[title]
Arriba el Carnaval i es para el món a la Costa Brava. Ni crisi política, ni drames personals, ni la mala llet habitual de l’hivern. El carnaval és EL tema i ocupa totes les converses i discussions als carrers i a les xarxes, on es munten autèntics cristos si algú gosa ficar-se amb el carnaval o tocar alguna de les seves activitats, més sagrades que una vaca a la Índia.
El carnaval és estar mesos treballant com un cabró fent carrosses o disfresses per rebentar-ho tot en unes poques hores de bogeria. Carnaval són noies eufòriques per convertir nobles professions com les d’infermera o policia en disfresses escandalosament curtes i escotades, nois frisant per disfressar-se de dona per poder-se posar dos pitots desproporcionats i tocar-se’ls tota la nit o nobles banquers sexagenaris vestits de col·legiala ben encigalats.
Carnaval és essencialment gent passada de voltes disposada a fer el ridícul, però també donar-se permís per perdre els papers durant uns dies sense remordiments. És alliberar-se per ser i comportar-se com ens dona la gana i ser prou valents per sortir al carrer mig despullats, transvestits o ballant Gloria Gaynor completament desfermats. És treballar durant mesos per amor a l’art sabent que la festa només durarà uns instants efímers i fer un gran exercici de carpe diem sabent que aquell moment és l’únic que importa.
Potser per alguna d’aquestes raons el carnaval és, per molts, la millor festa de l’any a la Costa Brava.
