Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Girona icon-chevron-right Per què hem d'anar al Sismògraf d'Olot?
Notícies / Ciutat

Per què hem d'anar al Sismògraf d'Olot?

Maibaum, Jordi Galí
Maibaum, Jordi Galí

Torna Sismògraf, el festival que detecta el moviment. El certamen, que enguany arriba a la desena edició, tindrà lloc a Olot del 19 al 22 d’abril. Com que sabem que és gairebé impossible veure els 27 espectacles programats - cinc coproduccions i vuit estrenes-, hem decidit fer una selecció dels muntatges que no ens perdrem. Aquesta és la nostra ruta:


La llista (Quim Bigas): Es pot interpretar una llista? Quim Bigas (i Raquel Tomàs) ens demostraran que sí. I no només això: ens ensenyarà a mirar i anar molt més enllà de la simple enumeració de petites i grans coses. Perquè una llista pot generar un territori compartit. Pot ser una forma de trobar-nos, de tocar-nos, d’estar. Una llista pot ser el desencadenant de moltes altres coses. Si, per alguna raó que no entenem, encara dubteu, només us direm que Quim Bigas és un dels grans de l’escena catalana. I que nosaltres mouríem cel i terra per veure els seus espectacles.


Air (Compagnie Didier Théron): Cossos de làtex, inflats, enormes, desmesurats. Air és una peça que gira al voltant de l’enormitat i les mesures extraordinàries, una trobada entre éssers hipertrofiats i l’entorn que ens incitarà a qüestionar la nostra visió d’allò què és humà. Veure el món d’una altra manera. Si encara dubteu, us diré que  aquesta peça va ser premiada a la Triennal Internacional de Setouchi (2013) i que Didier Théron es va formar amb Merce Cunningham, entre d’altres.

Set of sets (Guy Nader i Maria Campos): És una de les grans produccions del festival. Un espectacle de dansa amb música en directe que reflexiona sobre la naturalesa repetitiva de l'experiència i la idea de la persistència. Un viatge de cooperació, precisió i rigor que crearà un laberint sense fi de cossos en acció. Si vau veure Time takes the time time takes, no cal que us diguem gaire res més. Si no ho vau veure, us direm que Set of sets té tota la pinta de ser un dels espectacles de dansa del 2018. 


C.O.S (Vero Cendoya): Recordeu ‘La Partida’? L’espectacle de carrer que ens va demostrar, fa un parell d’anys, que la dansa i el futbol tenen més elements en comú del que pensem. C.O.S és la darrera peça de la seva creadora: la Vero Cendoya. Aquest cop, però, no ens farà riure. Al contrari. Aquí posa el focus en la situació dels refugiats a Grècia. Una reflexió sobre el fet de no poder ser amo del teu propi destí. Perquè, com diu Cendoya, “quan no hi ha paraules per explicar el que està passant, potser el cos pot expressar-ho”. Promet i molt.

La llista, Quim Bigas

 

La llista, Quim Bigas

 

 

Estudi per a pandereta (Societat Doctor Alonso): Això serà el procés d’investigació d’un espectacle que es podrà veure a la tardor de 2018. Ho recomanem, i nosaltres no ens ho perdrem, per dues raons: Perquè Societat Doctor Alonso - els responsables del muntatge-, són una de les companyies que cal tenir més en compte de l’escena actual i perquè val la pena valorar el camí i no tant el resultat. Estudi per a pandereta és un muntatge que relaciona dansa i música amb una voluntat de mística encarnada.


Cinc minuts de dansa (Alumnes del CSDIT i Joan Català): Els cinc minuts de dansa són un dels muntatges més populars i característics del Sismògraf. Un grup de ballarins i ballarines del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre interpreten peces de cinc minuts de durada pel centre de la ciutat. La coreografia, aquest cop, està dissenyada i dirigida per Joan Català. Si sou fans de Pelat o Menar, no us perdeu els cinc minuts de dansa.


La mesura del detall (Magí Serra): Una reflexió sobre la bellesa i la fragilitat de les nostres vides. Arran de la mort del seu pare, Serra - autor d’’Esvorell’-,es va embarcar en un viatge cap a les formes i els moviments que es generen al voltant de la pèrdua, l’equilibri o la nostàlgia. La mesura del detall transcorre, precisament, entre un espai de confusió i intimitat amb el públic. Té bona pinta eh? Només escriure-ho ja ens deixa sense paraules.


Maibaum (Jordi Galí): No se’ns acut millor pla per diumenge que anar al parc i veure com un grapat d’intèrprets alcen una estructura efímera feta de cordes lligades al voltant d’un eix de fusta. ‘Maibaum’ és això i molt més. També és un espectacle que estableix relacions entre la dansa i l’espai, el moviment, l’arquitectura i l’entorn. Un punt de trobada i diàleg. Un homenatge a l’arquitecte Richard Buickminster Fuller. I la darrera proposta d’un dels grans artistes del nostre país que, malauradament, veiem poc a casa nostra: Jordi Galí. Si us va agradar ‘T’ i vau flipar amb ‘Abscisse’, no us perdeu ‘Maibaum’.


Sismohop: SismoHop és una trobada d’espectacles de dansa i cultura urbana organitzada amb un objectiu: apropar aquest tipus de creacions i d’esdeveniments culturals a la gent. I ho aconsegueix. De fet, és un dels muntatges de Sismògraf que atrau un públic més divers: des dels més petits als més grans, tots al·lucinen. Enguany, aquest viatge de dues hores estarà dirigit per Guille Vidal-Ribas i comptarà amb les següents companyies: The Premoh’s Cru, Nouv@s Cia, Legacy Dance Company, Aina Lanas, Colectivo Kampai i Agnés Sales & Héctor Plaza. No ens ho perdrem. Un consell? Arribeu amb temps!


Cuculand souvenir (Roberto Olivan): Prepareu-vos, perquè aquest espectacle de circ coreografiat pretén provocar-nos i ho aconseguirà. A ‘Cuculand souvenir’ Roberto Olivan, fundador i director del Festival Deltebre Dansa, intenta respondre una pregunta de difícil resposta - qui ens salvarà de nosaltres mateixos?-, a través d’una investigació sobre l’impacte de la tecnologia i els seus efectes i afectes. Us atreviu?

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments