[title]
Que bonic que és anar pel món cridant ben alt que un és de l’Empordà i trobar gent als llocs més insòlits que t’ensabona dient com d’espectacular és casa teva i anar-te inflant com un paó fins que deixen anar “Ah... ets del Baix Empordà? A mi m’agrada més l’Alt!”.
Prou de comparacions! A aquestes alçades el món ja hauria de saber que els dos empordàs són com germans, que es defensen a mort perquè comparteixen sang però que tot sovint s’estiren dels cabells. D’aquests germans, l’Alt seria clarament el preferit dels pares, el nen encantador que ha sortit més guapo que l’altre i que està graciosament tocat per la tramuntana. I es clar, el Baix ha crescut amb un complex d’inferioritat de cavall que només ens ha portat mal de caps.
Està a l’ADN des baixempordanesos creure que tot allò que porta el segell de casa té menys valor. Exemple pràctic, el Museu Thyssen de Sant Feliu, tota una institució artística, quanta gent de la rodalia creieu que l ‘ha visitat? O els festivals de Cap Roig o Porta Ferrada, que porten els grans noms de l’escena nacional i internacional al Baix Empordà, quin percentatge de públic creieu que és local? Ja us ho dic jo, una quantitat irrisòria.
Així que per favor, des d’aquí faig una crida a tots els baixempordanesos perquè s’empoderin i defensin a capa i espasa un territori que no només és envejable per les seves platges (deixeu de pensar en Cadaqués!) sinó que és una mina cultural que atrau gent d’arreu del país. Si deixem de creure que som l’aneguet lleig i ens transformem en cignes, serem imparables!
