Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Menjar sardines en un funeral

Per Joana Valent
Publicitat

Us imagineu que el dia que us moriu es celebrés una sardinada? Em sembla una manera absurda, histriònica i alhora brillant de dir adéu algú que no vol ser acomiadat de forma carca i solemne. És potser per això que l’enterrament de la sardina del dimecres de cendra és un esdeveniment que em desconcerta i em fascina a parts iguals.

Enmig del dol per la fi de la gresca i la disbauxa del carnaval, se’m fa terriblement còmic veure desenes de persones fent cua per arreplegar una torrada i una sardina (serà per allò que els catalans ens agraden les coses gratis?) i marxant a casa fent tuf de peix.

És ben sabut que originalment aquesta tradició es celebrava per dir adéu al temps del pecat i entrar en la sòrdida època de Quaresma. I pensant-ho bé, en ple segle XXI fer una festa de menjar-se una sardina a la intempèrie en ple mes de febrer em sembla una forma molt adient d’entrar en una època depriment.

Tothom sap que els catalans som gent de menjar i beure, no podríem convertir la modesta sardinada en una calçotada? O una botifarrada? De fet, el carnaval antigament era sinònim de llibertinatge, per què no fem de l’enterrament una bacanal? Tot i que abans potser hauríem d’esbrinar si a la fi de carnaval encara “tot s’hi val”.

Últimes notícies

    Publicitat