[title]
Entenc com d’irritant pot arribar a ser veure gent embogida perquè arriba el Nadal si és una festa que et fa estar emmurriat tot el dia. Però amics meus, sento dir-vos que l’esperit nadalenc és un virus que s’escampa com la pesta i que un cop la màgia del Nadal comença a fluir no hi ha qui l’aturi.
D’entrada, deixem clar que si algú té un problema real amb la gent del seu voltant fent un desplegament inusual de felicitat, millor que se’n vagi al psicòleg. Nadal és sinònim de criatures eufòriques i adults permetent-se el luxe de comportar-se amb la mateixa il·lusió que quan eren nens, la qual cosa el valida per se com la millor festa de l’any.
L’encesa de llums (no em crec que hi hagi gent que els odiï!) és com el tret de sortida a tota l’eufòria nadalenca en què se’ns permeten excessos prohibits durant la resta de l’any. Si comprem de forma compulsiva no ens convertim en despilfarradors, sinó en persones generoses (màgia!), si mengem i bevem com si no hi hagués un demà no som uns golafres sinó entranyablement familiars, i si ens emocionem a cada cantonada no som uns dramàtics sinó gent meravellosament sensible.
Al·legat final: un Nadal és el millor que et pot passar, ja que entre calendaris d’advent, compres, decoració de la llar, amics invisibles, llargues hores de cuina i celebracions ens oblidem de la fred i del cru hivern.
