10 coses que no saps de Girona

La Terra és un dels locals mítics i més bonics de Girona, no el podem pas qualificar de desconegut precisament, però potser el que no sabeu és que és l'únic local de la ciutat que, des de temps immemorial, fa el seu entrepans amb llonguets, i que entre aquests, els més impressionants són els vegetals, que fan les delícies fins i tot dels carnívors més empedreïts. I no només això, sinó que fan un pastís de pastanaga espectacular. Ja us hem fet el menú: un vegetal, una ració de pastís de pastanaga, una birreta, cafè o trifàsic i una ratafia amb gel.

Com sabreu a partir d'ara quina és la darrera nit de farra de les Fires de Sant Narcís? Doncs quan veieu baixar el Beatusaure, convocat per la Bruixa, per  les escales de la Catedral. És la Beatufarra. El Beatusaure és una figura apocalípitica d'un monstre de set caps similar a un drac, que apareix al Beatus de Liébana, que es conserva al tresor de la Catedral de Girona. La incansable colla gegantera Fal·lera Gironina en va construir un de gegant seguint el disseny de Nuxu Perpinyà. La Beatufarra, vigent des del 2015, vol convocar els gironins a que gaudeixin la darrera nit de la festa. La comitiva, formada pels dos éssers fantàstics, les gralles i els timbals, baixa des de la catedral per la Força, el pont de Sant Agustí, passa per Correus i arriba a la Copa, a les barraques. El primer any va baixar les escales amb una versió del tema principal de Joc de Trons per a gralles i timbals.

Els més joves, ni que sigui per curiositat, us heu preguntat mai perquè se'n diu Porta dels Apòstols de l'accés lateral de la Catedral situat a migdia? I perquè hi ha fornícules buides? I quin aspecte devia tenir quan allà hi havia quelcom? Se'n diu Porta dels Apòstols, que també donen el nom a la plaça del davant,  perquè a la dotzena de fornícules buides hi anaven les figures dels dotze apòstols, ara ja desaparegudes -tret de dues que són a l'interior del museu de la Catedral- perquè estaven fetes de terracota -dataven de 1458- i en un trasllat per salvaguardar-les (1936) es van engrunar de tan malmeses com estaven.

El 1984 el text de l'exclusiva del diari Ya de Madrid, començava així: "Silenciosamente y a escondidas de todo el mundo, el pintor catalán Salvador Dalí y la ciudadana soviética Elena Diakanoff, viuda del poeta Paul Eluard, más conocida por Gala, nombre que en lengua rusa significa monaguillo, se unieron en matrimonio (sentimentalmente, hacía varias décadas que ya lo estaban) el 8 de agosto de 1958 en la pequeña ermita de Nuestra Señora de los Ángeles, situada a una docena de kilómetros de Gerona". 26 anys després el capellà que els va casar explicava al periodista Emili Casademont les interioritats del succés. Van arribar sols, Gala conduïa el Cadillac que ara és al centre del Teatre-Museu de Figueres i a la cerimònia hi van assistir cinc persones, quatre dels quals, capellans. La parella va dinar al restaurant La Barca de Girona.