10 pobles a l'altra banda de la frontera que cal conèixer

Els sabors dels seus menjars i els seus paisatges són cita obligada. Aquest petit poble de la Costa Vermella, on van arribar artistes com Matisse o Picasso, és sens dubte una de les millors escapades que es poden fer si es vol tranquil·litat, platja de roca i imatges de postal. Des del Fort de Saint Elmo o la Torre de Madeloc contemplareu Cotlliure als vostres preus, amb el barri vell d'El Moré tancat per les muralles del Castell Reial. La tomba de Machado és de peregrinació obligada i un dels motius més importants per visitar aquest poble de la Catalunya Nord. 

La regió de Midi-Pyrénées guarda una població que està considerada com la més bonica. Diuen que s'assembla a un lloc encantat. Cases i esglésies envoltades de passadissos, escales, portes i balcons et transporten directament a un conte de fades.  El mirador sobre el riu Alzou i el parc natural regional de Causses du Quercy són de gran interès, però no menys la capella de Notre-Dame, on es pot contemplar l'estàtua de Santa Maria de Rocamadour, original del segle XII i coneguda com 'la Verge Negra' (a l'estil de la Moreneta). Si us atureu a l'entrada de la capella, mireu ben amunt: veureu l'espasa de Durandal, la llegendària espasa de Roldán.

Diuen que és el poble més bonic de França i, probablement ho és. O com a mínim està en el top ten. Un poble medieval, sí, però que et trasllada directament a un conte en plena Edat Mitjana. Haureu de conduir més o menys quatre hores però paga la pena. El castell de les Humières, la Porte du Barry, la Chapelle Saint-Roch... Tot és senzillament al·lucinant. Us sentireu com en un escenari de pel·lícula on no podreu deixar de mirar per tot arreu: el terra, els carrers, les portes, les balconades... Pell de gallina i bateria al zero. 

Céret? Sí. És cert que, sobretot si venim de Conques, la decepció pot ser enorme però Céret té una màgia especial i una carta amagada: el Museu d'Art Modern on hi ha una col·lecció força important de quadres de Picasso, Matisse i Chagall. Sobretot del primer, que va viure allà un parell d'anys. Altres imprescindibles: la Font Freda, el Pont del Diable i l'Ermita de Sant Ferriol. I si us voleu sentir bohemis, poseu rumb a Le Grand Café, el lloc on es reunien una pila d'artistes durant la primera meitat del segle XX.

Una mica més al nord, a la prefectura de Périgord Noir, es troba La Roque Gageac, un dels pobles més visitats de França, només per darrere de Saint Michel i Rocamadour. Un penya-segat tallat a pic mostra unes vistes panoràmiques i increïbles amb boscos al fons, com si es tractés d'una pintura paisatgista. Cases de pedra i sostres de pissarra s'aixequen vora el riu Dordonya, per on en altres temps es transportaven les mercaderies i que ara passegen turistes com si fóssim a Venècia. Henry Miller va escriure: "Pot ser que un dia França deixi d'existir, però el Perigord sobreviurà com sobreviuen els somnis amb els que s'alimenten l'ànima dels homes." Preneu bona nota!

També és (i amb raó) un dels pobles més bonics. Ens agrada perquè encara conserva tot l'encant medieval: la ciutadella, els carrers, la muralla, les coves de Canalettes... I, tot i que amb algunes coses (com les botigues) comença a semblar-se massa a Carcassone encara no ha arribat a aquell punt de turisme exagerat. 

Ja sabem que Carcassona 'ja no és el que era'. Massificació turística i establiments que moltes vegades estan més a prop d'un parc temàtic desvirtuen aquest poble medieval que cal veure almenys un cop a la vida.

Tot i així, Carcassona segueix sent un bon pla per fer una escapada en família o per indagar una mica més en el nostre passat comú. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es respira història per tot arreu. Concretament, es respiren 2.500 anys d'història que avui queden tancats dins la ciutadella medieval que recomanem visitar tant des de dins com també des de fora, per contemplar-la en la seva màxima expressió. Mengeu una cassoulet tenir força suficient per visitar la bastida de Sant Lluís i la basílica de Saint Nazaire, i deixeu-vos sorprendre per tot el que amaga. Això sí: lleveu-vos ben d'hora i arribeu abans que ningú, els grups organitzats de turistes poden ser molt molestos!

Transportar-se en l'espai-temps és possible, i més si t'acostes a La Couvertoirade. Envoltat totalment de muralles, és un poble molt petit que va ser fundat a principis del segle XII a partir dun castell dels templers. Actualment hi resideixen uns 25 habitants dins l'antiga porta fortificada, on s'obren carrerons, passadissos coberts i cases del segle XV. Si pugeu pel camí de ronda de les muralles, us sentireu els amos del món. Veureu una natura excepcionalment ben conservada, botigues i d'artesans i souvenirs, petits restaurants i racons per reposar. Potser no és tan espectacular com Carcassona, però paga la pena passar-hi un cap de setmana amb algú especial.

Al País Basc francès s'obre pas aquest petit poble de tan sols 650, un lloc que ha servit durant any com a dormitori per als peregrins del camí de Sant Jaume. Està format per un carrer principal ple de cases d'estil basc de bellesa impressionant. Tot i així, la majoria de cases originals van ser destruïdes durant la Guerra dels Trenta anys i avui dia només queden reconstruccions. Al centre, tres elements de l'imaginari euskaldun: l'església, el cementiri i el frontó. Al final del carrer principal es troba el Lavoir Alhaxurruta, amb aigua fresca que baixa de les muntanyes per un terrat on les dones del poble es reunien per rentar la roba. És famós perquè va ser visitat per Napoleó III i la seva dona en un viatge per la zona l'any 1858.

Un poble de conte desconegut al costat de Carcassona. Sortint d'aquesta vila, i a través de valls i vinyes precioses, s'arriba a aquest petit poble banyat pel riu Orbieu. L'església de Saint Michel del segle XIV i d'estil gòtic, està perfectament situada entre carrers empedrats del poble. L'edifici característic per excel·lència és l'abadia de Sainte-Marie. Va ser fundada al segle VIII sota la protecció de Carlemany i va créixer ràpidament gràcies a diferents donatius per arribar a ser el que és ara. Una molt bona opció per desconnectar del bullici de Carcassona.