Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Girona icon-chevron-right Call me by your name és la millor pel·lícula de l'any
Notícies / Cine

Call me by your name és la millor pel·lícula de l'any

Call me by your name
Call me by your name

Us semblarà agosarat per part meva, però sóc de conviccions fortes. 'Call me by your name', de l'italià Luca Guadagnino, és una meravella.

L'estiu de l'amor. Estem a l'estiu del 83, en una vila perduda entre els camps d'algun lloc del nord d'Itàlia, en unes vacances que per un moment sembla que duraran per sempre. Passegem entre arbres fruiters, albercocs i préssecs. Les bicis de roda estreta entren i surten del jardí a l'hora de la migdiada. A la taula de l'esmorzar, sota una parra, hi ha un bol amb ous passats per aigua. Banys a les sèquies. Mosques a les tovalloles.

La bellesa del desig. 'Call me by your name' és la història d'un primer amor, entre un noi de 17 anys i un home d'uns 30. Més ben dit, és una pel·lícula sobre la bellesa del desig, desacomplexat, lluny del trauma. És un relat homoeròtic, però dista molt de referents magnes com 'Brokeback mountain' i 'Carol'. No hi ha la part del rebuig social. Només dos cossos que s'abracen sobre els llençols d'un llit acabat de fer, entre la pols d'un colomar, sobre l'herba groga.

La bellesa dels homes. El personatge central és Elio (Timothée Chalamet), un noi d'ulls nets i infinits, sempre enfundat en un vestit de bany mullat. Toca el piano i llegeix les novel·les de Joseph Conrad amb els peus en remull en el fred llera d'un rierol, el seu racó secret. Encara té cos d'adolescent, costelles i melic.

L'arqueologia de l'art. Sembla un detall anecdòtic, però no: el pare d'Elio és arqueòleg, expert en art clàssic. Dirigeix ​​una unitat que busca tresors de l'Antiguitat en el fons de l'aigua. Oliver (Armie Hammer) és la seva mà dreta. Hi ha una escena meravellosa, en la qual uns bussos rescaten un déu de bronze amb el braç trencat que es va perdre en un naufragi. Els personatges esperen a bord d'una barca, anticipant aquesta troballa fascinant que aviat emergirà a la superfície.

La llum del sol. O el temps contingut en cada imatge, com un miratge de l'eternitat. Les vetllades amb les finestres obertes, el soroll d'un transistor, els banys al riu, els balls a les festes del poble, entre bombetes de colors i garlandes. L'alba, amb la seva llum pàl·lida com la pell d'una llimona, que acaricia als amants al matí a la seva habitació. Lucca Guadagnino ens porta el color d'uns dies meravellosos, plaents, que per un moment vam creure que no acabarien mai.

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments