Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Girona icon-chevron-right Arribar tard al cinema és el pitjor dels pecats!
Notícies / Ciutat

Arribar tard al cinema és el pitjor dels pecats!

Cinema
© Dean Drobot Cinema

Intento evitar el cinema tot el que puc, especialment en cap de setmana a partir de les 19h. Potser m’estic transformant en un fòssil avinagrat, com el protagonista de Gran Torino, però no m’agrada veure les sales convertides en Isla Fantasía: nens impertinents fotent puntades a la butaca, gent parlant en veu alta, mòbils encensos, mal educats xarrupant begudes ensucrades, el de sempre...

No obstant això, l’altre dia vaig anar a veure 'Call me by your name'. I em vaig passar els deu primers minuts de pel·lícula admirant a la pantalla les siluetes de la gent que arribava tard. I quan dic tard és tard; quan el film ja estava començat i el públic començava a ficar-se en la història. I no van ser casos aïllats, en van ser uns quants.

Les mostres de disconformitat dels espectadors cap als impuntuals eren ostensibles. Alguns es queixaven obertament. D’altres feien petar la llengua amb totes les seves forces. Els que havien d’aixecar-se bufaven i feien ganyotes. De fet, el meu primer impuls també va ser afegir-me al linxament dels endarrerits. Afortunadament, em vaig contenir i no em vaig deixar endur per la fúria de la massa.

Estic convençut que la majoria de la gent que arriba tard al cinema no ho fa per gust. Sempre hi ha algun torracollons que no té justificació o algun mal educat que, tot i arribar tard, utilitza el mòbil com a llanterna, com si estigués a casa buscant la nevera a les fosques, però si fas salat al cinema és perquè has tingut un contratemps o has comès un error fatal de càlcul. Ens ha passat o ens passarà algun cop a tots.

El que m’inquieta és que els espectadors es mostrin tan intransigents amb la gent que arriba tard i no vomitin la mateixa còlera sobre els miserables que empastifen la moqueta de crispetes, foten soroll amb les bosses de plàstic de les llaminadures, masteguen caramels com simis, consulten el mòbil durant la projecció o et fan olorar els seus fastigosos 'natxos amb cheddar'...

Arribar tard, al capdavall, és un accident, però comportar-se com un cretí al cinema és una decisió voluntària i per tant és molt més condemnable. Aleshores, per què ens fem els indignats quan algú arriba tard a la sala i som tan permissius amb els brètols que no saben comportar-se a la butaca? Potser es perquè els impuntuals són quatre... i porcs ho som gairebé tots.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments