15 llocs per sortir amb nens

Veure de molt a la vora l'enorme panxa blanca d'un avió, el soroll eixordador que fa en enlairar­se, l'astorament en veure que una massa de ferro d'aquell calibre és capaç d'aixecar­se amb una aparent facilitat és un espectacle fascinant per a qualsevol marrec que ho pugui observar a pocs metres de distància. A l'aeroport de Girona­Costa Brava, malgrat la reducció de vols de Ryanair, s'enlaira i aterra un nombre gens menyspreable d'avions, amb una certa regularitat. Fa anys els marrecs havíem d'esperar fins a 2 hores entre avió i avió, i les famílies instal·laven les seves taules de pícnic a la banda nord de la pista de l'aeròdrom. Això ha canviat, la freqüència d'arribada i sortida de vols no deixa tants temps morts, la gent no hi acostuma a anar a fer berenades, però sí que ha augmentat el nombre de famílies que s'acosten al paratge per sentir­se retrunyir fins i tot la melsa quan els avions passen per damunt dels seus caps, i per observar les cares de fascinació dels nens mentre dura una experiència gairebé iniciàtica.

El Pelut de la Pilastra, El fill de la muntanya, la nimfa Mifegínia o El fill del tro són els noms dels personatges principals de la llegenda més popular del poble, que habiten a les Deveses de Salt, un paratge agronatural a través del qual hi transcorre part del curs del Ter abans de comparèixer a la ciutat. Els personatges, a més, donen nom a les rutes que proposen els responsables del parc, algunes adaptades íntegrament per a cadira de rodes, d'altres parcialment, pensades per a descobrir la riquesa i diversitat naturals de l'espai. Són 310 hectàrees on hi operen diverses associacions de defensa de la natura que organitzen activitats, amb circuits d'orientació senzills aptes per a tots els públics, rutes per córrer seguint les Vies Verdes o el Camí de Sant Jaume, però aquest espai també acull d'altres activitats com rutes amb carro, en bicicleta, a cavall o amb poni, jornades d'anellament d'ocells i piragüisme (caiac).

És únic en el seu gènere a l'estat Espanyol i un dels pocs existents a Europa. El Museu del Cinema de Girona acostuma a ser pels més menuts una mena de descoberta màgica, fins i tot si ja l'han visitat en alguna ocasió, perquè la sorpresa és contínua a cada sala. A més, el Museu del Cinema ofereix alternatives fantàstiques als matins o tardes desmenjades de tele i sofà, activitats per a grups familiars, com ara un taller que permet descobrir el llenguatge i l'expressivitat del cinema mut a través de personatges com Chaplin, Buster Keaton o Harold Lloyd. Però si el que voleu és que la vostra mainada celebri un aniversari de cine, també ho podeu fer aprofitant la proposta que inclou aquest mateix taller, la preparació d'una escena de cinema mut, i fins i tot berenar i visita guiada pels adults acompanyants. És o no és una oferta d'Òscar?

A l'entrada (o la sortida) sud de Girona hi ha un lloc que segur que la majoria el desconeixeu. I mira que està a la vora de dos grans superfícies la mar de freqüentades com són el Decathlon i el Media Markt. Es tracta d'un dels espais lúdics més ben equipats i situats de la ciutat. Un parc urbà sense pol·lució. Miracle! Podríem dir que l'espai es divideix en cinc parts: una de jocs infantils, una altra d'aparells per a infants a partir de 5 o 6 anys i fins als 10 o 11, una pista poliesportiva equipada amb cistelles de bàsquet i porteries, una zona diàfana al voltant de la pista per practicar altra mena de jocs o esports (fresbee, per exemple) i una zona amb bancs i parterres apta per seure a l'ombra dels arbres i abandonar­se a la lectura. A dues passes, a l'altra banda del carrer, el Bosc de la Pabordia, un bosc antic, dels pocs que hi ha al país, designat terapèutic i saludable.

Als gironins ens grada explicar històries de manera que un recorregut pel Passeig Arqueològic, o Passeig de la Reina Joana, pot ser apassionant. Mai en un espai tan breu pel que fa a longitud s'hi havien congriat tantes llegendes, entre la realitat i la ficció, com la del fantasma de la jueva Torana, la de la Majordoma, els forats a la muralla de la Guerra del Francès, la muntanya de Montjuïc des d'on ens bombardejaven els francesos, i els seus orígens, la Torre Gironella, el Jardí de la Francesa i, com a cirereta del pastís, la bruixa de pedra de la Catedral. Terror, amor, aventures, càstigs divins... hi teniu tots els ingredients possibles. Un a mica d'informació prèvia, una altra mica de traça explicant rondalles, uns entrepans, unes mantes i podeu passar un matí o una tarda sencers explicant contes apassionants cada 25 metres. El mobiliari urbà i les extensions de gespa hi ajuden molt.

Parlar dels afores d'una ciutat com Girona és parlar d'un trajecte de 10 minuts o un quart d'hora caminant des del centre. El Parc de les Ribes del Ter és magnífic per conèixer la biodiversitat existent a quatre passes de casa, per tant, molt adequat per a joves naturalistes o per imbuir als nens un profund respecte pel nostre entorn natural. El parc ressegueix el traçat del riu des de Fontajau fins davant les Deveses del Pont Major. Pel mig, després de rebre les aigües del güell, en la confluència amb l'Onyar, la meravellosa Illa del Ter. Com l'illa del tresor, però nostrada i sense pirates. Pel camí, uns quants observatoris ornitològics per veure en acció ­en estacions fredes­ aligots, gavians, moixons, esplugbous, gamarussos, pavines, pit­rojos, respinells, cueretes, bernats pescaires, tords, pinsans, xivitones i ­en estacions càlides­ rossinyols, polles d'aigua, tudons, blauets o orenetes. Entre els peixos, la bagra i la carpa, i entre els mamífers, visons i conills, a més de diversos rèptils. Imprescindibles les locions antimosquits i, si voleu gaudir de l'espectacle en primera fila, uns bons prismàtics.

Segur que no saps que al Barri Vell hi ha un vampir...de pedra. O en quina paret hi ha un graffiti de la Cocollona (i mira que és gros, tant, que no es veu). On deu parar el nen de la tortuga? Tot això són fites del circuit d'orientació a través del Barri Vell ideat per l'Oficina de Turisme de Girona, que és d'inscripció gratuïta i especialment indicat per a la mainada, perquè descobreixin el Barri Vell, però també altres aspectes que potser desconeixen, com ara l'art dels carrers. La temàtica del circuit varia regularment, però l'àmbit és sempre el mateix, igual que els que es munten a Sant Daniel o les Deveses. La mainada rep un fitxa amb les deu fites que ha de descobrir i en què ha d'apuntar un codi numèric que figura en una estaca situada al lloc concret. Per orientar­se, un mapa mut del Barri Vell fa el fet, de manera que es posa a prova la capacitat d'orientació dels participants. Perquè això és un concurs d'una durada d'un parell d'hores amb premi final pels participants.

Si mai heu passat pel carrer Roberto Bolaño una tarda de cap de setmana de primavera, estiu i principi de tardor, feu­ho. Us quedareu parats. Hi poden coincidir cinc o sis festes d'aniversari, amb 200 mainades com a mínim pul·lulant per allà, fent tota mena de jocs, berenant o jugant. No és cap xiqui­park, és un parc de més de 250.000 metres quadrats amb un saktepark, rocòdroms, pistes de bàsquet, botxes, tennis de taula, zona de jocs d'aigua, zones de pícnic i, fins i tot, un carril­bici i un altre adequat per runners, amb elements gimnàstics. A tot això s'hi ha d'afegir que s'hi han plantat 2.000 arbres i 6.000 arbustos a una zona que s'ha revitalitzat enormement. Esport i lleure a l'aire lliure, per anar­hi amb patins, patinets, skates, pilotes, cotxes, avions i camions amb radiocontrol, drons i qualsevol altra andròmina sense molestar veïns primmirats.

Heu de sortir una mica de la ciutat, heu d'anar fins a Riudellots de la Selva, a 5 quilòmetres escassos. Allà hi ha la Fundació Mona, una institució sense ànim de lucre, de les grans desconegudes a Girona però que, poc a poc, ha arribat a obtenir un gran reconeixement. Es tracta d'un centre de rehabilitació en què es recuperen del maltractament ximpanzés i macacos que han estat artistes de circ, televisió, models publicitaris o fins i tot mascotes, als quals la fundació els proporciona una llar i la possibilitat de viure en família amb els seus congèneres en un entorn natural. No cal equivocar­se: pel que han passat aquests primats és maltractament, i tampoc cal equivocar­se en què el que us proposem no és una visita al zoo en absolut. És una visita iniciàtica que a la mainada ­també als adults­, els ha de fer prendre consciència de manera didàctica, pedagògica, a base de tallers, exposicions i visites guiades, d'activitats atractives i divertides, de la problemàtica a què s'enfronten aquestes espècies, com el perill d'extinció, el tràfic il·legal o el maltractament.

Es tracta de la zona de verda de lleure per excel·lència de la ciutat, malgrat la trinxada criminal que va suposar la construcció de la variant est. Poseu­vos les esportives o agafeu les bicis i, amb els nens, ja podeu tirar cap el massís de les Gavarres, cap a la que abans anomenaven la Vall Ombrosa, Tenebrosa o Profunda, pel seu enclotament, que forma la llera del riu Galligants . Hi abunden les fonts d'aigües poc mineralitzades, els cabals de les quals depenen de la pluviositat. La Font d'en Pericot és la més antiga, però també hi ha la d'en Fita, la del Bisbe, la dels Lleons i la del Ferro, en la qual l'aigua que en brolla és picant. Hi ha alguns desnivells, però no són excessius si no és que preteneu arribar fins el Castell de Sant Miquel o el Santuari dels Àngels, que podríeu, i és un recorregut meravellós amb una gratificació final en ambdós casos: unes vistes espectaculars que compensen les exigències del camí. Masos amb torres fortificades i el monestir benedictí del segle XI fundat per Ermessenda són punts de molt interès que trobareu en el recorregut. Una excursió fantàstica.

Les tètriques casernes militars que ocupaven un lloc privilegiat a Girona, en l'espai que hi ha al rectangle de formen la carretera de Barcelona, Oriol Martorell, Migdia i Pau Vila, afortunadament van desaparèixer, per deixar un espai enorme, víctima en part de l'especulació immobiliària però, paradoxalment, el que no han esdevingut edificis s'ha convertit en un meravellós parc ideal per a la mainada, on poden patinar, jugar a fresbee, observar els ànecs coll­verds de la bassa artificial ­botits com rènecs de tant de pa i ganxitos­ o gaudir dels dos parcs infantils que hi ha instal·lats a banda i banda de parc, mentre els pares fan el vermut tranquil·lament a la terrassa del bar del parc ja que, malgrat la seva extensió, aquest compta amb una tanca perimetral que dóna una certa sensació de seguretat i recolliment. Els caps de setmana, quan hi fa bon temps, no és estrany topar amb concerts improvisats, contacontes, titelles o festes diverses.

L'observació astronòmica és una magnífica activitat per practicar sol o en família. El Santuaria dels Àngels és una talaia de primera. Al santuari, situat al massís de les Gavarres i amb una vista única del Pla de Girona, el Baix Empordà, els Pirineus, el Montseny, les Guilleries i, si els dia és clar, fins i tot les Illes Medes, s'hi organitzen regularment activitats d'observació solar, observació nocturna del cel, cursos d'iniciació a l'astronomia o de plantada de telescopis. Ara bé, en aquest santuari hi conflueix tota mena de visitants: el turista, el religiós, el cultural, el gastronòmic ­l'hostatgeria és estupenda­, el de natura, professionals del ciclisme i, sobretot, el públic familiar.

Per anar al castell de Montjuïc perfectament preparat, jo començaria a treure del calaix de les joguines les pistoles, armadures, cavalls de joguina, espases i llances de joguina i disfresses de miquelet. Al capdamunt de la muntanya de Montjuïc les runes del vell castell, que es va començar a construir el 1653, ofereixen un camp de joc esplèndid. Les ingents restes dels quatre baluards i els murs que els enllaçaven, de la caserna i la casa del governador, així com de les voltes, construïdes a prova de bombes, i els amplis espais intramurs com el pati d'armes constitueixen un escenari meravellós pels jocs de tota mena, ja sigui de recreació o de lleure, amb l'afegit del component misteriós que només poden conferir a un indret les runes. Està obert al públic i no presenta cap risc, més enllà dels límits del sentit comú. Pels que us faci basarda, hi ha un magnífic parc infantil a pocs metres.

Una excursió ideal per acabar amb una berenada és la que es pot fer a les muralles de Girona, que actualment esdevenen una mena de camí de ronda elevat que permet gaudir d'unes vistes de la ciutat i l'entorn, com ara la massa verda del Parc de la Devesa, espectaculars. La muralla carolíngia més llarga d'Europa arrenca al Jardí de la Infància. A poc a poc s'enfila i, de tant en tant, hi ha miradors o torres elevades de guaita des d'on es contempla una vista panoràmica de patis i teulades de gairebé tota la ciutat i es poden resseguir els cursos del Ter i l'Onyar fins a la seva confluència. Quan arribeu al Jardí dels Alemanys potser és el moment per abandonar la muralla, malgrat que podreu continua fins els Jardins de la Francesa. Aquest passeig és ideal per fer jocs de pistes ­vol una mica de feina prèvia­ que tindrà com a premi final un berenar al Jardí dels Alemanys, paratge apte per a diversos jocs, o els Jardins de la Francesa, en també hi podeu parar a la part alta per observar Sant Pere de Galligants, la Vall de Sant Daniel, la Plaça dels Jurats, i baixar després als jardins.

La Devesa és el parc urbà més gran dels Països Catalans i possiblement també el més infrautilitzat, tret de l'època de Fires de Sant Narcís. El més desconegut d'aquest parc és possiblement, fins i tot pels autòctons, els jardins, a la part del darrera de la Rosaleda, un espai meravellós envoltat d'una riera, amb diferents plantes d'interès científic i ornamental, on els ànecs coll­verd hi troben recer entre elements característics de la jardineria protomodernista del segle XIX. Però a més dels caminois dels jardins, aptes per a jocs, hi ha un petit parc infantil agradabilíssim envoltat de bancs on seure a gaudir de la lectura, per a la piuladissa a twitter, per xatejar per whatsapp o una posada al dia del facebook, mentre la canalla corre pels jardins, s'encanta amb l'enorme brollador amb peixos de coloraines i una illa verda fascinant al bell mig d'on baixa l'aigua, o juga amb els aparells que hi ha instal·lats al centre de la plaça de jocs.