables d'aquest espectacle, van decidir donar veu a les esquerdes. Posar-nos cara a cara amb allò tan invisible com habitual de la societat actual: la violència sexual. Què passa quan es troben una psicòloga, una sociòloga, una supervivent de violència sexual, una ballarina, una performer i una música? Aquest és el punt de partida d''Aüc', un muntatge clarament feminista que no deixa ningú indiferent. A La Planeta.
Oklahoma: "Talent, enginy, virtuosisme dramatúrgic i actoral i autenticitat". Així definia l'espectacle el crític Ferran Baile, de Recomana.cat. I, tot i que servidora encara no l'ha vist, s'ho creu perquè els responsables d'aquest muntatge són Gemma Beltran i Dei Furbi, una de les grans companyies de teatre físic del panorama actual. I autors, per cert, d'aquella meravellosa La flauta màgica que versionava l'òpera de Mozart a capella i es va endur, i amb raó, el Premi Max de teatre musical l'any 2014.
'El color de la llum' i '#Nomoblideumai' del Cicle de Teatre Verbatim: Recomanem aquest cicle al complet, que tindrà lloc a La Planeta, per molts motius: Primer perquè ens permetrà gaudir del talent de dos gran dramaturgs: Llàtzer Garcia i Ferran Joanmiquel. Segon per la valentia de les temàtiques: el primer sobre l'ètica i els límits del periodisme i el fotoperiodisme (de fet, dona veu a cinc grans fotògrafs: Joan Guerrero, Sandra Balsells, Emilio Morenatti, Samuel Aranda i Marta Ramoneda) i el segon sobre el suïcidi juvenil. Tercer: Perquè el teatre també és això. El teatre ens ha de remoure, sacsejar, deixar sense respiració.
Othello: D'aquesta versió d'Othello en sabem el mateix que vosaltres, que ja heu llegit el programa de mà de la Planeta. Ara bé, hi anirem. Hi anirem perquè es tracta d'una adaptació de Les Antonietes, una de les companyies més interessants i solvents del panorama actual i responsables de grans espectacles com Vània o Stockmann. Perquè Oriol Tarrasón és un mestre en això d'actualitzar i treure suc als clàssics i, això ja és opinió personal, Othello és una de les grans obres de Shakespeare.
Bodas de sangre: Sou dels que no us perdeu cap ni una de les produccions d'Oriol Broggi i La Perla 29? Dels que, amb raó, adoreu Clara Segura i Nora Navas? Ja podeu córrer a comprar les entrades per aquesta enginyosa i artesanal adaptació 'made in Broggi' de la gran obra de Federico García Lorca, Bodas de sangre. Emoció, talent, música en directe i, fins i tot, un cavall.
Así que pasen cinco años: Así que pasen cinco años és l'última obra que Lorca va escriure, prescisament, cinc anys abans de ser assassinat. Un text que pertany, com El Público, al "teatre impossible". El teatre que el geni granadí considerava que era irrepresentable. Al Teatre Municipal el podrem veure adaptat, precisament, pels Atalaya TNT. Una magnífica companyia sevillana que veiem poc, massa poc, a casa nostra.
Frankenstein: La mítica obra de Mary Shelley dirigida per Carme Portaceli i interpretada, entre d'altres, per Joel Joan i Angel Llàcer. No ens direu que no pinta bé. Es tracta d'una súper producció que, de ben segur, ens deixarà a tots amb la boca oberta. Si sou dels que aneu al teatre atrets pels intèrprets i una gran escenografia, no ho dubteu més. I si, en canvi, us agraden més les propostes intimistes, recordeu que Portaceli és una de les grans directores d'aquest país. Responsable, per exemple, d''El President' i 'Jane Eyre'.
Moby Dick: Josep Maria Pou,-un dels millors actors del país-, porta anys, molts anys, amb un desig: Posar-se en la pell del capità Ahab, el protagonista de Moby Dick. I, finalment, ho ha aconseguit. Només per això, ja val la pena anar-hi. Però, a més, us direm que el director de la proposta és Andrés Lima, de la mítica (i enyorada) companyia Animalario. Tot apunta que serà una actuació memorable, de les que ens permetran dir: "jo hi era". Jo vaig veure l'Ahab de Josep Maria Pou.
