Notícies

4 coses que no sabies del Barri Vell de Girona

Publicitat

El Barri Vell de Girona està ple de sorpreses: 

1. Hi tenim un palau. L’entrada del Palau Salieti-Casa Audouard queda encaixonada entre la Tagliatella del carrer Ciutadans i l’antiga entrada del bar El Cercle. Una placa negra i daurada ens indica que es tracta d’una finca de l’arquitecte Rafael Masó. Una reforma, parlant en propietat, sobre un casal medieval del segle XIV que deixa a l’alçada del betum el Xanadú de Ciutadà Kane: la Casa Salieti és una de les obres més inspirades, orgàniques, imaginatives i espectaculars de Masó. Potser hi té alguna cosa a veure que també hi voltés per allà un tal coronel Woewodsky, un visionari que va construir-se un castell medieval a Cap Roig, no sé si us sona la història. La Salieti és una casa privada, però atenció: s’hi fan visites guiades i fins i tot es pot llogar per esdeveniments, cosa que ens sembla sensacional perquè poder gaudir d’aquesta esplendor hauria de ser un dret humà reconegut universalment.

2. I unes quantes mezuzàs. Fins el segle XV, va haver-hi a Girona una important comunitat jueva assentada a l’illa de cases que s’enclava entre la Catedral, el carrer de la Força i les escales d’Oliva i Prat. La tradició d’aquest poble mana que la paraula de Déu els acompanyi cada cop que entren i surten de casa i, per això, totes les llindes de les portes tenien una escletxa on s’hi ficava, enrotllada, una còpia de la Torà (avui en dia la tradició ha evolucionat cap a prosaics tubets de plàstic). Es col·loquen en entrar a mà dreta, de manera que, en sortir, queden a mà esquerra. El portal de la plaça de l’Institut Vell que es mostra a totes les excursions en conserva una en molt bon estat per tenir uns 800 anys, però ni és l’única que hi ha ni l’única que podem veure... tot i que sí la més evident. Les altres precisen de paciència per ser trobades i, literalment, tacte. La recerca arqueològica duta a terme des del Museu dels Jueus ha catalogat 13 mezuzàs a Girona, la majoria en blocs de pedra desplaçats fora del seu lloc d’origen i trobats durant excavacions. 

3. Dos teatres que no fan de teatres. Hi passem per davant cada dia, i segurament no els sabríem situar sobre el mapa. O sí? Provem-ho. Comencem per l’antic Teatre Odeon, que data de mitjans del segle XIX, conserva part dels frescos i actualment és una fusteria. Ho heu encertat: és la fusteria Lladó, a les escales de Sant Martí. L’altre és el Centre Cultural de l’Amistat i està a sobre del centre jueu de la plaça de l’Institut Vell, on abans hi havia la botiga d’antiguitats La Canonja Vella. Tot el material que no es va vendre en tancar la botiga dorm ara a la platea i l’escenari del teatre que s’amaga en el pis superior. Les dues instal·lacions han tingut vides atzaroses a l’arbitri de la història convulsa del barri. L’Odeon va ser una aposta agosarada d’un empresari que va voler competir amb el Teatre Municipal i va perdre; el seu amo va acabar treballant al guarda-robes de la competència i la sala ha donat tombs fins acabar fins i tot en mans militars durant la guerra. A la finca on s’alça l’Amistat, propietat de la família Encesa, els creadors de la urbanització de s’Agaró Vell, s’hi conserva un bon tram de muralla romana i passadissos medievals que connectaven el call jueu amb l’exterior. El primer era un cinema popular dels diversos que va arribar a tenir el barri; el segon el teatre d’un ateneu catòlic on s’hi feien Pastorets i que Ràdio Girona feia servir com a estudi per a concursos i programes amb públic. 

4. I meravelles arquitectòniques. El carrer del Portal Nou és un carrero estret que, en ocasions, no permet admirar com cal algunes de les meravelles arquitectòniques que alberga. Com ara les cases Dalmau i Rigau, obra de l'arquitecte Joan Roca Pinet en la seva etapa de racionalisme formal. La millor manera d'observar aquestes dues cases, molt properes, és enfilats a la muralla de Girona

Últimes notícies

    Publicitat