[title]
És el gran tema del 2017. Una de les paraules més buscades (i alhora silenciades) a les xarxes socials. El protagonista dels nostres somnis i dels nostres malsons. El procés català, l'etern camí cap a la independència, arriba als escenaris. L'espectacle, titulat 'En procés', està coordinat per Joan Yago i tindrà lloc els dies 12 i 19 de febrer al Teatre Lliure de Gràcia de Barcelona. "Estem vivint una situació política que genera una greu sensació d'impotència" explica Lluís Pasqual, director del teatre. Per això mateix, va decidir parlar amb Yago i programar un "teatre d'emergència", al més pur estil britànic. Càpsules de 10 o 15 minuts que giren al voltant del procés català.
L'espectacle, que tindrà format de lectura dramatitzada, està compost, per tant, d'onze textos escrits per onze dramaturgs (sis dones i cinc homes) del nostre país: Marc Artigau, Victoria Szpunberg, Esteve Soler, Marta Galán, Guillem Clua, Llàtzer Garcia, Cristina Clemente, Clàudia Cedó, Helena Tornero, Sergi Belbel i Lali Álvarez. Les sessions, però, estan dirigides per Iban Beltran Pallarès.
"És molt difícil abordar l'actualitat i, sobretot, agafar distància" admet Szpunberg. De fet, a data d'avui, només sis dels onze textos estan escrits ja que, tot i que tots tenen molt clar de què volen parlar, l'actualitat evoluciona tan ràpid que la càpsula pot caducar en qüestió de segons. Tot i així, Cristina Clemente, per exemple, creu que "és necessari per a tothom parlar i jugar al voltant del tema". I, sobretot, com apuntava Artigau, intentar afegir una mica d'humor.
Tot i que gairebé tots els textos tenen o tindran un toc d'humor i un cert regust poètic, tracten temes absolutament diferents. Álvarez, per exemple, ha optat per posar el focus en temes més transversals com la precarietat i la vivenda. Soler, autor de la coneguda trilogia de la 'Contra', ha decidit ser fidel i, amb una barreja d'horror i comèdia, analitzar paraules, com 'pàtria', que creiem que són positives. El gironí Llàtzer Garcia, en canvi, ha volgut reflexionar al voltant d'una anècdota personal: la seva veïna volia que pengés en el seu balcó un cartell de "Democràcia".
Onze càpsules que, qui sap, potser ens ajuden a agafar distància i perspectiva. Només per això, ja paga la pena baixar a Barcelona.
