10 tresors secrets de Girona

Si volteu pels camins entre la Torre Gironella i la Font del Bisbe trobareu un petit prat amagat amb un banc, algunes restes arqueològiques i poca cosa més. Tampoc hi ha cap plafó ni referència a la jueva en qüestió, injustament desconeguda malgrat haver donat nom a aquest racó modest i romàntic. A l'estiu s'hi està fresc i l'espessa vegetació hi crea una intimitat que segur que era molt del gust de la damisel·la. Potser ho feia servir per a encontres galants o potser per estudiar matemàtiques, que les jueves eren molt seves.

Els horaris d'obertura són un gran enigma i els amics de quatre potes no hi poden ni ficar el morro. A banda d'això, aquest petit jardí, ignot per a molts gironins i que resta amagat entre els carrerons del barri de Sant Pere de Galligants, és una autèntica meravella on és perfectament possible passar-hi una tarda llegint a l'ombra d'un taronger sense que ens hi molesti ningú. L'espai com a zona verda existeix des de l'edat mitjana i està envoltat d'història i llegendes relacionades amb la càbala i el passat judaic de la ciutat.

A l'entrada (o la sortida) sud de Girona hi ha un lloc que segur que la majoria el desconeixeu. I mira que està a la vora de dos grans superfícies la mar de freqüentades com són el Decathlon i el Media Markt. Es tracta d'un dels espais lúdics més ben equipats i situats de la ciutat. Un parc urbà sense pol·lució. Miracle! Podríem dir que l'espai es divideix en cinc parts: una de jocs infantils, una altra d'aparells per a infants a partir de 5 o 6 anys i fins als 10 o 11, una pista poliesportiva equipada amb cistelles de bàsquet i porteries, una zona diàfana al voltant de la pista per practicar altra mena de jocs o esports (fresbee, per exemple) i una zona amb bancs i parterres apta per seure a l'ombra dels arbres i abandonar­-se a la lectura. A dues passes, a l'altra banda del carrer, el Bosc de la Pabordia, un bosc antic, dels pocs que hi ha al país, designat terapèutic i saludable.

Si necessiteu un volcà ara mateix, de manera urgent, ei, que a tocar de Girona hi tenim un dels cràters més grans d’Europa. El volcà de la Crosa, situat al nucli de Sant Dalmai de Vilobí d’Onyar, té una alçada més que modesta, només 156 metres, però fa més d’un quilòmetre de perímetre i permet una passejada pel que, fa més de mil anys, era el fons d’un llac i ara són camps de conreu a l’abric de les parets de la caldera. Es tracta d’un volcà jove i extraordinàriament ben conservat, i s’ha convertit en un símbol local i un gran indret per a fer una primera aproximació didàctica a la geologia. A una antiga pedrera s’hi ha habilitat un petit aparcament i el paratge compta amb panells informatius per explicar-ne les característiques naturals més destacades.

L'espai que emmarca l'església de l'antic convent de Sant Martí és, en si mateix, una petita joia. Un lloc per on hem passat trenta mil vegades. Aquesta església, una de les més velles de la ciutat i dedicada a Sant Martí i pertanyent a l'antic convent i col·legi dels jesuïtes, es va edificar fora muralles al final del segle XVI en un pendís anomenat sa Costa.  El relleu de la façana, també dedicat a Sant Martí és obra de l'escultor Onofre Fuster i el picapedrer Llàtzer Cisterna.

Els Jardins de la Devesa compten des de fa poc amb uns nous usuaris de bellesa excepcional. Els paons reials que tradicionalment han viscut dins la gran gàbia situada a un extrem d'aquest recinte, un dels espais verds més bells i carismàtics de la ciutat, passegen ara lliures i s'espera que puguin conviure en pau amb els ànecs collverds que habiten els canal, els clients del bar La Rosaleda i els gossos que transiten pel parc. Esperem que l'experiment resulti, perquè observar-los en llibertat, tan bells i tímids, amb els seus blaus vius en contrast amb els verds cendrosos de l'hivern i els colors llampants de la primavera, és una d'aquelles petites grans experiències que ens ofereix la vida.

Entre la Devesa de Girona i la saltenca s'estén la plana de l'horta de Santa Eugènia. Els pagesos de tota la vida que han vist com la ciutat se'ls anava acostant conviuen amb els horticultors urbans que conreen els espais cedits per l'ajuntament, i tots els amb els passejants i ciclistes del carril bici. És un indret bonic, on hi podem escoltar la fressa de l'aigua de la séquia mentre hi fem un passeig tranquil. Hi trobarem gallines picant a terra i potser ens oferiran unes tomates acabades de collir. Com rebutjar aquests plaers rurals a cinc minuts del centre?