[title]
Admeto que encara no he tingut ocasió de veure 'Cinquanta ombres alliberades', el clímax d'una saga de pel·lícules que em sembla, des del primer minut, una solemne vergonya. Les entrades per a l'estrena es van posar a la venda el 3 de gener, com a part d'una operació de màrqueting que segueix intentant que aquest infame producte sigui un esdeveniment com 'Els odiosos vuit' de Tarantino. Per fi arriba a les nostres pantalles la tercera adaptació de les novel·les d'I.L. James i jo començo a vessar bilis.
1. Sexe que avorreix. Us hauran dit que aquesta és una història lúbrica, on abunda el sexe extrem, el bondage i altres pràctiques de catre retorçades. No us ho cregueu. Sempre he pensat que 'Cinquanta ombres de Grey' és el fenomen Corín Tellado dels nostres dies, tres volums de novel·la rosa amb alguna escena pujada de to per desinhibir els desitjos ocults de la classe més púdica. Les pel·lícules van d'atrevides, però la veritat és que són d'un puritanisme que aclapara, com si les haguessin pensat sens dubte per evitar el segell del no 'apte'. El més tòrrid que hem vist són quatre assots mal donats i una seqüència de coit a la dutxa en la qual els personatges ni tan sols es treuen la roba.
2. Un amor descafeïnat. No és que al cinema l'assumpte del BDSM li resulti completament aliè. L'any 1978 Nagisa Oshima va dirigir 'L'imperi dels sentits', una cinta de culte ambientada en els temps del Japó feudal, sobre un home i una dona tancats en un dormitori poc airejat en el qual es lliuraven al vici de la carn per mètodes fantasiosos i bruts. Mítica és l'escena en la qual ell agafa un ou dur i l'hi fica a ella entre els plecs del sexe, fins a les profunditats de l'úter. Se m'ocorren altres títols com la porno de Lars von Trier, 'Nymphomaniac'. 'Cinquanta ombres de Grey' no té res a veure amb aquests casos. En realitat és una història d'amor insulsa, com les de les novel·les de Federico Moccia. I ja.
3. Moralisme retrògrad. El problema és el seu moralisme reprimit i adoctrinant. Hi ha moltes persones al món als qui els agrada el BDSM, homes i dones per igual, i no són malalts. Pregunteu-li a algun membre de la comunitat practicant què opina d'aquesta pel·lícula. El fet que les preferències sexuals de Grey estiguin estretament lligades a una infància traumàtica em sembla de jutjat de guàrdia. Sembla pensat per la mateixa gent que creu que l'homosexualitat la cura un psiquiatre.
4. És masclista. No us enganyeu, el problema de Grey no és que li vagi el sado. El seu problema és que és un milionari arrogant que no s'afarta mai de recordar-nos que guanya uns 25.000 dòlars cada quinze minuts. Això, i que va per la vida buscant a una Ventafocs amb la roba feta esquinçalls a la qual convertir en princesa amb l'ajuda del seu poderós talonari. I el problema d'Anastasia no és que s'enamori de Grey per les seves fantasies. Això, en realitat, hagués estat el començament d'una bonica història, com a 'Secretary'. El problema de l' Anastasia és que es deixa enlluernar per aquest món d'apartaments luxosos, jets privats i capritxos de classe alta, i es posa al servei d'un mascle dominant que solament sap parlar en manera imperativa, en el llit i fora.
