15 coses que tot gironí ha de fer un cop a la vida

El König és molt més que un restaurant de menjar ràpid: és tota una institució. I tot gironí hi ha anat molt (moltíssim) a fer un frankfurt o una hamburguesa i, sobretot, unes braves. Hi ha qui diu que la qualitat ja no és la de sempre, però siguem sincers: tots hi anem (com a mínim) un cop a l'any. 

Per esmorzar, per dinar o per sopar, una crep sempre és benvinguda. Sobretot si és d'aquest local mític que tempta qualsevol que hi passi pel davant. 

La llibreria Geli és una de les més antigues de Catalunya i per a molts gironins és una cita obligada cada dissabte, després de comprar flors a la Rambla –bé, potser la imatge és un xic estereotipada però de debò que alguna cosa ja hi ha, de tot això. Qui no hi ha entrat buscant un llibre i hi ha sortit, una hora més tard amb tres llibres a la mà i quatre a la 'wish list'?

La Terra és el lloc on anem quan volem quedar bé amb algú de fora i, de pas, presumir de ciutat. Potser per això tots, en un moment o altre, l'hem utilitzat com a arma de seducció... 

Tots hem anat amb l'escola a dibuixar les cases de l'Onyar. I, tot i que les veiem cada dia, encara ens hi aturem a fer fotos...

Un altre tòpic que tots hem fet. Sigui amb la família o amb l'escola, tots hem pujat (fins i tot quan no era fàcil!) i hem fet un petó al cul de la lleona. Unes quantes vegades, de fet.

És el refugi dels (més) cinèfils. I, alhora, el lloc on anem quan necessitem un moment de tranquil·litat. És entrar per la porta, veure el passadís ple de cartells i somiar que ens perdem pels carrers de París amb Jean Seberg. Bé, potser no tant. Però el Truffaut forma part de la nostra adolescència cultureta. 

La de l'Antiga és, amb diferència, una de les millors xocolates desfetes de la ciutat. I tots, en un moment o altre, ens hi hem aturat una bona estona. Llarga vida a l'Antiga! 

Polígon industrial Torre Mirona de Salt. Hora de fitxar d’entrada: confirmada. Hora de fitxar de sortida: la nit dirà! La Mirona és un dels espais de referència de la música popular a les comarques gironines. I, tot i que es va inaugurar a principis del 2000, la nostra joventut no seria la mateixa sense ella. Llarga vida a la Mirona! 

És el tòpic, ho sabem. I si algú que no és gironí està llegint això probablement pensarà: "aquests gironins estan sonats!". Però no mentiu: tots ho hem fet (com a mínim) alguna vegada.