El bluf dels propòsits d'Any Nou

Sou dels que us feu propòsits per l’Any Nou? I en cas afirmatiu, quants de vosaltres els compliu?

D’entrada, deixem clar que jo sóc de la filosofia del “no deixis per demà el que puguis fer avui” i que per tant això de fer grans promeses pel canvi d’any em sembla una manera retorçada de no plantar cara a les coses que no ens agraden de nosaltres mateixos.

Siguem sincers, el 99% dels propòsits que ens fem per l’Any Nou són una síntesi perfecta de tot allò amb què hem fracassat al llarg de la nostra vida. És com fer la una llista als reis de desitjos fútils que en el nostre inconscient sabem que no tenim ganes de complir. “Aniré al gimnàs”, “estudiaré anglès”, “faré una dieta sana”... segur?

És cert que sempre és lloable tenir una excusa per intentar ser una millor versió de nosaltres mateixos, encara que sigui una cosa tan ordinària com el canvi de calendari. No obstant això, val la pena el patiment de comprometre’s amb un objectiu que sabem d’entrada que té els dies comptats? Segurament la frustració del fracàs posterior no valdrà la pena els maldecaps que ens comportarà.

Així que amics meus, o fem un canvi de xip que ens permeti avançar en la nostra vida independentment del que posi al nostre calendari o deixem de banda la culpa i celebrem que som éssers imperfectes i feliços.